El 26 d’abril és el Dia Internacional del Copyright, i des de Pirates de Catalunya ens adherim a la inciativa del Centrum Cyfrowe polonès, l’associació Kennisland holandesa i la International Communia Association tot llegint, o provant de llegir, “El diari d’Anna Frank”. I és que aquesta obra és un dels exemples més clars de la necessitat d’una política europea unificada de copyright, així com del desgavell amb les lleis nacionals actualment en vigor.
Intervención de Javier de la Cueva en el debate ‘Copyright: what is broken, how to mend it?‘ del 18 de octubre de 2012 en el Parlamento Europeo.
Original, en inglés: Copyright reform, commons, free knowledge and democracyEl texto responde perfectamente al ideario de Pirates de Catalunya, indicando la profunda problemática de la “propiedad intelectual”.
Gracias por su invitación como ponente en este debate abierto sobre la reforma de los derechos de autor.
Durante dos horas hemos escuchado acerca de autores, obras, vulneraciones de los derechos de autor y lo que me sorprende es que nadie haya mencionado todavía la obra de mayor riqueza construida al amparo de la propiedad intelectual.
En 19861 un grupo de autores continuaron con la redacción de un conjunto de documentos que se hallaba licenciado bajo un modelo permisivo de propiedad intelectual: la copia de los documentos no sólo estaba permitido sino que se promovía la copia. El grupo de autores con habilidades técnicas constituyeron lo que se conoció como IETF,2 Internet Engineering Task Force. El conjunto documental consiste en los llamados RFCs,3 Request For Comments, y ello ha supuesto una aventura afortunada que ha transformado radicalmente, entre otras cosas, la manera en la que nos comunicamos, la economía, el tipo de sociedad en la que vivimos y la manera en la que hacemos política. Me refiero a la fundación de internet y la función de esta documentación licenciada bajo un modelo permisivo4 es permitir que los ordenadores hablen entre sí.
Aunque internet es la obra más importante bajo propiedad intelectual y de mayor riqueza construida en los últimos tiempos, sin embargo parece invisible. Aun cuando las obras libres son el núcleo de nuestra sociedad, no está en el discurso público el estudio de los efectos sufridos por tales obras cuando se modifican las leyes. Pero antes de llegar a temas de propiedad intelectual, permítanme hablar sobre el contexto en que operará la reforma de la normativa de los derechos de autor, para que así podamos analizar como es debido sus implicaciones.
Pirates de Catalunya s’adhereix a la iniciativa promoguda per Hacktivistas contra la Llei Sinde, anomendada Wert de enlaces.
Wert de enlaces consisteix en què centenars de webs es posin d’acord per enllaçar una mateixa obra protegida per drets d’autor. El proper dia 1 de març entra en vigor la Llei Sinde, i l’autor, afí a la iniciativa, s’ha compromès a presentar una denúncia a la llista completa de webs que enllacin la seva obra.
Amb aquesta acció es pretén evidenciar la problemàtica que suposa la Llei Sinde, que obligarà la persona denunciada a triar entre admetre la seva culpabilitat (envers una acció que de fet és completament legal) retirant l’enllaç, o bé acceptar que el seu web serà bloquejat i censurat, sense ni tan sols un judici previ.
Així es posarà de relleu si aquesta llei serveix realment per a “evitar que grans pàgines d’enllaços, que obtenen milions en beneficis lucrant-se del treball dels altres, deixin de cometre delictes de propietat intel·lectual” o per contra, si s’utilitzarà per a censurar i amenaçar llocs web normals que simplement fan ús del que és el cor de la xarxa: l’enllaç.
Criminalitzar l’enllaç és atacar l’essència d’Internet: referenciar i compartir. Sense enllaços, la xarxa es fragmentarà i morirà.
La llei Sinde-Wert no criminalitza només els presumptes infractors, criminalitza també tots aquells qui els esmentin. Una empresa que ha estat enxampada per actes il·legals o bé un polític corrupte, podran demanar el tancament de llocs web que continguin fotografies amb el logotip de la companyia, per exemple. Això ja està passant a portals com Youtube.com, però ara ho tindrem a tota la resta de la xarxa.
Aquesta inseguretat jurídica no convida a la inversió en negocis a Internet des del nostre país. La possibilitat de veure tancar el seu negoci sense ni un judici previ farà que els emprenedors es vegin obligats a obrir les empreses en altres països, contractant serveis estrangers i perdent l’oportunitat de generar riquesa i llocs de treball locals en aquests moments de crisi.
La censura a Internet no és quelcom nou. Governs d’arreu del món (com ara Xina, Aràbia Saudita o Corea del Nord) porten anys restringint els continguts a què els seus ciutadans poden accedir, principalment per motius ideològics, tant de caire polític com religiós. De vegades s’usa la censura activa, mitjançant filtres controlats pel govern, i d’altres cops es fa servir la via coercitiva, amenaçant i denunciant aquells que no s’ajusten al cànon del govern.
A Pirates de Catalunya, defensem una Internet útil, plena, i de les persones. Una Internet lliure, no una Internet de la censura. Volem una Internet participativa, activa, i no una de consumidors passius que acabi convertint-se en la nova TV.
Us convidem a ajudar-nos a donar visibilitat a aquest greu atemptat contra els drets fonamentals que suposa la llei Sinde-Wert. Difoneu la campanya a les xarxes socials i parleu-ne amb amics i familiars!
Aquest és l’enllaç a l’obra protegida:
El text que acabes de llegir, si tot això continua, podria ser il·legal. Fins i tot podries cometre un delicte llegint-lo. O parlant-ne. Ho trobes raonable?
“Si una llei és injusta, hom no només té raó de desobeir-la, té la obligació de fer-ho.” (Thomas Jefferson)
El 18 de gener, Boing Boing s’unirà a Reddit i altres llocs web d’arreu de l’Internet que “tancaran” per demostrar l’oposició a SOPA i PIPA, les lleis dels EEUU pendents d’aprovació que pretenen crear un règim punitiu de censura a l’Internet i exportar-lo a la resta del món. Boing Boing mai no podria coexistir a un món amb SOPA: ni tan sols podríem enllaçar un altre lloc web sense estar completament segurs que, aquest altre lloc, no conté cap enllaç que apunta a altres continguts que infringeixen la normativa de drets d’autor. Així, a fi de poder posar un enllaç a una URL de LiveJournal, o WordPress, o Twitter, o Blogspot, primer hauríem de confirmar que ningú no ha posat, a qualsevol punt d’aquest lloc web, un enllaç que vulneri aquesta normativa. Posar un enllaç requeriria revisar milions (fins i tot desenes de milions) de pàgines, per estar segurs que no estem interferint en la capacitat de cinc estudis de Hollywood, quatre discogràfiques multinacionals i sis editorials globals a obtenir els màxims beneficis.
Si falléssim en aquesta precaució, podrien congelar-nos els comptes, s’obligaria els nostres anunciants a retirar els anuncis del nostre lloc web i, depenent de quina versió de la llei s’aprovés, els nostres dominis serien confiscats i, com que el nostre servidor és al Canadà, la nostra IP s’afegiria a una llista negra dels EEUU que cada ISP del país es veuria obligat a bloquejar.
A Suïssa, una de cada tres persones es descarrega música, pel·lícules i jocs no autoritzats d’Internet, i des de l’any passat el govern ha estat preguntant-se què hi podia fer al respecte. A finals de l’any passat es va publicar la seva resposta que és clara com l’aigua. Les descàrregues per a ús personal no només continuaran sent completament legals, sinó que a més els propietaris dels drets d’autor no patiran a causa d’això ja que la gent eventualment s’acaba gastant els diners que ha estalviat en productes d’entreteniment.
A Suïssa, igual que a dotzenes d’altres països, les indústries de l’entreteniment han estat queixant-se d’espectaculars pèrdues en els seus ingressos degut a la pirateria en línia.
En resposta, el govern suís ha estat realitzant un estudi sobre l’impacte que tenen les descàrregues en la societat, i a finals de l’any passat van presentar les seves conclusions.
La conclusió general de l’estudi és que la llei actual de drets d’autor, sota la qual descarregar-se material amb copyright per a ús personal està permès, no ha de canviar.
Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.
Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.
Fotografia de Stefanie Miller.
