Nación Red ha el·laborat un qüestionari electoral, amb preguntes de gent de l’internet català. Ho han enviat als candidats dels partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament.
Xavi Vila, el cap de llista dels Pirates de Catalunya a Barcelona, ha estat el primer en respondre les preguntes dels ciutadans digitals:
Pirates d’arreu, homes i dones, grans i petits, joves i vells, ens estem mobilitzant per desembarcar al Parlament. És molta la gent que s’està implicant el nostre objectiu, persones desinteresades amb la millor voluntat, amb il·lusió i amb ganes que s’els escolti.
Democràcia vol dir, literalment, el govern del poble.
En una democràcia, tothom ha de tenir el mateix dret a decidir i a participar a les decisions. Però resulta evident que no és el que tenim… el model de govern que tenim és l’anomenada “Democràcia Representativa“, però per reducció, li diem democràcia. En diem “cafè” del cafè descafeïnat? Llavors, perquè en diem “democràcia” a la democràcia representativa?
La primera democràcia coneguda va ser la d’Atenes, al voltant del 500 abans de Crist. Allà els ciutadans decidien entre tots el que s’havia de fer, i l’alcalde, el tresorer i els altres càrrecs no eren pas votats, eren triats en un sorteig anual, doncs els càrrecs no prenien cap decisió, només duien a terme el que els ciutadans decidien!
Traducció lliure d’un fragment de l’ultim article de Cory Doctorow, The real cost of free
El tema, pel que deixo la meva família i el meu escriptori, per parlar amb gent de tot el món són els riscos per la llibertat que sorgeixen del fracàs dels gegants dels drets d’autor per adaptar-se a un món on és impossible evitar la còpia. Perquè això és impossible.
Després de 15 anys de guerres pels drets d’autor, tot i les draconianes lleis i les sancions salvatges, malgrat els tractats secrets i la censura generalitzada, amb milions malbaratats en eines inútils de prevenció de còpies, avui en dia se’n fan més que mai a la història. Com he escrit aquí abans, fer còpies mai tornarà a ser més difícil. Els discs durs no es tornaran, màgicament, més voluminosos, ni tindran menys capacitat, ni pujaran de preu.
Pirates de Catalunya, Piratenpartei, Parti Pirate, Pirate Party, Partido Pirata, Piratpartiet, Piraattipuolue, Piratenpartij, tant se val. Sigui quina sigui la denominació que s’empri, les persones que n’han sentit a parlar i tenen coneixement del moviment pirata tenen reaccions que van des del riure sarcàstic (quina colla de dròpols, no tenen res millor a fer?) a l’escepticisme extrem (i ara què volen fer, que votem per tot? trencar el sistema?)
La realitat és que la població està francament descontenta amb el sistema polític actual. Constantment i per tot arreu podem sentir la gent queixar-se dels polítics, de les seves decisions o de la seva manca de decisió, del sistema electoral, de com gasten els diners de tots plegats, de com enfoquen temes vitals de futur: l’educació, la sanitat, les infraestructures, etc.
No creiem ni en el govern actual, ni en l’anterior, ni en el proper. Què fem la majoria? Abstenir-nos a les eleccions, o votar a l’aparentment “menys dolent“, per inèrcia, sense gens de convenciment en l’acte. Algú que ho veiés des de fora en faria una sèrie còmica, segur. O potser seria un drama, qui sap…
Com ja sabeu, s’han convocat les eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 28 de novembre, tenim vuitanta dies. Des de PIRATA.CAT estem treballant a tota màquina per poder presentar-nos-hi amb la feina i els deures ben fets, per assumir la responsabilitat que la gent decideixi donar-nos i competir amb qualsevol dels partit polítics tradicionals.
Us convidem a la participació!
Acaben d’aparèixer en el panorama polític i encara són desconeguts per a la immensa majoria. Dels partits pirata s’ha dit que són antipartits, que manquen d’ideologia, o que són, senzillament, apologia del robatori de la propietat privada. També s’ha dit que són comunistes o, com a mínim, un nou tipus de partit d’esquerra. Se’ls ha comparat, també, amb l’anarquisme.
Es possible que alguns d’aquests corrents de pensament hagin influït en l’origen dels partits pirata; en realitat, però, no responen a cap d’aquestes etiquetes. Els partits pirata són l’expressió d’un nou corrent de pensament que no pot ser entès fora del seu marc de referència, que no és altre que la societat postindustrial.
Així comença “Navegant la tercera onada: Una aproximació al pensament dels partits pirata” (.pdf), un assaig de l’Ángel Vázquez sobre el corrent de pensament dels partits pirata. Es tracta d’una lectura molt recomanable de cara a comprendre el context històric i social del nostre moviment.
