Etiqueta: propietat intel·lectual

Pirates de Catalunya denuncia más irregularidades en el nuevo Decreto Ley de regulación del canon digital

El pasado 18 de octubre, discretamente, y comenzada la campaña electoral catalana, el Gobierno colgó la consulta pública de un nuevo Decreto Ley para regular exclusivamente el canondigital.

En relación a la anterior filtración hecha por Pirates de Catalunya (Pirates de Catalunya filtra i denuncia el Reial Decret Llei de Propietat Intel·lectual), este Decreto Ley, publicado sin hacer ruido, es una continuación de la anterior y con algunos hechos relevantes que nos vemos obligados a destacar.

  1. El primero corresponde a la Disposición Adicional Primera, que vuelve a decir que no se puede reclamar retroactivamente el canon digital. Esta disposición es idéntica, letra a letra que la misma disposición del documento filtrado por Pirates de Catalunya y que más tarde el Ministerio aseguró que no era el documento con el que estaban trabajando. El hecho de impedir la reclamación de este canon, indebidamente recaudado, a administraciones, empresarios y autónomos es execrable, y consideramos que el Gobierno debería buscar otras opciones.
  2. Segundo hecho, destaca la asignación de sólo cinco millones de euros en concepto de Canon Digital, en la Disposición Transitoria Segunda, cuando esta cantidad está muy lejos de los cien millones que las entidades de gestión consideraban una injusticia y que no les era suficiente. No hemos visto que ninguna entidad de gestión haya protestado. ¿Dónde estaba el injusto?
  3. El tercer hecho lo encontramos en el artículo cuarto del Decreto Ley, donde se pone en manos de la Dirección General de Política e Industrias Culturales y del Libro la determinación anual del canon digital. Esta es una dirección general encargada, principalmente de las relaciones con los editores de prensa y libros. Los artistas plásticos, cineastas y músicos poco tienen que ver con ésta. Han quedado apartados.
  4. Cuarto hecho, también destacar que el método de cálculo y reparto ha olvidado elementos tan esenciales como la seguridad jurídica o los consumidores, como ya avanzábamos en nuestra filtración anterior.
  5. Quinto hecho, que en la Ley, después de mencionar de forma repetitiva y prominente la norma comunitaria, vemos con sorpresa que se reconoce a los editores la percepción del canon digital, olvidando que, por sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, se ratifica que sólo aquellos titulares del derecho de reproducción, conforme están detallados en el texto del artículo 2 de la Directiva 29/2001, son los que tienen derecho a cobrar la compensación equitativa por copia privada (ver párrafos 88-95).

A mayor abundamientom y en la misma línea, la opinión del Abogado General, en su informe, señalaba::

161. Los titulares de los derechos que deben percibir una compensación equitativa conforme al artículo 5, apartado 2, letra b), de la Directiva 2001/29 son todas aquellas personas cuyo derecho exclusivo de reproducción contemplado en el artículo 2 de dicha Directiva se vea afectado por la autorización, no sujeta a permiso, de copia privada.

Si examinamos la lista cerrada del artículo 2 de la directiva 29/2001,los editores no constan ni han formado nunca parte de la misma. Sólo constan en el literal del artículo, sujetos a derecho de reproducción por copia privada, los autores y productores, pero no la figura del editor, cuando éste no es productor de la obra al mismo tiempo.

Si miramos la norma española, veremos que los editores, que no están recogidos en el artículo ya mencionado de la directiva, vienen cobrando de forma ilegal el 45% de la compensación equitativa correspondiente a obras publicadas en forma de libros y asimilados en base al antiguo artículo 36 delRD 1424/1992, que debería interpretarse como contrario a la directiva desde el 22 de diciembre de 2002, momento de su publicación en el BOE.

Así, no sólo el decreto ley les reconoce derechos de cobro, sino que pone el canon digital en sus manos, la de los editores.

Vistos estos hechos, no podemos evitar preguntarnos qué motivos hay detrás de gestionar esta reforma de forma completamente opaca y de otorgar la gestión del canon digital a una entidad que, según la misma normativa europea que lo regula, no tiene nada a ver a priori.

Pirates de Catalunya
La Democràcia Necessita un Rescat
https://pirates.cat

Reforma de los derechos de autor, procomún, conocimiento libre y democracia

Intervención de Javier de la Cueva en el debate ‘Copyright: what is broken, how to mend it?‘ del 18 de octubre de 2012 en el Parlamento Europeo.
Original, en inglés:  Copyright reform, commons, free knowledge and democracy

El texto responde perfectamente al ideario de Pirates de Catalunya, indicando la profunda problemática de la “propiedad intelectual”.

Gracias por su invitación como ponente en este debate abierto sobre la reforma de los derechos de autor.

Durante dos horas hemos escuchado acerca de autores, obras, vulneraciones de los derechos de autor y lo que me sorprende es que nadie haya mencionado todavía la obra de mayor riqueza construida al amparo de la propiedad intelectual.

En 19861 un grupo de autores continuaron con la redacción de un conjunto de documentos que se hallaba licenciado bajo un modelo permisivo de propiedad intelectual: la copia de los documentos no sólo estaba permitido sino que se promovía la copia. El grupo de autores con habilidades técnicas constituyeron lo que se conoció como IETF,2 Internet Engineering Task Force. El conjunto documental consiste en los llamados RFCs,3 Request For Comments, y ello ha supuesto una aventura afortunada que ha transformado radicalmente, entre otras cosas, la manera en la que nos comunicamos, la economía, el tipo de sociedad en la que vivimos y la manera en la que hacemos política. Me refiero a la fundación de internet y la función de esta documentación licenciada bajo un modelo permisivo4 es permitir que los ordenadores hablen entre sí.

Aunque internet es la obra más importante bajo propiedad intelectual y de mayor riqueza construida en los últimos tiempos, sin embargo parece invisible. Aun cuando las obras libres son el núcleo de nuestra sociedad, no está en el discurso público el estudio de los efectos sufridos por tales obras cuando se modifican las leyes. Pero antes de llegar a temas de propiedad intelectual, permítanme hablar sobre el contexto en que operará la reforma de la normativa de los derechos de autor, para que así podamos analizar como es debido sus implicaciones.

Pirates de Catalunya filtra i denuncia el Reial Decret Llei de Propietat Intel·lectual

Versió en català. Versión en castellano.

Esborrany del Real Decret: https://pirates.cat/public/1207_borradorRDLey_EEGG_julio_2012.pdf

Pirates de Catalunya ha tingut accés a un esborrany de Reial Decret Llei pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de propietat intel·lectual. En altres termes, una reforma exprés de la Llei de Propietat Intel·lectual, d’amagat, amb traïdoria i nocturnitat. I no és per menys, ja que el text presenta diferents punts que causen desconfiança.

Els adjuntem l’anàlisi d’aquesta futura llei, realitzat per diversos advocats de prestigi en assumptes de propietat intel·lectual.

Després d’una acció judicial dirigida per Josep Jover (candidat de Pirates de Catalunya el proper 25N) en la qual es va declarar abusiu el cànon digital, el Govern d’Espanya s’ha vist obligat a realitzar una sèrie de modificacions cosmètiques a la llei actual, declarada il·legal per la justícia europea.

Apareixen canvis en el cànon, que passarà a cobrar d’una partida pressupostària, juntament amb la major dificultat que tindran els autors per autogestionar, sense oblidar altres retocs que dissimulen l’augment de poder de les entitats de gestió.

És important assenyalar que si el cànon digital era abusiu (tal com ho ha entès la Justícia europea), aquest nou mecanisme ho és encara més. Perquè en lloc de gravar dispositius electrònics, el que és fa ara és pagar a les entitats de gestió -com la SGAE- directament amb els nostres impostos i, a través dels Pressupostos Generals de l’Estat. És a dir, ara pagarem a aquestes entitats tots els habitants d’Espanya, sense cap tipus de diferències entre usuaris. Els impostos de tota la ciutadania estaran destinats a sufragar les activitats d’aquestes entitats. Si el cànon era indiscriminat, aquest sistema encara és pitjor.

Malgrat la gravetat de pagar a la SGAE directament de les arques de l’Estat, el Reial Decret indica criteris de valoració molt ambigus per al càlcul del nou “cànon amb un altre nom”. Com a exemple, el “perjudici efectivament causat als titulars”, criteri de complex càlcul i que tampoc es detalla en aquest. El que converteix en encara més sagnant aquest assalt a les arques públiques en temps de crisi.

El Reial decret també dificultarà que els autors s’autogestionin els seus drets, ja que s’atorga a les entitats de gestió l’exclusivitat de fer efectiva “la compensació equitativa i única”. Tot això quan l’autogestió, en aquests temps de desenvolupament de noves tecnologies, pot resultar més eficient i més respectuosa amb els usuaris que la gestió-fins ara nefasta-realitzada per entitats com la SGAE.

A més, el text dóna resposta a la previsible allau de demandes sol·licitant la devolució d’un cànon que, segons les altes instàncies europees, era injust i desproporcionat. Aquestes demandes, a hores d’ara, podrien obtenir resposta positiva per part dels jutges. Això sens dubte afectaria les arques d’aquestes entitats de gestió que van cobrar el cànon sense tenir dret a això (per exemple, a través de dispositius usats amb fins privats), i que es veurien obligades a pagar indemnitzacions substancioses. Diversos municipis i empreses han sol·licitat ja aquesta devolució, entre elles CaixaBank (La Caixa).

Per evitar que aquestes accions judicials es portin a terme, el Govern tanca la porta de la Justícia de forma contundent: la disposició transitòria primera estableix que qualsevol pagament de cànon-justificat o no-realitzat abans del 2012 no tindrà dret a cap devolució. És a dir, que les entitats de gestió es quedaran amb les quantitats indegudament cobrades i la ciutadania no tindrà dret a reclamar res en els tribunals.

El document obre també una greu inseguretat jurídica introduint l’article 158 bis, que obliga les pàgines d’enllaços a indicar clarament d’on treuen el dret a enllaçar a les obres. Per entendre’ns, la pàgina ha de penjar els permisos de què disposin sobre qualsevol contingut enllaçat, fins i tot fotografies. Això significaria que empreses com Google, amb la seva cercador d’imatges, haguéssin d’adjuntar a cada resultat els permisos corresponent, sol · licitats a cada autor. Cosa que pot esdevenir una greu
molèstia administratiu fins i tot per companyies degudament legitimades.

Les notificacions relacionades amb el punt anterior s’anunciaran en un futur tauler electrònic, que haurà de ser consultat per les empreses, en lloc de fer servir els canals de comunicació habituals. Això vol dir que les empreses han de ser les que verifiquin cada dia si han rebut o no una notificació, ja que en cas contrari se les donarà per notificades. A més, segons la disposició transitòria segona, mentre el tauler electrònic no estigui actiu (la qual cosa pot allargar tant de temps com l’Administració vulgui), les notificacions es realitzaran per edictes, anunciant-se físicament en algun tauler a Madrid. Cosa que, per descomptat, pràcticament impossibilita que una empresa pugui saber si té o no alguna notificació que afecti als seus interessos.

Finalment, després d’anys de lluita per part del moviment pirata a tot el món, el Reial decret dóna a entendre que l’intercanvi per comunicació pública queda emparat dins del dret a còpia privada, fet que seria digne de celebrar si no fos pels punts esmentats més amunt.

Des de Pirates de Catalunya volem denunciar que aquest Reial decret ve a empitjorar la situació actual, no només per la manca de transparència, sinó per l’absència de diàleg entre les diferents parts implicades, i lamentem que se segueixi atorgant a entitats com la SGAE, que ja han demostrat no ser capaços de gestionar de manera eficaç els drets i interessos de creadors i consumidors, el monopoli de gestió del nou dret que substituirà el cànon.

Pirates de Catalunya – PIRATA.CAT
https://pirates.cat
Facebook: http://facebook.com/pirates.cat
Twitter: @partit_pirata

Pirates de Catalunya filtra y denuncia el Real Decreto Ley de Propiedad Intelectual

Borrador del Real Decreto: https://pirates.cat/public/1207_borradorRDLey_EEGG_julio_2012.pdf

Pirates de Catalunya ha tenido acceso a un borrador de Real Decreto Ley por el cual se adoptan medidas urgentes en materia de propiedad intelectual. En otros términos, una reforma exprés de la Ley de Propiedad Intelectual, a escondidas, con alevosía y nocturnidad. Y no es para menos, ya que el texto presenta diferentes puntos que causan desconfianza.

Les adjuntamos el análisis de esta futura ley, realizado por diversos abogados de prestigio en asuntos de Propiedad Intelectual.

Tras una acción judicial dirigida por Josep Jover (candidato de Pirates de Catalunya el próximo 25N) en la que se declaró abusivo el canon digital, el Gobierno de España se ha visto obligado a efectuar una serie de modificaciones cosméticas a la ley actual, declarada ilegal por la justicia europea.

Aparecen cambios en el canon, que pasará a cobrarse de una partida presupuestaria, junto con la mayor dificultad que tendrán los autores para autogestionarse, sin olvidar otros retoques que disimulan el aumento de poder las entidades de gestión.

Es importante señalar que si el canon digital era abusivo (tal y como lo ha entendido la Justicia europea), este nuevo mecanismo lo es todavía más. Porque en vez de gravar dispositivos electrónicos, lo que se hace ahora es pagar a las entidades de gestión -como la SGAE- directamente con nuestros impuestos, a través de los Presupuestos Generales del Estado. Es decir, ahora pagaremos a estas entidades todos los habitantes de España, sin ningún tipo de diferenciación entre usuarios. Los impuestos de toda la ciudadanía estarán destinados a sufragar las actividades de esas entidades. Si el canon era indiscriminado, este sistema todavía es peor.

A pesar de la gravedad de pagar a la SGAE directamente de las arcas del Estado, el Real Decreto indica criterios de valoración muy ambiguos para el cálculo del nuevo “canon con otro nombre”. Como ejemplo, el “perjuicio efectivamente causado a los titulares”, criterio de complejo cálculo y que tampoco se detalla en el mismo. Lo que convierte en todavía más sangrante este asalto a las arcas públicas en tiempos de crisis.

El Real Decreto también dificultará que los autores autogestionen sus derechos, ya que se otorga a las entidades de gestión la exclusividad de hacer efectiva “la compensación equitativa y única”. Todo ello cuando la autogestión, en estos tiempos de desarrollo de nuevas tecnologías, puede resultar más eficiente y más respetuosa con los usuarios que la gestión -hasta ahora nefasta- realizada por entidades como la SGAE.

Además, el texto da respuesta a la previsible avalancha de demandas solicitando la devolución de un canon que, según las altas instancias europeas, era injusto y desproporcionado. Estas demandas, a día de hoy, podrían obtener respuesta positiva por parte de los jueces. Ello sin duda afectaría a las arcas de esas entidades de gestión que cobraron el canon sin tener derecho a ello (por ejemplo, a través de dispositivos usados con fines privados), y que se verían obligadas a pagar indemnizaciones sustanciosas. Diversos municipios y empresas han solicitado ya dicha devolución, entre ellas CaixaBank (la Caixa).

Para evitar que dichas acciones judiciales se lleven a cabo, el Gobierno cierra la puerta de la Justicia de forma tajante: la Disposición Transitoria Primera establece que cualquier pago de canon -justificado o no- realizado antes de 2012 no tendrá derecho a devolución alguna. Es decir, que las entidades de gestión se quedarán con las cantidades indebidamente cobradas y la ciudadanía no tendrá derecho a reclamar nada en los Tribunales.

El documento abre también una grave inseguridad jurídica introduciendo el artículo 158 bis, el cual obliga a las páginas de enlaces a indicar claramente de dónde sacan el derecho a enlazar a las obras. Para entendernos, la página debe colgar los permisos de que dispongan sobre cualquier contenido enlazado, incluso fotografías. Esto significaría que empresas como Google, con su buscador de imágenes, tuviesen que adjuntar a cada resultado los permisos correspondiente, solicitados a cada autor. Cosa que puede convertirse en un grave engorro administrativo incluso para compañías debidamente legitimadas.

Las notificaciones relacionadas con el punto anterior se anunciarán en un futuro tablón electrónico, que deberá ser consultado por las empresas, en lugar de usarse los canales de comunicación habituales. Esto significa que las empresas deberán ser las que verifiquen cada día si han recibido o no una notificación, ya que en caso contrario se las tendrá por notificadas. Además, según la Disposición Transitoria Segunda, mientras el tablón electrónico no esté activo (lo cual puede alargarse tanto tiempo como la Administración quiera), dichas notificaciones se realizarán por edictos, anunciándose físicamente en algún tablón en Madrid. Cosa que, por supuesto, prácticamente imposibilita que una empresa pueda saber si tiene o no alguna notificación que afecte a sus intereses.

Finalmente, tras años de lucha por parte del movimiento pirata en todo el mundo, el Real Decreto da a entender que el intercambio por comunicación pública queda amparado dentro del derecho a copia privada, hecho que sería digno de celebrar si no fuese por los puntos mencionados más arriba.

Desde Pirates de Catalunya queremos denunciar que este Real Decreto viene a empeorar la situación actual, no sólo por la falta de transparencia, sino por la ausencia de diálogo entre las diferentes partes implicadas; y lamentamos que se siga otorgando a entidades como la SGAE, quienes ya han demostrado no ser capaces de gestionar de forma eficaz los derechos e intereses de creadores y consumidores, el monopolio de gestión del nuevo derecho que sustituirá al canon.

Pirates de Catalunya – PIRATA.CAT
https://pirates.cat
Facebook: http://facebook.com/pirates.cat
Twitter: @partit_pirata

Desobediència digital

Pirates de Catalunya s’adhereix a la iniciativa promoguda per Hacktivistas contra la Llei Sinde, anomendada Wert de enlaces.

Wert de enlaces consisteix en què centenars de webs es posin d’acord per enllaçar una mateixa obra protegida per drets d’autor. El proper dia 1 de març entra en vigor la Llei Sinde, i l’autor, afí a la iniciativa, s’ha compromès a presentar una denúncia a la llista completa de webs que enllacin la seva obra.

Amb aquesta acció es pretén evidenciar la problemàtica que suposa la Llei Sinde, que obligarà la persona denunciada a triar entre admetre la seva culpabilitat (envers una acció que de fet és completament legal) retirant l’enllaç, o bé acceptar que el seu web serà bloquejat i censurat, sense ni tan sols un judici previ.

Connexions a Internet

Així es posarà de relleu si aquesta llei serveix realment per a “evitar que grans pàgines d’enllaços, que obtenen milions en beneficis lucrant-se del treball dels altres, deixin de cometre delictes de propietat intel·lectual” o per contra, si s’utilitzarà per a censurar i amenaçar llocs web normals que simplement fan ús del que és el cor de la xarxa: l’enllaç.

Criminalitzar l’enllaç és atacar l’essència d’Internet: referenciar i compartir. Sense enllaços, la xarxa es fragmentarà i morirà.

La llei Sinde-Wert no criminalitza només els presumptes infractors, criminalitza també tots aquells qui els esmentin. Una empresa que ha estat enxampada per actes il·legals o bé un polític corrupte, podran demanar el tancament de llocs web que continguin fotografies amb el logotip de la companyia, per exemple. Això ja està passant a portals com Youtube.com, però ara ho tindrem a tota la resta de la xarxa.

Aquesta inseguretat jurídica no convida a la inversió en negocis a Internet des del nostre país. La possibilitat de veure tancar el seu negoci sense ni un judici previ farà que els emprenedors es vegin obligats a obrir les empreses en altres països, contractant serveis estrangers i perdent l’oportunitat de generar riquesa i llocs de treball locals en aquests moments de crisi.

La censura a Internet no és quelcom nou. Governs d’arreu del món (com ara Xina, Aràbia Saudita o Corea del Nord) porten anys restringint els continguts a què els seus ciutadans poden accedir, principalment per motius ideològics, tant de caire polític com religiós. De vegades s’usa la censura activa, mitjançant filtres controlats pel govern, i d’altres cops es fa servir la via coercitiva, amenaçant i denunciant aquells que no s’ajusten al cànon del govern.

A Pirates de Catalunya, defensem una Internet útil, plena, i de les persones. Una Internet lliure, no una Internet de la censura. Volem una Internet participativa, activa, i no una de consumidors passius que acabi convertint-se en la nova TV.

Us convidem a ajudar-nos a donar visibilitat a aquest greu atemptat contra els drets fonamentals que suposa la llei Sinde-Wert. Difoneu la campanya a les xarxes socials i parleu-ne amb amics i familiars!

Aquest és l’enllaç a l’obra protegida:

El text que acabes de llegir, si tot això continua, podria ser il·legal. Fins i tot podries cometre un delicte llegint-lo. O parlant-ne. Ho trobes raonable?

“Si una llei és injusta, hom no només té raó de desobeir-la, té la obligació de fer-ho.” (Thomas Jefferson)
 

Resposta a l’article d’Empar Moliner

Resposta de Pirates de Catalunya a l’article d’opinió “El Partit Pirata” d’Empar Moliner publicat al diari Ara el 27 de gener del 2012.

——————–

Benvolguda Senyora Empar Moliner,

Prescindint dels insults gratuïts que demostren un gran desconeixement sobre Pirates de Catalunya, volem afirmar que la nostra presència a un debat sobre pirateria, més que adient, era necessària per tal d’aportar i defensar el punt de vista dels usuaris.

I per a què aquestes afirmacions adquireixin sentit, voldríem diferenciar el que implica ser un pirata com persona que descarrega obres i el que és ser-ho com a membre de Pirates de Catalunya. A Pirates de Catalunya no només defensem el lliure accés a la cultura, també som acèrrims defensors dels drets humans, la transparència i la democràcia participativa. I això només és la punta de l’iceberg.

Entrant en el contingut de la seva recent columna, si a les grans superfícies els furts fossin còpies dels productes sense afectar l’inventari ni els productes llavors estaríem parlant d’una comparació correcta. Però la realització d’una còpia per ús personal i sense ànim de lucre no es pot comparar en cap cas amb un furt d’un objecte material.

Per posar un exemple d’actualitat, Megaupload era un servei, com molts altres, que oferia la possibilitat d’emmagatzemar els teus arxius al “núvol”, a Internet, per a poder disposar d’ells en tot moment i en qualsevol lloc. Aquest sistema facilitava compartir documents acadèmics i corporatius amb clients i col·legues des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, amb la comoditat que això suposa. La denúncia conjunta no només es fa per a tots aquells individus que a títol personal han perdut arxius, sinó també per a aquelles empreses que feien ús de Megaupload com a eina de treball que també han perdut els seus documents.

La qüestió que afecta els usuaris no és tan sols el fet de l’absència de còpies, el bloqueig dels seus comptes i la incertesa del destí final dels seus arxius. El problema més greu és que l’excusa que hi hagi continguts afectats per copyright ha posat en una situació d’indefensió als usuaris i s’han violat drets fonamentals.

És completament injustificable que mesures cautelars, ni tan sols una condemna en ferm, permetin a les autoritats nord-americanes segrestar tots els arxius de tots els usuaris de Megaupload, contenint innombrables dades personals, des de correus electrònics a dades bancàries, orientació política, religiosa o sexual. Això és el major atemptat contra el dret a la privacitat de tota la Història de la Humanitat. Dret que trobem regulat a l’apartat de Drets Fonamentals de la Constitució Espanyola, a diferència del dret que protegeix la propietat intel·lectual, que no es regula per Llei Orgànica.

Ara bé, estem d’acord en una cosa, i és en retribuir als creadors de forma justa per la seva feina. I en això les noves tecnologies poden ajudar al col·lectiu d’artistes i creatius oferint visibilitat a les seves obres, formes de retribució justes i directes sense passar per intermediaris del tot innecessaris. La gent està disposada a pagar per un producte cultural, sempre que el preu sigui just.

El problema és que els mètodes per retribuir als artistes estan canviant, i no es pot criminalitzar els usuaris que fan ús de les noves tecnologies per accedir a la cultura, a vegades sense cap canal oficial per fer-ho, per tal d’imposar models antics i obsolets. Defensar els interessos privats de les discogràfiques no pot ser més important que defensar el dret d’accés a la cultura i el dret de la privacitat. Els usuaris volem donar suport als artistes, no als intermediaris.

En referència a la seva pregunta sobre les retribucions del Sr. Jover, vostè mateixa podrà trobar aquesta informació online a l’apartat de comptes del nostre web, i de passada comprovarà el nostre compromís amb la transparència, en la qual creiem fermament.

Finalment, en nom de Pirates de Catalunya li agraïm l’atenció envers el nostre col·lectiu. Accions com la seva ens ajuden a difondre millor allò en què creiem. I aprofitem per agrair també al Projecte Gutenberg la feina realitzada que ha permès que puguem gaudir dels clàssics citats en el seu article.