Etiqueta: Europa

Europa necesita el referéndum griego

El primer ministro griego, Yorgos Papandreu, ha anunciado estos días que someterá a referéndum el acuerdo adoptado con la Unión Europea sobre el rescate de la economía helena. De inmediato, muchas voces se han alzado en los distintos medios de comunicación para criticar la postura de Papandreu y, como viene siendo habitual en estos lances, los omnipresentes “mercados” han reaccionado con estallidos de pánico.

Los detractores de la decisión de Papandreu opinan que pone en riesgo no solo la continuidad de la economía griega, sino incluso la mismísima zona euro. Y le afean el que haya adoptado unilateralmente esta medida cuando ya se había llegado a un acuerdo (por definición complejo) en las instancias europeas. Acuerdo que, para más señas, suponía importantes sacrificios para Francia y Alemania en la forma de quita parcial de la deuda.

Sin embargo, quizá nos estamos equivocando aquí de debate. Nadie discute la existencia de una grave crisis económica. Todos, salvo quizá los especuladores de turno, deseamos que la misma termine cuanto antes. Nadie desea ver a Grecia en la bancarrota (de nuevo, salvo quizá los sospechosos habituales).

No nos centremos, pues, en un falso debate del tipo “si no estás conmigo estás contra mí”. No es eso lo que se debería discutir. Lo importante es que un líder político, ante unas medidas que van a afectar -y mucho- a la vida de sus ciudadanos, ha optado por preguntar a quienes más van a sufrir esas medidas si les parecen bien o no. Grecia, cuna de la democracia, no ha hecho sino lo que está en su tradición milenaria: consultar al pueblo.

El Parlament Europeu legalitza la censura a internet

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

 

Censura

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

 

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

 

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

 

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

 

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

 

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

 

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

 

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

 

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

 

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això —això— realment té cap sentit?

 

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

 

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.

 

Pirate Parties International i 18 Partits Pirata denuncien l’actuació dels Mossos a Plaça de Catalunya

Pirate Parties International ha publicat una carta oberta denunciant l’actuació policial dels mossos d’esquadra divendres passat, 27 de maig, a Plaça Catalunya (Barcelona).

PPI hi destaca l’actitud pacífica de les persones que fins ara han participat a les diverses acampades a més de cinquanta ciutats de l’Estat espanyol, i qüestiona la reacció desproporcionada i violenta que van tenir els mossos d’esquadra a Barcelona.

Prèviament, el Partit Pirata d’Alemanya ja havia publicat una carta de denúncia, ara s’hi han sumat divuit Partits Pirata d’arreu del món:

  • Pirate Party of Canada (Canadà)
  • Pirates de Catalunya (Catalunya)
  • Česká pirátská strana (República Txeca)
  • Piratpartiet (Dinamarca)
  • Parti Pirate (França)
  • Piratenpartei Deutschland (Alemanya)
  • Partito Pirata Italiano (Itàlia)
  • Piratepartei Lëtzebuerg (Luxemburg)
  • Parti Pirate Maroc (Marroc)
  • Piratenpartij Nederland (Països Baixos)
  • Partidul Piraţilor din România (Romania)
  • Пиратская Партия России (Rússia)
  • Piratska Partija Srbije (Sèrbia)
  • Piratska stranka Slovenije (Eslovènia)
  • Partido Pirata (Espanya)
  • Piratenpartei Schweiz (Suïssa)
  • Parti pirate tunisien (Tunísia)
  • Pirate Party UK (Regne Unit)

Tot i ser partits independents, a la PPI ens uneixen uns objectius comuns i sempre que cal treballem junts per a assolir-los. Especialment, en casos com aquest en què, com recorda la carta, en un estat democràtic el cos policial va actuar amb violència contra manifestants amb actitud pacífica i va agredir ciutadans que no suposaven cap amenaça pels mossos d’esquadra.

Alba Girons

Islandia se recupera mejor plantando cara al mercado financiero

En un artículo publicado en The Guardian (12/04/2011), Aditya Chakraborty argumenta que el rechazo de los votantes islandeses a asumir el riesgo de los especuladores es un ejemplo para aquellos países (como Irlanda) en los que sus élites han destruido la economía local con el único propósito de rescatar a los bancos. A continuación se presenta un resumen del citado artículo.

¿Recuerda Islandia? En agosto de 2008 fue la primera víctima del desastre financiero global; el primer país rico, en más de tres décadas, que pidió un rescate al Fondo Monetario Internacional. Los comentaristas la denominaron el “Ícaro económico”. Se convirtió en parábola y chiste a la vez. “¿Cual es la diferencia entre Irlanda e Islandia?”, se bromeaba en los círculos financieros; “una letra y unos cuantos meses”, era la respuesta [NT: En inglés,los nombres de ambos países, Ireland (Irlanda) e Iceland (Islandia), difieren en  una sola letra.]

No se volvió a oír comentario alguno sobre Islandia salvo en muy contadas ocasiones, como cuando los votantes islandeses fueron consultados sobre si se debían o no pagar  3,5 mil millones  de libras esterlinas a los clientes del banco, quebrado, Icesave; y la respuesta mayoritaria fue un rotundo “Nei”.

Dos dies abans de les eleccions a Bremen, confisquen els servidors del Partit Pirata alemany

Ahir, divendres 20 de maig, a les 9.15, en el marc d’una investigació policial, la policia criminal federal alemanya (BKA) va confiscar els servidors del Piraten Partei alemany. D’aquesta manera, el Partit Pirata alemany es quedava, dos dies abans de les eleccions al Land de Bremen, sense veu a Internet.

El motiu oficial pel qual aquest servidors han estat confiscats no té res a veure de manera directa amb el Partit Pirata alemany. Un dels molts serveis que els pirates alemanys posen a disposició de tots és una aplicació d’edició col·laborativa de textos, el piratenpad. A PIRATA.CAT fem servir en moltes de les nostres tasques aquesta eina facilitada pels companys alemanys i que ahir va quedar sense funcionament juntament amb tota la infraestructura IT alemanya.

Segons sembla, en un d’aquest textos fou publicada per tercers, i en cap cas per part del partit, una clau SSH que ha estat suposadament usada per atacar al grup energètic francès EDF. Sense previ avís, la policia confiscà, doncs, ahir els servidors del partit, actuació que segons el Piraten Partei fou totalment inecessària ja que ells mateixos haurien posat a disposició tota informació de que disposen sense haver d’arribar a aquest extrem.

Som el “Pirate Party of the Week”

Pirates de Catalunya té l’honor de ser, durant aquesta setmana, el “Pirate Party of the Week” (partit pirata de la setmana) i és una oportunitat per parlar una mica dels partits pirates en l’àmbit internacional. La Pirate Parties International (PPI) és present a més de 40 països, des de Suècia, on es va originar el moviment, fins a Rússia, passant pels continents americà i oceànic.

Party of The Week: Pirate Party of Catalonia

Què és l’ACTA?

ACTA és, en principi, un tractat internacional per lluitar contra les falsificacions (ACTA vol dir Anti-Counterfeiting Trade Agreement, literalment “acord comercial anti-falsificacions”). En realitat, aquestes sigles oculten moltes més coses.

Aquest tractat amaga un seguit de trampes que hem anat coneixent al llarg de la seva negociació (que de fet, encara no s’ha completat). La no menys important és, precisament, el seu secretisme. Malgrat ser un tractat impulsat especialment per Estats Units, la Unió Europea, Suïssa i Japó, les negociacions s’han dut a un extrem tan sumari que només hem tingut accés mitjançant Wikileaks, ThePirateBay, o altres medis “no oficials”.

El sistema europeu de monitorització de ciutadans, filtrat

El partit pirata alemany (Piratenpartei) ha filtrat uns documents secrets en els que es mostra els sistemes que vol implantar la Unió Europea per a monitoritzar els seus ciutadans. El sistema s’anomena INDECT.

Aquests documents descriuen com una vigilància completa podria (o hauria) ser implementada a Europa. L’ús de càmeres en circuit tancat, internet (les xarxes socials) i fins i tot l’ús de vehicles aeris no tripulats són mencionats com a fonts d’informació.

Es poden descarregar aquí: