La convocatòria està programada per a les 10:00 hores. Preguem puntualitat a tots els que vulgueu assistir, ja sigui presencialment a la nostra seu (C/ Rector Triadó 31 de Barcelona). Si tens pensat assistir en remot via Mumble, segueix les instruccions. Els temes a tractar els trobaràs en aquest pad.
També informar-te que la CA ha decidit que les dates de les pròximes AG es decidiran col·lectivament. En pròxims butlletins informarem amb més detall i enviarem enllaç per a decidir el dia i hora de l’Assemblea General de març.
Renovació d’estatuts
Segons els vigents estatuts, renovats entre 2015 i 2016, s’ha d’obrir un procés de renovació cada dos anys. Donat que ara la situació política està més “calmada” i que la feina relativa al Parlament s’està canalitzant mitjançant el Grup d’Acciío Parlamentària*, obrim l’esmentat procés amb el següent calendari:
Fins el 11 de febrer: Esmenes
Del 12 al 18 de febrer: Transaccions
18 de febrer: trobada presencial a Barcelona (més informació pròximament)
Del 19 fins al 25 de febrer: Votacions
Del 26 de febrer fins al 11 de març: Esmenes
Del 12 al 18 de març: Transaccions
De 19 a 25 de març: Votacions
Pots presentar esmenes en aquest formulari. Els estatuts vigents els trobaràs a aquí.
També s’hi transposaran esmenes derivades de la reforma de les lleis sobre partits polítics recollides en la LO 3/2015 i del document organitzatiu aprovat durant el Reboot, que trobaràs a la wiki del partit.
Renovació de portaveus, portaveus internacionals i Coordinador/a Territorial
Per acabar de completar les renovacions pendents i per cobrir la posició de Coordinador Territorial, fins ara a càrrec d’en Carlos González – regidor pel Comú de Lleida – que ha de decidit donar un pas al costat per motius personals, iniciem els processos corresponents.
El calendari és el següent:
Fins el 11 de febrer: Presentació de candidatures i constitució de la Comissió Electoral.
12 de febrer: Proclamació provisional de les candidatures.
Del 12 al 13 de febrer: Termini per presentar al·legacions.
Del 13 al 14 de febrer: Termini per estudiar les al·legacions.
15 de febrer: Proclamació definitiva de candidatures.
Del 15 de febrer a les 10.00 fins al 25 de febrer a les 14.00: període de votacions.
25 de febrer a partir de les 16.00: Proclamació de resultats
Pots presentar la teva candidatura a un o més càrrecs en aquest formulari.
En el cas del portaveu internacional caldrà a més que us inscriviu al grup d’Internacional i us proposeu perquè el grup decideixi qui serà la persona a refrendar per l’AG. El contingut del formulari es farà arribar a la llista.
Les responsabilitats i aspectes rellevants de cada càrrecs són:
Portaveu
És la cara pública del partit.
S’encarrega dels contactes amb la premsa, així com dels actes públics del partit.
En cas de no poder fer-se càrrec d’algun contacte i/o acte, un portaveu suplent pot fer-se’n càrrec.
Els Estatuts i Reglament indiquen que:
El portaveu del Partit serà elegit d’entre els afiliats i pels afiliats, simpatitzants i amics verificats.
Es considera electe el candidat que hagin obtingut el major nombre de vots.
La resta de candidats es consideren “Portaveus de reforç”, sempre que hagin obtingut un nombre de vots més gran que zero.
La durada mínima del mandat del Portaveu del partit és de tres mesos, i la màxima serà d’un any.
El portaveu del Partit i els portaveus de Reforç formaran part, automàticament, del grup de Comunicació.
El portaveu del Partit serà membre, de ple dret, de la Coordinadora General.
Portaveu internacional
És el principal representant a nivell internacional del partit.
S’encarrega de traslladar propostes i decisions entre els òrgans internacionals (PPI, PP-EU, etc) i Pirates.
Els Estatuts i Reglament indiquen que:
El portaveu del Partit serà elegit d’entre els afiliats i serà proposat pel Grup de treball de “relacions internacionals”. Serà ratificat mitjançant vot lliure i secret per l’Assemblea General.
Es considera electe el candidat que hagin obtingut el major nombre de vots.
La resta de candidats es consideren “Portaveus de reforç”, sempre que hagin obtingut un nombre de vots més gran que zero.
La durada mínima del mandat del Portaveu del partit és de tres mesos, i la màxima serà d’un any.
El portaveu internacional del Partit i els portaveus de Reforç formaran part, automàticament, del grup d’Internacional.
El portaveu internacional del Partit serà membre, de ple dret, de la Coordinadora General.
Coordinador/a territorial
És membre de la CA.
És l’enllaç de les Agrupacions Locals.
S’encarrega que totes les territorials funcionin correctament i dinamitzar-les.
Els Estatuts i Reglament indiquen que:
Els membres de la Coordinadora Administrativa seran elegits d’entre els afiliats i pels afiliats, simpatitzants i amics verificats.
Seran elegits mitjançant vot lliure i secret d’entre tots els membres del partit que es postulin.
Es considera electe el candidat que hagin obtingut el major nombre de vots.
La resta de candidats es consideren “suplents”, sempre que hagin obtingut un nombre de vots més gran que zero.
La durada mínima del mandat dels membres de la Coordinadora Administrativa és de tres mesos, i la màxima serà de dos anys.
Ocupar el càrrec de coordinador territorial o de Tresorer és incompatible amb ocupar un càrrec de Coordinador d’una territorial.
El coordinador territorial del Partit serà membre, de ple dret, de la Coordinadora General.
Coordinador/a del Grup d’Acció Parlamentària
Com a grup de treball més, el grup del GAP necessita un/a coordinador/a que enllaci Pirates amb el GAP de la CUP – Crida Constituent, que assisteixi a les reunions com a representant del partit així com totes les tasques necessàries de dinamitzar i coordinar la feina del grup dins de Pirates.
La CG va acordar que provisionalment sigui en Francisco Garrobo (membre de la CG i actual portaveu) qui assumeixi aquest càrrec, ja que és la persona que ha fet tots els contactes i negociacions amb la CUP.
Tot i així, la Muriel Rovira i l’Albert Sunyer, com a membres del grup de treball del GAP, s’han responsabilitat en les dues darreres reunions de fer aquesta tasca.
Fem una crida a tothom que vulgui ser escollit com a coordinador/a del GAP que ha de formar part d’aquest grup de treball.
Així mateix recordem que, com el seu mateix nom indica, el fet de formar part d’un grup de treball implica disponibilitat i responsabilitat en voler ajudar a les tasques pròpies del grup i, sobretot, ser membre actiu en tant que és el grup on el/la coordinador/a podrà recolzar-se per a dur a terme les seves tasques.
El coordinador del GAP podrà delegar en altres membres del grup de treball, després d’autorització del mateix grup, en cas de no poder assistir a les reunions del GAP.
Els Estatuts i Reglament indiquen que:
Es considera electe el candidat que hagin obtingut el major nombre de vots.
La resta de candidats es consideren “suplents”, sempre que hagin obtingut un nombre de vots més gran que zero.
La durada mínima del mandat del coordinador del GAP és de tres mesos, i la màxima serà d’un any.
El coordinador del GAP serà membre, de ple dret, de la Coordinadora General.
* Si vols participar al Grup d’Acció Parlamentària, posa’t en contacte amb nosaltres.
L’extinent Luis Gonzalo Segura va ser arrestat el 18 de juliol del 2014 i empresonat durant cinc mesos per haver publicat una novel·la aparentment de ficció, on es verteixen serioses acusacions de corrupció i enxufisme dins l’exèrcit espanyol. D’altra banda se l’acusa per dir, presumptament, que desobeiria qualsevol ordre d’intervenció militar a Catalunya. Per últim va ser expulsat de l’exèrcit espanyolper denunciar l’impunitat de la corrupció dins l’estament. El Tribunal Suprem espanyol va dictaminar a favor de l’expulsió de l’exèrcit.
Més d’una vintena de juristes i especialistes de diferents disciplines, encapçalats per l’advocat barceloní Josep Jover i Padró: experts en llibertat d’expressió, Drets Humans, transparència dins l’administració, juristes en dret militar, etc. han decidit portar el cas enfront al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. I és que ja no solament es tracta de defensar a Luis Gonzalo Segura d’una acusació absolutament injusta per qualsevol persona, sinó també per aturar la descarada situació que està patint la llibertat d’expressió a Espanya, beneïda per l’alta magistratura del país.
La disciplina militar mai pot servir per amagar abusos de poder i la corrupció, que a qualsevol altre estament són tipificats com delictes.
La formació d’aquest equip ha sigut possible gràcies a l’esforç de la “Plataforma X la Honestidad“. Per tal de sufragar les despeses de la seva defensa s’ha creat una plataforma que només es finança amb subscripcions populars.
Pirates de Catalunya no pot ni ha d’obviar un cas tant greu,per això haposat tota la seva logística i infraestructura al servei de la Plataforma X la Honestidad, amb la qual espera col·laborar en qualsevol altre cas que se li demani. En aquest web pots conèixer més de prop el cas i adherir-te, com a particular o entitat, al manifest al seu favor. La presentació de la plataforma en favor de extinent Segura, es farà a la seu de Pirates de Catalunya (C/ Rector Triadó, 31, Barcelona), aquest divendres dia 27, de 12 a 14 hores.
Després del treball realitzat al Congrés Reboot de Pirates de Catalunya el 2016, l’ideari de Pirates de Catalunya es compon dels següents 16 punts (més detalls aquí), que marcaran la nostra política en els propers anys:
Defensem els drets i llibertats conquistats per les lluites anteriors a la nostra.
Respectem la diferència.
Construïm una societat que neixi del consens i la solidaritat, orientada cap al bé comú, l’equitat i la inclusió.
Creiem en la igualtat.
Descentralitzem el poder.
Redistribuïm la riquesa.
Legislem amb evidències i diàleg.
Eduquem en la democràcia i la igualtat.
Cooperem per una economia humana.
Democratitzem la tecnologia.
Promovem Internet com a mitjà de comunicació universal.
Defensem als creadors.
Considerem la R+D+I necessària per l’avanç de la societat.
Socialitzem la cultura, el coneixement i la informació.
Acollim en llibertat, no expulsem per seguretat.
Respectem el medi ambient.
Pots veure, en el següent document, l’ideari fundacional així com el treball realitzat fins a arribar a l’ideari actual.
Pirates de Catalunya inicia el període final del procés d’anàlisi i debat intern, que culminarà el proper 23 d’octubre de 2016 amb el Congrés Reboot, i ho fa presentant la campanya “Ens estem reiniciant“, amb la qual vol emfatitzar el missatge de que la renovació del partit és un fet.
La campanya, que te com a hashtag principal #RebootPirata, comença amb una previsualització del que serà el logotip del partit a partir d’aquell mateix dia, i culmina amb la presentació del nou canal de comunicació del partit a les xarxes socials, concretament a Instagram.
Aquests primers canvis són el punt de partida d’un debat més profund, que pretén reformar no només el funcionament intern del partit i la manera com s’organitza, sinó també redefinir les polítiques que el partit vol seguir a partir d’aquest moment, fent èmfasi en la necessitat de revisar i adaptar aquestes mateixes polítiques d’acord amb els canvis dins del panorama polític i social de Catalunya.
Les bases del partit segueixen treballant en les ponències política, estratègica i organitzativa, així com la pròpia organització del Congrés Reboot, que serà obert a militants i simpatitzants, i que es celebrarà al Casinet d’Hostafrancs, al barcelonès barri d’Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc.
Piratas, ¡Lo hemos conseguido! Después del gran esfuerzo realizado para conseguir los avales necesarios, lo hemos vuelto a conseguir. Encontraréis nuestras papeletas en todos los colegios electorales el próximo 25 de mayo.
Mañana día 9 a las 00:00h empieza la campaña electoral, y vamos a necesitar muchas manos. Tenemos múltiples frentes abiertos, te explicamos cómo puedes ayudar:
A.- Algunos piratas han propuesto inaugurar la campaña esta noche encartelando las Ramblas cuando den las doce. Hemos quedado para cenar a las 22:30 en el Viena de calle Pelayo 16, y a partir de las 00:00 engancharemos los primeros carteles. Puedes ayudar viniendo a la cena y a encartelar, o venir después de la cena (hasta las 23:30, nos encontrarás en el Viena).
C.- Mañana presentamos nuestro programa electoral, creado a partir de una base común a los diferentes partidos piratas europeos y ampliado de forma colaborativa y abierta para adaptarlo al contexto sociopolítico del país. Puedes ayudar compartiendo el programa con tus familiares y amigos, difundiéndolo por redes sociales y por email, imprimiendo algunas copias y dejándolas en tu local, y sobre todo, leyéndolo y animándote a participar en el Grupo de Programa.
D.- El sábado 10 presentamos candidatura en C/Bailén 8, Barcelona, a las 18:00h. Puedes ayudar difundiendo el evento, invitando a quien quieras y por supuesto ¡Asistiendo!
E.- ¿Quieres ser apoderado el día de las elecciones? ¡Queda poco tiempo! Envía un email a partit@pirates.cat y te indicaremos qué pasos seguir.
Pirates de Catalunya, ¡Rumbo a Europa!
———————————————————————————————————————————-
Pirates de Catalunya, rumb a Europa!
Pirates, ho hem aconseguit! Després del gran esforç realitzat per a aconseguir els avals necessaris, ho hem tornat a fer. Trobareu les nostres paperetes a tots els col·legis electorals el proper 25 de maig.
Demà dia 9 a les 00.00 h comença la campanya electoral i necessitarem moltes mans. Tenim múltiples fronts oberts, t’expliquem com pots ajudar:
A.- Alguns pirates han proposat inaugurar la campanya aquesta nit penjant cartells a les Rambles quan siguin les dotze. Hem quedat per sopar a les 22.30 h al Viena de carrer Pelai 16, i a partir de les 00.00 h enganxarem els primers cartells. Pots ajudar venint al sopar i penjant cartells, o venir després del sopar (fins a les 23.30 h, ens trobaràs al Viena).
C.- Demà presentem el nostre programa electoral, creat a partir d’una base comuna als diferents partits pirata europeus i ampliat de forma col·laborativa i oberta per adaptar-lo al context sociopolític del país. Pots ajudar compartint el programa amb els teus familiars i amics, difonent-lo per xarxes socials i per correu electrònic, imprimint-ne algunes còpies i deixant-les al teu local i, sobretot, llegint-lo i animant-te a participar al Grup de Programa.
D.- El dissabte 10 presentem candidatura al C/Bailèn 8, Barcelona, a les 18h. Pots ajudar difonent l’esdeveniment, convidant a qui vulguis i, per descomptat, assistint-hi!
E.- Vols ser apoderat el dia de les eleccions? Queda poc temps! Envia un correu electrònic a partit@pirates.cat i t’indicarem quins passos has de seguir.
Pirates de Catalunya es fa ressò de les més de 5.000 signatures individuals i de 14 Associacions de Veïns (AA.VV.) que han sol·licitat a l’Ajuntament una solució alternativa a la imposició de les noves zones blaves a Blanes. Concretament, s’han presentat 5.098 peticions, que superen els 4.612 vots que va obtenir el PSC (actual equip de govern de Blanes) a les últimes eleccions municipals.
No hi ha hagut participació ciutadana en la presa de decisions de l’equip de govern de Blanes. És especialment greu la resposta de l’Alcalde davant la queixa unànime dels veïns: “No s’ha permès participació de la ciutadania per temor al fet que aquesta rebutgés les noves zones blaves” (o dit d’una altra forma, per temor al fet que la voluntat de la societat civil sigués contrària a la de l’equip de govern).
Per si això fos poc, les AA.VV. han realitzat diverses propostes alternatives (zones verdes, rescat d’una part de les noves places) i totes elles han estat rebutjades en ple per l’Alcalde, sense el més mínim intent de negociació amb l’empresa concessionària SABA.
Des de Pirates de Catalunya sol·licitem a l’Ajuntament de Blanes que escolti les reivindicacions veïnals i engegui una consulta popular en la qual els veïns puguin decidir sobre el destí del seu municipi.
Les noves zones blaves de Blanes
———————
[Castellano]
Pirates de Catalunya apoya la celebración de una consulta popular sobre las zonas azules en Blanes
Pirates de Catalunya se hace eco de las más de 5.000 firmas individuales y de 14 Asociaciones de Vecinos (AA.VV.) que han solicitado al Ajuntament una solución alternativa a la imposición de las nuevas zonas azules en Blanes. Concretamente, se han presentado 5.098 peticiones, que superan a los 4.612 votos que obtuvo el PSC (actual equipo de gobierno de Blanes) en las últimas elecciones municipales.
No ha habido participación ciudadana en la toma de decisiones del equipo de gobierno de Blanes. Es especialmente grave la respuesta del Alcalde ante la queja unánime de los vecinos: “No se ha permitido participación alguna de la ciudadanía por temor a que ésta rechazase las nuevas zonas azules” (o dicho de otra forma, por temor a que la voluntad de la sociedad civil fuera contraria a la del equipo de gobierno).
Por si esto fuera poco, las AA.VV. han realizado diversas propuestas alternativas (zonas verdes, rescate de una parte de las nuevas plazas) y todas ellas han sido rechazadas de plano por el Alcalde, sin el más mínimo intento de negociación con la empresa concesionaria SABA.
Desde Pirates de Catalunya solicitamos al Ajuntament de Blanes que escuche las reivindicaciones vecinales y ponga en marcha una consulta popular en la que los vecinos puedan decidir sobre el destino de su municipio.
Fa poc ens va arribar un correu a la nostra adreça de contacte, preguntant-nos quin és el nostre somni. Bona pregunta, millor resposta: somiem amb una societat més lliure, transparent, oberta i participativa però per arribar-hi abans hem de rescatar la democràcia.
Però, com ho podem fer? Comencem per mirar països on s’han produït canvis. I això ens porta, entre altres, a Islàndia. Un petit país que ha esdevingut referent del que pot assolir la ciutadania, fora i dins de les institucions. El camí no és fàcil i les coses no sempre surten com esperem, però l’important és continuar caminant cap als nostres objectius.
Islàndia està en el camí d’assolir la societat amb transparència que volem, on els governs no puguin amagar cap factura, ni afavorir als seus amics. Amb participació, on la ciutadania pugui construir i proposar noves legislacions o reformar les vigents. I oberta, on no existeixi discriminació; lliure, on el coneixement pugui ser compartit i es promogui el procomú, així com garantir la llibertat d’expressió i opinió, a tots els mitjans disponibles.
Però res millor que sentir-ho d’una veu propera. I islandesa. A continuació trobareu la xerrada* de Birgitta Jónsdóttir a la trobada a Barcelona dels pirates europeus, amb transcripció a continuació (dura uns 30 minuts), diputada del parlament i fundadora del Partit Pirata Islandès. I és que el somni pirata és una Catalunya a la islandesa.
* Nota: els subtítols comencen cap al minut 1:40. Perdoneu el so dels primers minuts, van haver-hi problemes tècnics, resolts sobre la marxa.
Si el 99% vol reclamar el nostre poder, les nostres societats, hem de començar per algun lloc. Un important primer pas és tallar els vincles entre les corporacions i l’Estat fent el procés de legislar més transparent i accessible per tothom que es preocupi d’esbrinar-ho o de contribuir-hi.
Hem de saber de què està feta la “botifarra” legislativa; el monopoli dels lobbies corporativistes ha d’acabar, especialment quan fa referència a lleis que regulen la banca i Internet.
La nació islandesa només compta amb 311.000 ànimes, amb una estructura burocràtica relativament petita i es pot moure més ràpidament que en altres països. Molts han vist Islàndia com el país ideal per experimentar noves solucions en una era de transformacions.
Hem tingut la primera revolució després del col·lapse financer de 2008. Degut a una manca de transparència, corrupció i nepotisme, Islàndia va tenir el tercer major col·lapse financer de la història, i ens va impactar profundament.
El poble islandès va adonar-se que tot allò en què confiàvem ens havia fallat. Una de les moltes demandes durant les protestes que varen seguir i que van dur a desfer-se del govern, del gestor del banc central i del cap de l’autoritat financera va ser que poguéssim reescriure la constitució. “Nosaltres” entés com el 99%, no els polítics que ens varen fallar.
Una altra demanda va ser que hauríem de tenir autèntiques eines democràtiques, com per ser capaços de convocar directament un referèndum nacional i disoldre el parlament.
En 2007, segons l’ONU, Islàndia era el país més desenvolupat del món. En 2010 vàrem baixar fins la posició 17ª en l’informe director de l’ONU.
Erem, segons l’organització Transparència Internacional, el país menys corrupte del món en 2005. Irònicament, encara som entre els països menys corruptes del món en aquesta estranya llista. Potser això es degui al fet que a Islàndia, així com en altres nacions dites democràtiques, les coses mai se les anomeni pel seu nom.
A la corrupció corporativa cap a partits polítics se l’anomena patrocini. Als mitjans controlats pel govern o per les corporacions se’ls anomena premsa lliure. A la propaganda se l’anomena informació. El feixisme és el matrimoni perfecte entre les corporacions i l’Estat.
Corpocràcia és deutecràcia.
Ens han dit que necessitem corpocràcia per tal de tenir democràcia, quan de fet va ser Mussolini qui primer va definir el seu model polític com a corpocràcia abans que ell mateix l’anomenés feixisme.
La democràcia s’ha transformat en una dictadura amb molts personatges que ens han fet creure que ens representen, gràcies a gent que sap parlar bé i als “assessors d’imatge”.
El malson orwellià de 1984 ja és aquí i l’experiència i l’experiment islandesos podrien establir una norma com a exemple de com podríem transformar les nostres democràcies tornant a allò que la paraula realment implica: el poder del poble.
Podem començar anomenant les coses pel seu nom i crear les eines per tal de retornar al poble la responsabilitat de controlar les societats.
Com pot ser doncs, que Islàndia hagi passat de ser el país més desenvolupat, menys corrupte segons estàndards internacionals, fins a ser un dels països amb el pitjor col·lapse financer?
En els anys 2002 i 2003, sota el mandat del Primer Ministre del moment Davíð Oddson, antic líder del Partit de la Independència (en el govern durant 18 anys sense interrupcions), dos bancs islandesos van ser privatitzats:
Landsbanki, el més gran d’Islàndia, i Búnaðarbanki, un relativament més petit. Els bancs havien de ser suposadament venuts a inversors estrangers amb experiència en el sector bancari i inversions estrangeres. Tanmateix, tot va anar terriblement malament.
Els bancs varen ser venuts a gent amb estrets vincles amb els partits polítics amb major implantació a Islàndia. Molts ho varen justificar al·legant que els compradors estaven aportant molts diners a l’economia islandesa.
Va ser una mentida de la qual molt pocs en saberen res fins 2010 quan l’informe que determinava els fets, a càrrec del comitè especial designat pel parlament per investigar que va passar realment com a conseqüència del col·lapse financer a Islàndia, va ser publicat.
En aquest, els fets mostraven que els qui compraren els dos bancs mai varen pagar res, ja que crearen un sofisticat esquema de ponzi on es donaren entre ells préstecs en concepte de bestreta a cada banc.
Els anys del boom varen resultar ser una farsa, tot basat en decepcions similars al funcionament intern d’Enron. Els mitjans controlats pel govern i les corporacions varen fer el seu joc de llums i efectes i la nació s’oblidà que no es regalen duros a 4 pessetes.
La majoria del poble islandès volia creure desesperadament en el miratge de recursos il·limitats, que varen recompensar el creixent esperit neo-con del Partit per la Independència votant per ells un cop i un altre, malgrat les veus que arribaven des de fora intentant advertir-nos que que tot allò acabaria caient-nos al damunt.
Hi ha hagut molts mites sobre Islàndia i com vàrem gestionar la crisi. Potser la major mentida és que el govern durant el crash va decidir no rescatar els bancs per obra i gràcia de la seva generositat.
La realitat va ser que ningú va voler deixar diners al govern islandès per rescatar els bancs. Malgrat que això va ser una benedicció, varem quedar a la sort del FMI (Fills de Mala mare Internacional), per si el govern no havia aconseguit generar prou deute encara preparaven el rescat dels bancs.
El nou govern islandès va ser forçat a cedir i no caure en una presó de deute per les pròximes generacions a través de la nacionalització del deute privat.
Va ser la nació, amb les seves eines, qui va aturar aquesta perillosa via cap a l’autodestrucció. Reclamant un referèndum nacional sobre el tema d’Icesave i rebutjant assumir més deute estranger del que realment podríem acceptar, ara som camí a la recuperació.
Com activista, desenvolupadora web i poetessa, mai vaig somniar ser política i tampoc mai he volgut ser part d’un partit polític. Això havia de canviar en aquests temps excepcionals.
Vaig ajudar a crear un moviment polític a partir dels diversos moviments promoguts pel poble com a resultat de la crisi. Oficialment, vàrem ser creats vuit setmanes abans de les eleccions i basàvem la nostra estructura en l’horitzontalitat i el consens.
No teníem líders, sinó portaveus rotatoris; no ens definíem ni com a esquerres ni dretes sinó entorn a una agenda basada en la reforma democràtica, la transparència i el rescat del poble, no pas dels bancs.
Vàrem prometre que ningú romandría en el parlament més enllà de vuit anys i que el nostre moviment es disoldria si els nostres objectius no s’assolien en vuit anys.
No teníem diners, ni experts; erem tan sols gent ordinària que ja en teníem prou i que necessitàvem tenir poder tant dins el sistema com fora d’ell. Vàrem obtenir el 7% dels vots i quatre dels nostres varen entrar a la gola del llop.
Moltes grans coses han passat a Islàndia d’ençà el nostre xoc allà en 2008.
La nostra constitució ha estat reescrita pel poble i per al poble. Una constitució és una important reflex del tipus de societat que la gent vol per viure-hi. És l’acord social.
Un cop sigui aprovada, la nostra nova constitució ens durà més poder pel poble i ens donarà les eines adients per restringir aquells que governen.
La constitució va ser creada per un miler de persones escollides a l’atzar a partir del registre nacional. Vàrem escollir 25 persones perquè posessin en paraules la seva visió.
La nova constitució es troba ara al parlament. Si la constitució és aprovada, el Moviment haurà aconseguit pràcticament tot el que es proposava fer.
La nostra agenda va ser escrita en diverses plataformes obertes; la democràcia directa és el principal nord de la nostra brúixola política en tot allò que fem. Però Tenir les eines per la democràcia directa no és suficient.
Hem de trobar vies per inspirar el públic a participar en la co-creació de la realitat en la qual volen viure. Això tan sols pot donar-se fent la democràcia directa més local. Així, la gent sentirà l’impacte directe de la seva aportació.
No ens calen grans sistemes, necessitem reduir-los de manera que puguin servir-nos realment i que puguem veritablement donar-los forma.
La capital, Reykjavík, ha llançat una plataforma de democràcia directa, on qualsevol pot fer suggeriments en un fòrum comunitari sobre coses que volen que es facin a la ciutat. Cada mes, l’Ajuntament ha d’agafar els cinc primers suggeriments i estudiar-los.
El següent pas és tenir un sistema similar en el parlament, i el lògic pas següent és tenir el mateix sistema pels ministeris.
A partir de converses que he tingut amb gent de tot el món és evident que tots estem alineats. Tots els sistemes han fallat: la banca, l’educació, la salut, socialment, políticament.
El més lògic seria començar de zero amb un sistema fresc basat en valors diferents al consumisme, que maximitza els beneficis i l’autodestrucció.
Som forts, el poder és nostre: som molts, ells són pocs.
Vivim en temps de crisi. Donem la benvinguda a aquest temps, l’únic temps on els canvis reals són possibles gràcies a les masses.
Les ideologies de la vella escola dels polítics, els mitjans, els sistemes monetaris, les corporacions i totes les estructures conegudes són en estat de transformació. S’estan esfondrant.
És hora de canvis fonamentals a tots nivells, hem d’aprofitar aquest moment. Perquè aquest és EL moment. Ara seguir la meva intuïció de polític té més sentit per a mi que la rivalitat i manipulació de les ideologies d’esquerres i dretes.
La ideologia correcta o incorrecta del vell món, simplement, ha estat superada. Ja no tenim parlaments forts que connectin directament el públic general i aquells qui prenen decisions.
Tenim polítics que anomenem “professionals” però que són ben lluny de la realitat que la majoria vivim. Partits i polítics són sovint un matrimoni poc saludable amb les corporacions i la corrupció creix amb força a l’arena política de tot el món.
Molts governs i polítics parlen de transparència, encara que la política i les lleis es facin embolcallades en el secretisme.
El ministre holandès d’Interior va dir en un discurs durant el dia de la premsa lliure d’aquest any: “Legislar és com una botifarra, ningú vol saber què hi porta dins”.
Es referia a l’elevat preu que té la Llei per la Llibertat de la Informació, i suggeria que els periodistes no haurien de preguntar tan sovint per informació governamental.
Les seves paraules plantegen un dels problemes clau de les nostres democràcies: massa gent es despreocupa del que hi ha dins la “botifarra”, ni els anomenats legisladors, els parlamentaris.
Quan tot es col·lapsà a Islàndia, al 2008, vaig sentir que dins d’aquesta crisi s’hi trobava una increïble oportunitat de canvi.
A Islàndia estem creant un refugi per a la llibertat d’informació. Perquè la informació us farà lliures i per tant hauria de ser lliure per poder-hi accedir tothom. Vàrem anar a la recerca de les millors possibles lleis d’arreu del món que asseguressin la llibertat d’expressió i la informació.
Basant les nostres lleis en lleis que ja s’havien demostrat prou fortes per resistir atacs d’aquells que ens volen vivint en un món amb menor flux d’informació sobre el costat fosc de polítics, corporacions internacionals, guerra i opressió.
La informació ja no té fronteres. Vivim en un món on els super poders volen posar lleis de censura global a internet. Hem d’anar un pas per davant d’ells.
Vaig sumar-me a Wikileaks al 2009 perquè crec que és increïblement important que hi hagi llocs en el nostre món on els informants i fonts puguin sentir-se segurs per dipositar-hi importants documents que els governs i corporacions volen ocultar-nos.
L’atac a Wikileaks des de la primera vegada que es va empènyer als principals mitjans de comunicació a l’abril de 2010 quan vaig participar en la preparació i coproducció del vídeo de l’Iraq, mostrant els pilots dels helicòpters disparant als periodistes i a la població civil, ha estat un atac als nostres drets a tenir accés a la informació que ha de pertànyer al domini públic.
Molts de nosaltres venim de nacions que o eren part o van donar suport a les guerres a l’Afganistan i l’Iraq. Quan se succeeixen crims de guerra hi ha informació a la qual hem de tenir accés per tal de prendre decisions informades per a les accions futures.
Els registres de la guerra de l’Iraq, els registres de la guerra de l’Afganistan, els arxius de Guantánamo, els arxius espies, els cables diplomàtics són informació crítica que ha fet del nostre món una mica més comprensible i ha donat a molta gent inspiració per actuar.
Estic a favor de Wikileaks i qualsevol altre lloc de filtracions que albergui una plataforma segura per a les fonts de filtracions sobre el comportament criminal de les empreses, l’Estat o l’exèrcit.
Mai hem de perdre de vista el fet que el que WikiLeaks va fer i fa és actuar simplement com un intermediari entre la font i el periodista o el públic en general. Si cau, el següent en la llista són els periodistes i mitjans de comunicació que s’atreveixen a publicar la veritat.
Però recordem també que, encara que WikiLeaks fos enderrocat, hi haurà molts més. Van crear una nova cultura de burlar-se de la legió d’advocats de les grans corporacions multinacionals i dictadors.
Continuem, més intel·ligents que ells estant sempre un pas per davant seu.
Ara, l’objectiu de la iniciativa islandesa de modernització de medis (IMMI), és fer exactament això, i un cop estigui complet, farà possible que els periodistes d’investigació d’arreu del món publiquin les seves històries si estan amenaçats per ordres de mordassa als seus països.
Tothom hauria de tenir accés lliure a la informació, en el nostre món no hi ha d’haver ordres de mordassa ni restricció prèvia. IMMI proporcionarà un escut contra això.
Hem de tenir un refugi per a aquells que estan disposats a arriscar les seves vides per escriure notícies o blocs sobre les coses del seu propi entorn, encara que no fóssim capaços de salvar-los del risc que assumeixen, podríem almenys assegurar-nos que no podran eliminar les seves històries d’Internet, no importa quines.
La meva esperança és que la IMMI es transformarà en la Iniciativa Internacional de Modernització de Medis perquè cada dia les llibertats que desitja protegir amb això s’estan erosionant a un ritme alarmant.
Gent de tot el món ha estat seguint el procés d’aprovació de la IMMI a llei, incloent a eurodiputats al Parlament Europeu i hem tingut èxits pressionant la idea a través d’una visió per tenir en el futur un conjunt de lleis semblant a tota la UE.
L’Eurocambra va aprovar una resolució el 14 de març d’aquest any en relació amb l’informe de situació de 2011 sobre Islàndia on s’afirma el següent:
Reitera el seu suport a la Iniciativa Islandesa de Modernització de Medis (IMMI) i s’interessa per la seva transposició a la legislació i pràctica judicial, el que permet tant a Islàndia com a la Unió Europea per posicionar fortament en matèria de protecció jurídica a la llibertat d’expressió i d’informació.
Ara, vull remarcar que no hem presentat totes les lleis, proposta del Parlament vol dir que el parlament li està dient al govern el que ha de fer. Va ser el que el parlament Islandès va fer amb IMMI, tots els que van votar van dir sí.
Actualment estem treballant en l’escriptura de les 10 lleis diferents amb el ministeri en càrrec i algunes de les lleis ja han estat aprovades o debatudes al parlament.
Les següents lleis que presentarem al parlament en el proper mes o així són les lleis de protecció de filtracions i de limitació de la censura prèvia.
Nosaltres, els humans, hem fet tot tan complex i gran, potser és hora de tornar a formes més simples, formes més auto-sostenibles, podem fer que en aprendre l’un de l’altre, ajudant els uns als altres tant a nivell local com a nivell mundial i recordant que nosaltres, com a individus podem canviar el món, i ara és el moment de fer un pas endavant assumiu aquest repte i sigueu l’agent del canvi.
No cal esperar que altres ho facin, el vostre temps per marcar la diferència ha arribat! Perquè la gent ordinària com nosaltres puguem co-crear la nostra societat hem de tenir les eines democràtiques per fer-ho.
La gent ha d’entrar en els parlaments per canviar les lleis perquè tots puguem tenir el poder que legítimament ens correspon, per impactar la nostra societat i pressionar als governants perquè treballin per a nosaltres, no per l’elit.
Una de les raons per les quals és tan important per als grups obtenir representants en el poder és que és molt més fàcil cridar l’atenció dels mitjans de comunicació sobre les seves causes, i és molt útil per poder abordar o parlar amb els ministres i altres parlamentaris sobre qüestions importants sense demora. Arracono els ministres a la cafeteria. És molt pràctic.
Quan estava treballant com a activista un dels desafiaments més durs era aconseguir l’atenció a la causa tant dels mitjans com de la gent en el poder, aconseguir realitzar alguns canvis era gairebé impossible.
Ara que tinc una millor comprensió de com funcionen les coses en el cos legislatiu tinc moltes més possibilitats d’ajudar a altres activistes i el públic en general per cridar l’atenció i fins i tot aconseguir canvis legislatius i resolucions sobre temes que els preocupen.
El que ara podria semblar impossible podria ser molt factible demà, perquè estem experimentant canvis molt ràpids a tots els nivells.
Així que us animo a començar a definir l’esborrany del futur en què voleu viure, sigueu apassionats de la vostra causa i de creure que tot és possible, els errors d’avui podrien convertir-se en èxits del demà.
Però el més important si teniu l’oportunitat de treballar en el ventre de la bèstia és que no sigueu com ells, escolteu el vostre cor, escolteu la vostra intuïció i sigueu impecables amb les vostres paraules.
I finalment, que no us importi perdre vostre lloc en el poder. Un dels resultats més positius de la nostra crisi a Islàndia és la reescriptura de la nostra constitució.
La raó principal per la qual vaig ajudar a crear un moviment polític arran de la crisi va ser la creació de les eines perquè el públic en general pugui influir en la redacció de lleis i també per inspirar la gent a formar part de la presa de decisions.
L’objectiu principal era tenir la nostra vella constitució de copia-i-enganxa danesa reescrita pel poble d’Islàndia. Aquest procés ha tingut lloc i s’ha lliurat al Parlament d’Islàndia, un projecte de llei escrit per la gent que nosaltres vam triar per ajudar-nos.
El comitè constitucional va encoratjar al públic en general a formar part del procés de diverses maneres tals com animar a la gent a comentar cada nou segment mitjançant el sistema de comentaris de Facebook. El 80% dels islandesos de més de 13 anys d’edat són a Facebook.
La nova Constitució inclou algunes lleis de llibertat d’informació i expressió bastant impressionants. Es protegeixen les fonts i és l’únic esborrany de llei constitucional amb el següent:
Els poders públics han de garantir les condicions per a un diàleg obert i un discurs informat.
L’accés a Internet i les tecnologies d’informació no està limitat a menys que per una sentència judicial i lligada a les mateixes condicions que s’apliquen als límits de l’expressió de l’opinió.
Tenim una baralla molt seriosa en fer una llei d’això, però en el pròxim mes es votarà, a finals d’octubre. Espero que per l’any 2013 tinguem una constitució que sigui el que la nació unida va somiar fet realitat. Un acord sobre el tipus de societat que volem per viure junts.
Crec que potser totes les nacions haurien de permetre que cada generació aporti alguna cosa a la constitució perquè és una plataforma genial per a un debat sa sobre el que imaginem com societats unides.
Jo sóc una hacker al parlament, vaig entrar al sistema per tal d’entendre com funciona i la meva conclusió és clara:
Instal·lar un nou sistema amb una nova forma de democràcia del futur, on ens passem de la democràcia dictatorial amb alguns líders representatius a la responsabilitat directa de la democràcia directa líquida.
I vull donar-li les gràcies a tots els pirates, els meus estimats pirates.
M’he convertit en un pirata jo mateixa, estic establint el Partit Pirata a Islàndia i poder dissoldre el Moviment de tres anys, l’any següent.
Sé que estic vivint un moment veritablement històric aquí avui per la formació contínua del Partit Pirata EU i el creixement continu del Partit Pirata a tot el món. Crec que ara estem en seixanta països.
I vull donar-los les gràcies a tots els que s’atreveixen a ser part d’aquest gran moviment de transformació de la política.
Entre nosaltres hi ha des de gent que va participar en l’organització de les consultes sobiranistes fins a persones que prefereixen que Catalunya sigui una regió d’Espanya, però tots creiem que hauria de ser allò que decidim plegats, en referèndum, doncs tots som demòcrates.
Amb motiu de la Diada i de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, hem demanat a dos pirates amb opinions oposades que ens donin el seu punt de vista personal sobre aquest tema:
Sóc Pirata i no assistiré a la manifestació de l’11 de setembre
Em considero “apàtrida”, no en el sentit formal, ja que no he renunciat a la meva nacionalitat, sinó a causa que no sóc capaç d’identificar-me com a propietat d’una nació, i al fet que no crec que cap tros de tela pugui representar el que sóc, el meu caràcter i les meves conviccions. “Ni déu, ni pàtria, ni rei”, aquest ben podria ser el meu lema.
T’has preguntat que hagués passat si haguessis nascut a un altre lloc?
Sóc de l’opinió que tot ésser humà té dret a identificar-se culturalment amb allò que desitgi, però comprenc, i espero que els altres comprenguin, que aquesta elecció és purament personal, i mai hauria de ser imposada.
Mai negaria el dret a assistir a una manifestació d’àmbit cultural com és la Diada de Catalunya a ningú. Però jo no em manifestaré en favor de cap nació, ni l’11 de setembre, ni el 12 d’octubre.
Per a mi, les nacions han estat massa cops causa d’odi i mort. Els meus avantpassats van haver de lluitar en batalles i guerres que no entenien, i a les quals van anar en contra la seva voluntat. I si remuntés en el tronc dels meus ancestres, segurament trobaria una vegada i una altra el mateix: homes i dones que van patir guerres, mort i sofriment, en nom d’una fe, d’un senyor feudal, d’un rei o senzillament, per l’avarícia d’un reduït grup d’homes que buscaven poder, i que van utilitzar el sentiment de pertinença a una nació, religió o ètnia per obtenir-lo.
Les nacions formen part de la nostra cultura, però sota el meu punt de vista, han estat utilitzades massa vegades per generar odi i sofriment al llarg dels segles.
No sé què és el que m’identifica com a membre d’una nació, mes enllà d’un sentiment de pertànyer a algun lloc o cultura. Per a mi, un llenguatge no és més que un sistema de codificació que emprem per comunicar-nos, i la seva finalitat última la de transmetre idees.
Puc entendre que des d’un punt de vista d’ “Estat”, els drets recollits en la Carta de les Nacions Unides i als Pactes Internacionals de Drets Humans, com ara el dret a l’autodeterminació, són “perillosos” per a la integritat territorial d’un territori. Però no m’interessen els jocs de poder.
Potser si es millorés la llei i es complís, menys gent abraçaria banderes i buscaria esperança en elles. Però molt em temo que amb la independència que els partits polítics clàssics ens plantegen no obtindrem la justícia social i jurídica que molts anhelem. Molt em temo que canviarem noms però no conceptes.
Això sí, opino que a casa meva haig de ser jo qui dicti les normes que regeixin la meva vida, sempre que aquestes normes no violin els drets, les obligacions ni les llibertats de les persones que viuen al meu voltant. Per això opino que la població catalana és la que ha de decidir què desitja fer amb el seu futur. No obstant això, considero que hi ha molts problemes a resoldre abans de plantejar-nos posar en marxa la independència de Catalunya.
Crec que Pirates de Catalunya no hauria de posicionar-se a favor ni en contra de la independència, però com a pirata, estic completament a favor d’un referèndum sobre la mateixa.
Entre nosotros hay desde gente que participó en la organización de las consultas sobiranistas hasta personas que prefieren que Cataluña sea una región de España, pero todos creemos que debería ser aquello que decidamos juntos, en referéndum, pues todos somos demócratas.
Con motivo de la Diada y de la manifestación “Cataluña, nuevo estado de Europa”, hemos pedido a dos piratas con opiniones opuestas que nos den su punto de vista personal sobre este tema:
Soy Pirata y no asistiré a la manifestación del 11 de septiembre
Me considero “apátrida”, no en el sentido formal, ya que no he renunciado a mi nacionalidad, sino debido a que no soy capaz de identificarme como propiedad de una nación, y a que no creo que ningún trozo de tela pueda representar lo que soy, mi carácter y mis convicciones. “Ni dios, ni patria, ni rey”, ese bien podría ser mi lema.
¿Te has preguntado que hubiera pasado si hubieras nacido en otro lugar?
Soy de la opinión de que todo ser humano tiene derecho a identificarse culturalmente con aquello que desee, pero comprendo, y espero que los demás comprendan, que dicha elección es puramente personal, y nunca debería ser impuesta.
Jamás negaría el derecho a asistir a una manifestación de ámbito cultural como es la diada de Catalunya a nadie. Pero yo no me manifestaré a favor de ninguna nación, ni el 11 de septiembre, ni el 12 de octubre.
Para mí, las naciones han sido demasiadas veces causa de odio y muerte. Mis antepasados tuvieron que luchar en batallas y guerras que no entendían, y a las que fueron en contra su voluntad. Y si remontase en el tronco de mis ancestros, seguramente encontraría una y otra vez lo mismo: hombres y mujeres que padecieron guerras, muerte y sufrimiento, en nombre de una fe, de un señor feudal, de un rey o sencillamente, por la avaricia de un reducido grupo de hombres que buscaban poder, y que utilizaron el sentimiento de pertenencia a una nación, religión o etnia para obtenerlo.
Las naciones forman parte de nuestra cultura, pero bajo mi punto de vista, han sido utilizadas demasiadas veces para generar odio y sufrimiento a lo largo de los siglos.
No sé qué es lo que me identifica como miembro de una nación, mas allá de un sentimiento de pertenecer a algún lugar o cultura. Para mí, un lenguaje no es más que un sistema de codificación que usamos para comunicarnos, y su finalidad última la de transmitir ideas.
Puedo entender que desde un punto de vista de “Estado”, los derechos recogidos en la Carta de las Naciones Unidas y en los Pactos Internacionales de Derechos Humanos, como el derecho a la autodeterminación, son “peligrosos” para la integridad territorial de un territorio. Pero no me interesan los juegos de poder.
Quizá si se mejorara la ley y se cumpliera menos gente abrazaría banderas y buscaría esperanza en ellas. Pero mucho me temo que con la independencia que los partidos políticos clásicos nos plantean, no obtendremos esa justicia social y jurídica que muchos anhelamos. Mucho me temo que cambiaremos nombres pero no conceptos.
Eso sí, opino que en mi casa debo ser yo quien dicte las normas que rijan mi vida, siempre y cuando estas normas no violen los derechos, las obligaciones ni las libertades de las personas que viven a mi alrededor. Por eso opino que la población catalana es la que debe decidir que desea hacer con su futuro. Sin embargo, considero que hay muchos problemas a resolver antes de plantearnos poner en marcha la independencia de Catalunya.
Creo que Pirates de Catalunya no debería posicionarse a favor ni en contra de la independencia, pero como pirata, estoy completamente a favor de un referéndum sobre la misma.
Entre nosaltres hi ha des de gent que va participar en l’organització de les consultes sobiranistes fins a persones que prefereixen que Catalunya sigui una regió d’Espanya, però tots creiem que hauria de ser allò que decidim plegats, en referèndum, doncs tots som demòcrates.
Amb motiu de la Diada i de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, hem demanat a dos pirates amb opinions oposades que ens donin el seu punt de vista personal sobre aquest tema:
Sóc Pirata i assistiré a la manifestació de l’11 de setembre
Els humans, ja sigui per supervivència o per sentiment de pertinença, ens sentim atrets a organitzar-nos en grups. Primer érem tribus, després pobles, ciutats i comtats, poc després països i regnes que es convertien en imperis, i després d’aquests, estats, confederacions i altres formes de govern. I tot i que es pot arribar a acceptar que són construccions artificioses creades per les persones que molts cops no s’ajusten a les realitats de la societat, a molts se’ns fa difícil creure en la utopia d’un món unit sense fronteres.
Des de sempre, m’he considerat un nacionalista moderat. Durant molts anys vaig considerar la possibilitat que la meva posició fos la d’un federalisme republicà a Espanya, una mena de confederació d’Estats amb un pal de paller que només hagués de gestionar certes competències nacionals (exèrcit, política exterior i poca cosa més). Suposo que la meva visió estava inspirada en models com el suís (un model de convivència intercultural a la vella Europa) o l’estatunidenc.
Però la realitat que em vaig trobar era un altra: es pot plantejar un nou model d’estat en un país que té por a quelcom tan simple com preguntar? És a dir, com es pot plantejar un diàleg entre iguals en un estat que té com a màxima el que jo anomeno com “porcojonismo”, és a dir, la imposició via dictadures o majories absolutes referendades per un poble mal informat i apartat de la vida política? I desenganyem-nos: aquesta deriva s’aplica tant al govern central a Madrid com a la Generalitat de Catalunya. Senzillament, no es pot.
Per tant: jo aniré a la manifestació del 11 de setembre a reclamar que Catalunya sigui el proper estat d’Europa. I ho faré al costat de la ciutadania, que és qui realment ha de liderar aquest procés de transició, però convençut que quan arribi el dia en què des de la Plaça de Sant Jaume es proclami la (espero) República de Catalunya, des de la meva posició de Pirata reclamaré un govern participatiu, directe, transparent i democràtic. És a dir, que la ciutadania prengui el paper que la història li ha atorgat per tirar endavant un veritable projecte comú.
Entre nosotros hay desde gente que participó en la organización de las consultas sobiranistas hasta personas que prefieren que Cataluña sea una región de España, pero todos creemos que debería ser aquello que decidamos juntos, en referéndum, pues todos somos demócratas.
Con motivo de la Diada y de la manifestación “Cataluña, nuevo estado de Europa”, hemos pedido a dos piratas con opiniones opuestas que nos den su punto de vista personal sobre este tema:
Soy Pirata y asistiré a la manifestación del 11 de septiembre
Los seres humanos, ya sea por supervivencia o por sentido de pertenencia, nos sentimos atraídos a organizarnos en grupos. Primero éramos tribus, después pueblos, ciudades y condados, poco después países y reinos que se convertían en imperios, y después de estos, estados, confederaciones y otras formas de gobierno. Y a pesar de que se puede llegar a aceptar que son construcciones artificiales creadas por las personas que en muchas ocasiones no se ajustan a las realidades de la sociedad, a muchos se nos hace difícil creer en la utopía de un mundo unido sin fronteras.
Desde siempre, me he considerado un nacionalista moderado. Durante muchos años consideré la posibilidad de que mi posición fuera la de un federalismo republicano en España, un tipo de confederación de Estados con un eje vertebrador que sólo tuviera que gestionar ciertas competencias nacionales (ejército, política exterior y poca cosa más). Supongo que mi visión estaba inspirada en modelos como el suizo (un modelo de convivencia intercultural a la vieja Europa) o el estadounidense.
Pero la realidad que me encontré fue otra: ¿Se puede plantear un nuevo modelo de estado en un país que tiene miedo a algo tan simple como preguntar? Es decir, ¿Cómo se puede plantear un diálogo entre iguales en un estado que tiene como máxima lo que yo denomino como “porcojonismo”, es decir, la imposición vía dictaduras o mayorías absolutas referendadas por un pueblo mal informado y apartado de la vida política? Y desengañémonos: esta deriva se aplica tanto en el gobierno central en Madrid como la Generalitat de Cataluña. Sencillamente, no se puede.
Por lo tanto: yo iré a la manifestación del 11 de septiembre a reclamar que Cataluña sea el próximo estado de Europa. Y lo haré junto a la ciudadanía, que es quien realmente tiene que liderar este proceso de transición, pero convencido de que cuando llegue el día en que desde la Plaza de Sant Jaume se proclame la (espero) República de Cataluña, desde mi posición de Pirata reclamaré un gobierno participativo, directo, transparente y democrático. Es decir, que la ciudadanía tome el papel que la historia le ha otorgado para tirar adelante un verdadero proyecto común.
Durante las charlas de clausura del Congreso de los Piratas Europeos celebradas el pasado 2 de septiembre en Barcelona, Josep Jover y Pepe Giménez, abogados colaboradores de Pirates de Catalunya, dieron a conocer una nueva iniciativa legal que pretende declarar nulas las cláusulas de interés aplicadas en los contratos hipotecarios basados en EURIBOR y LIBOR.
Esta iniciativa se ampara en el derecho comunitario en materia de derechos del consumidor y en la aceptación de responsabilidad en la manipulación del EURIBOR y el LIBOR por parte de Barclays, Deutsche Bank, JP Morgan, Citigroup, HSBC, Crédit Agricole, Société Génerale y Reuters entre otros.
El derecho comunitario indica que si una cláusula es manipulada por parte del proveedor de un servicio en detrimento del consumidor, el consumidor tiene derecho a la anulación de dicha cláusula del contrato ( directiva 93/13 ). Esto significa que habiendo sido manipulado el tipo de interés, dicha cláusula no sería válida, y por lo tanto, el interés pagado por las familias hasta la fecha en forma de cuotas debe ser considerado amortización de capital.
Dicha medida permitiría detener los desahucios de las familias con hipotecas basadas en EURIBOR y LIBOR en toda la Unión Europea como medida cautelar, puesto que en caso de ejecución errónea, el responsable subsidiario de dicho desahucio sería el estado. Sólo en España, se ejecutan una media de 517 deshaucios al día, por lo que las implicaciones de una sentencia favorable serían descomunales.
Esta iniciativa aprovechará la homogeneización de la legislación europea, que permite iniciar procedimientos prácticamente idénticos en toda la UE, y utilizar cómo precedente cualquier sentencia ganada en cualquier estado de la UE.
En estos momentos, Josep Jover y Pepe Giménez tienen interpuestas diversas demandas reclamando la nulidad de las cláusulas de interés en hipotecas españolas, y asesoran a otros abogados del movimiento pirata sobre cómo interponer dichas demandas en sus respectivos países.
Este hecho afecta a la inmensa mayoría de ciudadanos europeos, ya sea directamente o a través de las variaciones del IPC a las cuales el LIBOR también afecta, pudiéndose tratar del mayor fraude de la historia. Los Piratas europeos han mostrado su interés en colaborar con dicha iniciativa, que supondría una efectiva defensa de los consumidores de toda la UE.
Gracias al éxito de participación en el primer Congreso de los Piratas Europeos, esta iniciativa ha sido dada a conocer a Piratas de más de 21 países europeos, por lo que las probabilidades de éxito de la misma se multiplican.
Hay precedentes de demandas similares dentro de la UE. En concreto, en Austria se sancionó a 16 bancos por manipulación del tipo de interés en los años 90. El proceso judicial ha tardado más de 10 años, pero finalmente los bancos austríacos han sido declarados culpables.
Si deseas más información sobre las directivas europeas en las que se basa esta iniciativa así cómo el progreso de las demandas interpuestas, contacten con partit@pirates.cat
Una iniciativa legal podria aturar els desnonaments hipotecaris a tota la UE
Durant les xerrades de cloenda del Congrés dels Pirates Europeus celebrades el passat 2 de setembre a Barcelona, en Josep Jover i en Pepe Giménez, advocats col·laboradors de Pirates de Catalunya, van donar a conèixer una nova iniciativa legal que pretén declarar nul·les les clàusules d’interès aplicades als contractes hipotecaris basats en EURIBOR i LIBOR.
Aquesta iniciativa s’empara en el dret comunitari en matèria de drets del consumidor i en l’acceptació de responsabilitat en la manipulació de l’EURIBOR i el LIBOR per part de Barclays, Deutsche Bank, JPMorgan, Citigroup, HSBC, Crédit Agricole, Société Génerale i Reuters entre d’altres.
El dret comunitari indica que si una clàusula és manipulada per part del proveïdor d’un servei en detriment del consumidor, el consumidor té dret a l’anul·lació d’aquesta clàusula del contracte ( directiva 93/13 ). Això significa que havent estat manipulat el tipus d’interès, aquesta clàusula no seria vàlida i, per tant, l’interès pagat per les famílies fins ara en forma de quotes ha de ser considerat amortització de capital.
Aquesta mesura permetria aturar els desnonaments de les famílies amb hipoteques basades en EURIBOR i LIBOR a tota la Unió Europea com a mesura cautelar, ja que en cas d’execució errònia, el responsable subsidiari del mencionat desnonament seria l’estat. Només a Espanya, s’executen una mitjana de 517 desnonaments al dia, per la qual cosa les implicacions d’una sentència favorable serien descomunals.
Aquesta iniciativa aprofitarà l’homogeneïtzació de la legislació europea, que permet iniciar procediments pràcticament idèntics en tota la UE i utilitzar com a precedent qualsevol sentència guanyada en qualsevol estat de la UE.
En aquests moments, Josep Jover i Pepe Giménez tenen interposades diverses demandes reclamant la nul·litat de les clàusules d’interès en hipoteques espanyoles, i assessoren a altres advocats del moviment pirata sobre com interposar aquestes demandes als seus respectius països.
Aquest fet afecta la immensa majoria de ciutadans europeus, sigui directament o mitjançant les variacions de l’IPC a les quals el LIBOR també afecta, podent-se tractar del major frau de la
història. Els Pirates europeus han mostrat el seu interès a col·laborar amb aquesta iniciativa, que suposaria una efectiva defensa dels consumidors de tota la UE.
Gràcies a l’èxit de participació al primer congrés de European Pirates, aquesta iniciativa ha estat donada a conèixer a Pirates de 21 països europeus, per la qual cosa les probabilitats d’èxit de la mateixa es multipliquen.
Hi ha precedents de demandes similars dins de la UE. En concret, a Àustria es va sancionar 16 bancs per manipulació del tipus d’interès als anys 90. El procés judicial ha trigat més de 10 anys, però finalment els bancs austríacs han estat declarats culpables.
Si necessites més informació sobre les directives europees en les quals es basa aquesta iniciativa així com el progrés de les demandes interposades, contactin amb partit@pirates.cat
The closing ceremony talks of the European Pirates congress were celebrated on the 2nd of September in Barcelona. During the ceremony Josep Jover and Pepe Giménez, honorary lawyers of Pirates de Catalunya, released a new legal intiative that is expected to declare null and void the interest clauses applied in mortgage contracts based on EURIBOR and LIBOR.
This intiative is based on EU law on consumer rights and the acceptance of responsibility with regards to the manipulation of the Euribor and Libor by Barclays, Deutsche Bank, JP Morgan, Citigroup, HSBC, Crédit Agricole, Société Génerale and Reuters amongst others.
The EU law indicates that if a contract clause is manipulated by a service provider to the detriment of the consumer, the consumer has the right to have that clause annulled (directive 93/13). This implies that since the interest rates have been manipulated they can be annuled, and the interest paid by families up to this point should be re-credited to their loan accounts as having reduced capitalamounts due.
This measure would allow the immediate halting of evictions pursuant to mortgages based on Euribor and Libor in all of the European Union as a precautionary measure. This measure is all the more important given that in the case of an wrongful eviction the responsible party will be the state. In Spain alone about 517 evictions are being executed every day. Accordingly the implications of a favourable ruling will be immense for the Spanish people.
This initiative intends to take advantage of the homogenisation of legislation across Europe. This allows the initiation of nearlyidentical legal procedures across the Union, and the use of any favourable ruling as a precedent in any other EU state.
Currently, Josep Jover and Pepe Giménez have interposed legal procedures demanding the annulment of the interest clauses in Spanish mortgages, and are advising other lawyers of the pirate movement about how to place similar injunctions in their countries.
More than 500 million European citizens are affected in what could be one of the largest fraud cases in history. The European Piratesare interest in collaborating with this initiative, once that could be an effective defence for EU consumers.
Thanks to the participation in the first European Pirates congress, this initiative has been communicated to the Pirates of 21 European countries, increasing the chance of success.
Precedent lawsuits already exist in the EU. In particular in Austria, where 16 banks were sanctioned for interest manipulation in the 90s. The legal process has taken more than 10 years, but the Asutrian banks have finally been declared guilty.
If you want more information about the European directives that this initiative is based on, as well as updates on the legal state of the current injunctions, contact partit@pirates.cat
