Tema: Pirates de Catalunya

Presentació de Pirates de Catalunya a Reus

Ahir, diumenge 5 de juny, a les 18.00, al Casal Despertaferro de Reus, s’ha dut a terme la trobada pirata del Camp de Tarragona.
Per començar, volem donar les gràcies als assistents per l’interès que han demostrat i agrair al Casal Despertaferro de Reus que ens hagi cedit les seves intal·lacions per reunir-nos. Mica en mica, l’ideari pirata està arribant a la societat i, com acostuma a passar, ens adonem que tots som pirates.
Més d’una vintena de persones s’han apropat a l’acte. S’ha explicat l’origen de Pirates de Catalunya, així com també s’ha fet un breu resum de com han anat les recents eleccions municipals. Hem comptat amb la presència d’en Jaume Margalló, representant dels Pirates de Catalunya com a independent  a les llistes de la CUP de Reus, i d’en Juan Irache, candidat de Pirates de Catalunya a Barcelona.
El tema estrella, com no podia ser d’una altra manera, ha estat la democràcia directa i el sistema electoral actual. I resoldre els dubtes dels assistents
Aquesta trobada ha estat la primera d’enguany al Camp de Tarragona, però no pas l’última. Tenim previst realitzar una concentració mensual i itinerant, és a dir, cada mes es realitzarà en una població diferent. Aviat us informarem de la pròxima convocatòria; us avancem, però, que un pirata ha proposat que sigui Vila-seca la pròxima ciutat que aculli la trobada.
Si vols que una trobada pirata es realitzi a la teva població, ajudar-nos a organitzar l’acte o fer difusió de l’ideari de PIRATA.CAT, no dubtis de contactar amb nosaltres (partit@pirates.cat).

Pirate Parties International i 18 Partits Pirata denuncien l’actuació dels Mossos a Plaça de Catalunya

Pirate Parties International ha publicat una carta oberta denunciant l’actuació policial dels mossos d’esquadra divendres passat, 27 de maig, a Plaça Catalunya (Barcelona).

PPI hi destaca l’actitud pacífica de les persones que fins ara han participat a les diverses acampades a més de cinquanta ciutats de l’Estat espanyol, i qüestiona la reacció desproporcionada i violenta que van tenir els mossos d’esquadra a Barcelona.

Prèviament, el Partit Pirata d’Alemanya ja havia publicat una carta de denúncia, ara s’hi han sumat divuit Partits Pirata d’arreu del món:

  • Pirate Party of Canada (Canadà)
  • Pirates de Catalunya (Catalunya)
  • Česká pirátská strana (República Txeca)
  • Piratpartiet (Dinamarca)
  • Parti Pirate (França)
  • Piratenpartei Deutschland (Alemanya)
  • Partito Pirata Italiano (Itàlia)
  • Piratepartei Lëtzebuerg (Luxemburg)
  • Parti Pirate Maroc (Marroc)
  • Piratenpartij Nederland (Països Baixos)
  • Partidul Piraţilor din România (Romania)
  • Пиратская Партия России (Rússia)
  • Piratska Partija Srbije (Sèrbia)
  • Piratska stranka Slovenije (Eslovènia)
  • Partido Pirata (Espanya)
  • Piratenpartei Schweiz (Suïssa)
  • Parti pirate tunisien (Tunísia)
  • Pirate Party UK (Regne Unit)

Tot i ser partits independents, a la PPI ens uneixen uns objectius comuns i sempre que cal treballem junts per a assolir-los. Especialment, en casos com aquest en què, com recorda la carta, en un estat democràtic el cos policial va actuar amb violència contra manifestants amb actitud pacífica i va agredir ciutadans que no suposaven cap amenaça pels mossos d’esquadra.

Alba Girons

Des de la Plaza Sintagma, Atenas

Por Chris Pinchen. Publicado por P2P Foundation el 30/05/2011

Hola, desde Atenas.

Estamos en el quinto día de la concentración en la plaza Syntagma de Atenas y la multitud sigue en aumento. La pasada noche llegaron a concentrarse mas de 30.000 personas y esta mañana, a las 11:30 deben ser mas de 10.000 los concentrados. No podemos decir que existan eslóganes predominantes, salvo aquellos de “robo” y “tomar un helicóptero para salir de este país” (en referencia a lo ocurrido en Argentina). También pueden verse banderas argentinas entre los manifestantes. En el frente, puede leerse un cartel en español que pone: “Estamos desesperados, nos despertamos. ¿Que hora es? Ya es hora de que se vayan” La gente está gritando, bailando, paseando o, simplemente, charlando unos con otros. Con unas cuantas horas de retraso, se celebró una “Asamblea General”, en la que la gente podía tomar el micrófono , hablar y decir libremente lo que pensaba. Esto no se para ni se parará, aunque pienso que en los próximos días puede haber menos asistencia.

Tal vez no estéis enterados de los detalles de la actual situación de Grecia. El Gobierno solo dispone de fondos suficientes hasta el próximo día 14 de julio y necesita, desesperadamente, una nueva inyección de dinero por parte del FMI y de la UE para poder mantener el país en marcha. Los gobiernos de la UE están realizando una especie de chantaje, al pedir un consenso entre el gobierno socialista, en el poder, y el partido conservador de derechas, en la oposición. Pero el partido conservador no acepta las medidas propuestas por el gobierno. La UE y el FMI piden la ejecución de un duro plan de privatización que afecta prácticamente a todas las empresas públicas, incluyendo servicios como el de distribución de agua y el suelo de titularidad estatal. Esto último es algo que difícilmente puede ser aceptado por la opinión pública.

La opinión que prevalece es que después de vender todos estos recursos esenciales, nada cambiará realmente para los ciudadanos y que muy probablemente, al cabo de uno o dos años de haber perdido todos sus activos públicos, el país puede encontrarse en la misma situación que ahora: en situación de bancarrota. También se está ultimando un duro plan de recaudación de impuestos que, según filtraciones recibidas, puede llegar a suponer unos 3.000-4.000 euros anuales a cada familia de cuatro miembros. Esto implica que un gran número de ciudadanos que ya están viviendo al borde de la supervivencia se verán arrastrados a la miseria mas absoluta. Para el próximo año se espera que el desempleo aumente en otras 150.000 personas. La decisión final será anunciada, probablemente, el día 6 de junio (recordemos esta fecha). Puede ser el inicio de unas manifestaciones realmente sangrientas.

¿Cuales son las implicaciones políticas de estas movilizaciones de masas y cuales son sus probables efectos? Aunque es difícil de prever, pienso que muy probablemente, si esta dinámica sigue adelante, el gobierno no sería capaz de aprobar las nuevas medidas económicas. Y con este estado de cosas, la inestabilidad política significa la bancarrota.

Otro aspecto interesante es la actitud de determinados sectores del capitalismo griego; están considerando seriamente la bancarrota del país y la posibilidad de retomar el control de la economía mediante un nuevo dracma. Esto no se discute abiertamente ya que el retorno a la antigua divisa podría ser extremadamente doloroso para la gran mayoría de los ciudadanos. Es demasiado bien conocida la historia de Argentina. Mi opinión sobre esta situación es que, por diversas razones, Grecia ha tomado el camino que lleva a la bancarrota, con diversos grupos de personas esperando beneficiarse de ella, y que nadie afronta el riesgo político que supondría ayudar a este país. Dado la división existente entre los gobiernos de la UE con respecto a la crisis griega, no puede esperarse que vayan a actuar de forma coordinada, rápida y generosa para evitar la tormenta… aunque tampoco puede descartarse.

Ahora, unos cuantos gráficos sobre la opinión pública griega.

Rojo = El programa del FMI y la UE no es beneficioso para el país.
Azul = Es beneficioso.

El gráfico mas importante que nos muestra la quiebra del actual sistema en Greca el siguiente. Préstale atención…

Rojo = No confío
Azul = Confío
Barra superior (1ª) = Conciudadanos
2ª = Movimientos sociales
3ª = Bancos
4ª = Medios de comunicación.
5ª = Sindicatos
6ª = Parlamento
7ª = Gobierno
8ª = Partidos políticos

 

Traducción de Antoni Serra Devecchi

Contagiant les nostres idees

A les reunions de PIRATA.CAT, sempre hem dit que si tot el nostre treball serveix perquè els partits més representats a les institucions adoptin les nostres mesures i incorporin punts del nostre ideari, l’esforç haurà valgut la pena.

Aquests dies, Solidaritat Catalana ha enviat un comunicat als seus simpatitzants explicant-los que estrenen el projecte «Espai Democràcia». Es tracta d’un sistema electrònic que permetrà que els afiliats a SI decideixin el sentit del vot dels seus diputats en cas que estigui en joc una mesura no inclosa en el seu programa electoral. Per entendre’ns, parlem d’un equivalent al nostre Sistema de Participació Ciutadana (SPC), que, a PIRATA.CAT, tenim en funcionament des d’octubre de 2010, regit per la Tercera Llei Pirata: «Un representant pirata obeirà sempre les ordres que li dicti, per democràcia directa, l’Assemblea d’afiliats, excepte si aquesta ordre entra en conflicte amb la primera (Declaració Universal dels Drets Humans) o la segona Llei (Ideari Pirata).» El que no sabem és si també estableixen el sostre dels Drets Humans a l’hora de prendre aquestes decisions.

Celebrem, per tant, que els dos regidors que hem aconseguit en aquestes eleccions municipals no seran els únics representants en aplicar la democràcia directa, l’aplicaran també quatre representants  al Parlament de Catalunya —si la proposta de SI s’acaba duent a terme. Volem matisar, però, una de les frases del comunicat: «SI vol incidir en el fet que és el primer i únic partit que les decisions importants no les pren la cúpula sinó que s’obren a la participació i al debat entre els seus adherits». Simplement, volem puntualitzar que Pirates de Catalunya funciona així des del seu naixement l’octubre passat; no decidint el vot dels representants (que encara no han pres possessió del càrrec; tan bon punt ho facin, ho aplicarem en els municipis corresponents), sinó composant d’aquesta manera el nostre programa, les llistes, els eslògans, aprovant les accions concretes, els pressupostos i totes les decisions que marquen la direcció del partit. Hem d’afegir, a més, que no imposem cap quota d’afiliació i, per tant, a diferència del que passa en altres partits, votar no costa diners als ciutadans que vulguin pujar al vaixell.

És per això que llancem un repte a SI i a la resta de forces polítiques: aplicar aquest mateix sistema de baix cap a dalt; no només quan els diputats electes hagin de consultar el sentit del seu vot, també per a què els afiliats facin propostes de canvi, per composar les llistes (algú ha dit «primàries»? nosaltres presentem llistes obertes), per redactar el programa, per decidir en què s’inverteix el pressupost i, en definitiva, per canviar la manera de concebre la política.

Juan Irache

Devolución del canon digital

Todo el mundo tiene conocimiento, de un modo o de otro del “famoso” canon digital.

El pago del mismo viene (o, mejor dicho, venía) impuesto como consecuencia de la aplicación de la Orden 1743/2008 publicada en el BOE 19 junio 2008, núm. 148, la cual establecía la relación de equipos, aparatos y soportes materiales sujetos al pago de la compensación equitativa por copia privada, las cantidades aplicables a cada uno de ellos y la distribución entre las diferentes modalidades de reproducción, siendo dicha orden revisable y prorrogable anualmente en cuanto a su vigor.

Como ya se publicó anteriormente, la sentencia del Tribunal de Justicia Europeo del 21 de Octubre del 2010 dictaminaba la improcedencia de la aplicación indiscriminada del canon digital, sin embargo limitaba la “exención” del pago del canon a las empresas dejando al resto de ciudadanos sometidos de alguna manera al mismo. Ese fue el primer “revés” para los favorecidos por su recaudación.

Sin embargo, recientemente dicho “revés” fue nuevamente vivido con la declaración de nulidad que de dicha orden (la cual imponía el canon digital) efectuó en sede contencioso-administrativa la Audiencia Nacional por sentencia de 22 marzo 2011, en resolución de la demanda interpuesta por la ASOCIACIÓN DE INTERNAUTAS contra la orden siendo codemandados las entidades de gestión. Esta nulidad, ahora, nos favorece a todos.

¿Qué significa que la orden que imponía el canon digital sea nula?

La nulidad, declarada por inconstitucionalidad de ésta Orden conlleva, para desgracia de la administración que todos aquéllos ciudadanos que puedan probar (factura de compra) haber adquirido un equipo sujeto al canon digital (declarado nulo) pueden solicitar su devolución ya bien por la vía del art. 102 de la Ley 30/1992 de las Administraciones Públicas o, en su caso interesar vía responsabilidad patrimonial de las administraciones públicas aquéllos daños y perjuicios que nos haya causado el cobro del canon, esto es, la cantidad pagada más los intereses legales que correspondan desde su pago.

Así pues, no sólo son las empresas las que no deben pagar el canon sino que, habiendo sido la orden que lo imponía declarada nula de pleno derecho por inconstitucional todos los ciudadanos que lo hayan pagado con sujeción a dicha orden pueden solicitar su inmediata devolución e intereses correspondientes.

¿Puede alguien imaginarse lo que puede suceder si todos lo pedimos a la vez?

 

Colaboración de Sonia Areán

500 Pirates!

En realitat, més de 500: durant la setmana passada, hem arribat als 506 afilats, tal i com vam poder comprovar ahir mateix.

Fins ara, ens sentíem satisfets amb la nostra presència en les xarxes socials: a Facebook, fa dies que vam superar els 7.500 simpatitzants, essent el tercer partit amb més seguidors de Catalunya; a Twitter tenim més 2.200 de seguidors i creixem a molt bon ritme.

Però el nostre creixement també es dóna fora de la xarxa, i aquests més de 500 afiliats en són una bona prova. A més a més, reflecteixen el nostre avanç en les urnes: en els municipis on hem presentat llista en les eleccions locals, hem multiplicat els vots per tres respecte a les autonòmiques, i hem aconseguit dos regidors.

Un altre aspecte a tenir en compte, i que representa molt bones expectatives, és la diversitat geogràfica d’aquestes incorporacions, cosa que ens augura una bona implantació per tot el territori.

Continuem treballant per convertir en realitat aquestes expectatives, i us convidem a incorporar-vos al projecte de Pirates de Catalunya: junts, piratejarem el sistema!

Pirates de Catalunya, aquesta nit al Canal 33

Avui, 29 de maig, pel Canal 33, Pirates de Catalunya surt al programa Latituds. Es tracta d’un documental sobre el ciberactivisme i, com no podia ser d’altra manera, una bona part es dedica al nostre partit, a la nostra defensa de les llibertats digitals, al nostre Sistema de Participació Ciutadana, entre altres coses.

El programa s’emet avui pel Canal 33, a les 20.15. Si no voleu esperar, el podeu veure ja al bloc del programa o a tv3alacarta.

No us ho perdeu!

Carta oberta del Partit Pirata alemany a l’ambaixador espanyol

Les imatges de la violència amb què els Mossos d’Esquadra intervenien divendres a Plaça Catalunya han commocionat el món. Com a exemple de les manifestacions de protesta i rebuig que s’han produït des d’aleshores, reproduïm la carta oberta que el Partit Pirata alemany ha adreçat a l’ambaixador espanyol al seu país.

 

Catalan version
Carta oberta
Violència policial durant el desallotjament de Plaça de Catalunya a Barcelona, 27 de Maig de 2011

Benvolgut Ambaixador,

Des del 15 de maig ha aparegut, en més de 50 ciutats, un moviment de protesta on hi participen persones de tota la societat. Els joves, sobretot, són qui critiquen les condicions antidemocràtiques i antisocials del seu país. Com en les manifestacions d’El Caire, els manifestants han acampat pacíficament a les places cèntriques de les ciutats per reclamar i mostrar els seus desitjos, tal i com s’ha fet a Plaça de Catalunya, a Barcelona.

Després d’una setmana amb manifestacions pacífiques, la policia ha desmantellat avui violentament la plaça. Segons la versió oficial, es necessita el lloc, demà dissabte, per a la possible celebració del Barça. Els Mossos d’Esquadra han intervingut sense possibilitat d’identificació, sense avisar i actuant brutalment contra els presents.

En vídeos escampats per Internet és possible veure clarament com empren porres i pilotes de goma, mesures de repressió extrema, contra persones que estaven fent un assentada. A més, es pot veure l’ús de la violència contra joves inofensius, especialment perquè el grup més gran de policies havien avançat sense dificultats.

Aquestes imatges ens permeten sospitar que alguns membres de les forces policials espanyoles no han oblidat el franquisme ni han après res nou. Aquesta actuació és indigna d’un estat democràtic i hauria de causar vergonya a qualsevol persona de la Unió Europea.

A més, ocultar plaques d’identificació —extrem ja confirmat— és il·legal a Espanya i, fins i tot, la Guàrdia Civil ha criticat explícitament aquest fet. Per excessos de violència similars, el Partit Pirata d’Alemanya exigeix la identificació individual de tots els policies implicats en l’operació.

El Partit Pirata d’Alemanya es solidaritza amb les manifestacions pacífiques a Espanya i denuncia que l’ús de la violència policial contra manifestants no violents és cada cop més freqüent als països de la Unió Europea. Aquests successos són una vergonya en una Europa pacífica i democràtica i són motiu de preocupació per a tots nosaltres.

Finalment, traslladem la nostra més enèrgica protesta contra el Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, exigint que s’inicïin diligències contra ell en resposta a la seva conducta antidemocràtica i criminal, més típica d’una dictadura tercermundista que d’un país de la Unió Europea.

Li asseguro, ambaixador, el meu major respecte i li prego que faci arribar la meva carta al seu govern i els seus comentaris.

Thomas Gaul
Partit Pirata d’Alemanya
Representant de Cooperació Internacional

Aritmètica i valoracions des de Barcelona

Una de les crítiques més reiterades durant les acampades del moviment 15M ha estat dirigida contra l’actual Llei Electoral i la manca de proporcionalitat que aquesta implica. Analitzem els seus efectes sobre els resultats electorals de diumenge passat a Barcelona.

Si sumem els vots en blanc, nuls i a les formacions no electes, arribem als 69.639, xifra que equivaldria a la 4a força política de la ciutat i obtindria, segons la regla D’Hondt, 5 regidors. Òbviament, aquest càlcul és política ficció, perquè podem estar segurs que totes aquestes persones no es posarien d’acord ni en un color per pintar l’ajuntament. Tanmateix, les xifres expressen fins a quin punt el sistema deixa sense representació una part important de la ciutadania que ha decidit anar a votar. Els 547.266 que es van quedar a casa, i els seus motius, mereixerien un altre estudi.

Entrem a valorar el nombre de regidors que rep cada força finalment representada. Unitat per Barcelona ha aconseguit 2 regidors amb 33.593 vots (16.797 vots per regidor); a l’altre extrem, CiU ha guanyat les eleccions amb 15 regidors i 174.022 vots (11.601 vots per regidor, menys dels que han rebut les CUP o Ciutadans, que han quedat molt lluny del 5% necessari per entrar en joc). És a dir, fins i tot en una circumscripció única i un cop superada la barrera del percentatge mínim, el nostre vot pot valdre més o menys en funció del partit que votem. Evidentment, aquestes tendències porten, amb el temps, a que els ciutadans no escullin la opció que millor els representa, sinó la que menys antipàtica els sembla de les dues amb més possibilitats: bipartidisme.

Si voleu proposar estratègies pràctiques per solucionar aquests problemes, podeu participar en la votació que tenim activa al nostre sistema de participació ciutadana: Reforma de la llei electoral.

A Pirates de Catalunya, estem contents amb els resultats que hem obtingut a Barcelona: hem triplicat el percentatge de vot i creiem que hem col·laborat en el creixement d’altres municipis i els dos primers regidors pirates. Ara bé, aquests darrers dies, el carrer ha demanat a crits —literalment— democràcia directa i transparència en la gestió pública, dos dels punts més importants del nostre programa. La sensació que ens enduem és que se’ns segueix veient com «el partit de les descàrregues», degut a la gairebé nul·la presència que se’ns permet als mitjans de comunicació tradicionals. Ajudeu-nos a fer córrer el missatge i a fer comprendre que la paraula «Pirata» està plena de contingut democràtic. Aviat començarem la carrera per les generals i necessitarem grups de treball a tots els municipis i barris: hi sereu benvinguts.

La llista encapçalada pel Juan Irache aportava propostes suggerents i innovadores

Salut i rom!

Juan Irache

Islandia se recupera mejor plantando cara al mercado financiero

En un artículo publicado en The Guardian (12/04/2011), Aditya Chakraborty argumenta que el rechazo de los votantes islandeses a asumir el riesgo de los especuladores es un ejemplo para aquellos países (como Irlanda) en los que sus élites han destruido la economía local con el único propósito de rescatar a los bancos. A continuación se presenta un resumen del citado artículo.

¿Recuerda Islandia? En agosto de 2008 fue la primera víctima del desastre financiero global; el primer país rico, en más de tres décadas, que pidió un rescate al Fondo Monetario Internacional. Los comentaristas la denominaron el “Ícaro económico”. Se convirtió en parábola y chiste a la vez. “¿Cual es la diferencia entre Irlanda e Islandia?”, se bromeaba en los círculos financieros; “una letra y unos cuantos meses”, era la respuesta [NT: En inglés,los nombres de ambos países, Ireland (Irlanda) e Iceland (Islandia), difieren en  una sola letra.]

No se volvió a oír comentario alguno sobre Islandia salvo en muy contadas ocasiones, como cuando los votantes islandeses fueron consultados sobre si se debían o no pagar  3,5 mil millones  de libras esterlinas a los clientes del banco, quebrado, Icesave; y la respuesta mayoritaria fue un rotundo “Nei”.