Si a l’agost d’aquest any algú m’hagués dit que en aquestes eleccions em presentaria com a candidata d’algun partit per la demarcació de Lleida li hauria etzibat o bé que no em coneixia gaire o bé que havia begut massa.
Avui, a 22 de novembre del 2010, m’he afiliat a un partit, em presento per la demarcació de Lleida i ja he votat: PIRATA.CAT, per ser concreta.
Sembla ser que aquest any batrem rècords quant al nombre de partits que es presenten a les eleccions 28N. La majoria han aconseguit omplir llistes a les quatre circumscripcions, però algunes formacions només es presenten a nivell regional. De totes maneres, el missatge que aquestes formacions (i els seus afiliats) volen transmetre, és que no ens sentim representats per la classe política que fins ara hem anat coneixent. No obstant això, els mitjans de comunicació parlen contínuament dels sis partits que ja tenen representació al Parlament i dels dos altres partits, no parlamentaris de moment, que sembla que estan sent tractats amb preferència (gràcies a la seva figura mediàtica i/o inversió econòmica, gosem interpretar) respecte a les altres formacions no parlamentàries que acostumen a agrupar sota els “altres”. Qui són tots aquests?
Segons algunes de les darreres enquestes, i degut al gran descontentament de la població amb la política tradicional, aquest diumenge 28 l’opció del vot en blanc pot obtenir uns resultats espectaculars. Popularment es considera el vot en blanc una opció de protesta, un vot a favor de la democràcia però en contra de qualsevol partit. Ara bé, no està de més saber quins són els seus efectes reals a l’hora del repartiment d’escons.
Una idea força generalitzada és que el vot en blanc s’assigna d’alguna forma -ningú especifica quina- als partits majoritaris. Això no és cert. D’altra banda, diverses pàgines –com aquesta– contesten a aquest rumor amb una explicació del recompte electoral segons la qual el vot en blanc no afecta absolutament en res. Això tampoc és del tot cert. Vegem-ho amb un exemple pràctic.
Nación Red ha el·laborat un qüestionari electoral, amb preguntes de gent de l’internet català. Ho han enviat als candidats dels partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament.
Xavi Vila, el cap de llista dels Pirates de Catalunya a Barcelona, ha estat el primer en respondre les preguntes dels ciutadans digitals:
Hem assistit al “DebaCle Electoral 2010”, un debat a LaTele a on varen participar:
Ningú dubta que promoure follòdroms és friki, i bé, a molts grups extraparlamentaris ens han posat aquesta etiqueta de forma força injusta. Fem-ne una breu anàlisi:
Partits que han estat al poder, publicant videojocs a on es mata immigrants, d’altres fingint orgasmes (cal estar molt desesperat per a tenir orgasrmes mentre votes), gent que es despulla, super-herois que no arreglen res, activistes en nòmina, community-managers de 9 a 18 de dilluns a divendres, perfils falsos per augmentar el nombre de fans en xarxes socials, webs de partits catalans farcits de gent de fora de Catalunya, etc …
Quina llàstima de país. I aquests ases són qui ens han de governar els propers quatre anys? Si us plau, doneu-me asil a la Polinèsia, que me n’hi vaig de cap!
A continuació reproduïm l’article “Por qué votaré Pirata: Balada triste de Can Brians“, de Carlos Sánchez Almeida
Será deformación profesional. Lo primero que me vino a la memoria, cuando Nación Red me pidió una reflexión sobre las próximas elecciones al Parlament de Catalunya, fue un libro escrito desde la cárcel. Concretamente, “Escrito en la cárcel“, una extraña balada de Can Brians que redactó en su periplo penitenciario Josep Maria Sala, condenado en su día por el caso Filesa, y actual Secretario de Organización y Ciudadanía del Partit dels Socialistes de Catalunya. En el capítulo final del libro relata quiénes le esperaban a la salida de la prisión: los dos primeros nombres son los de José Montilla y Miquel Iceta, candidatos 1 y 5 de la lista electoral del PSC.
Pocos condenados por delitos dolosos pueden aspirar a verse rehabilitados con tanta generosidad: el Secretario de Formación y Ciudadanía del PSC es el encargado de inculcar valores a los nuevos militantes. Pensando desde la lógica del partido Pirata al que votaré en las próximas elecciones, quizás algún día habrá que nombrar Conseller de Cultura a algún mantero de los que todavía hoy cumplen prisión por delitos contra la propiedad intelectual.
Des d’aquest instant, ja es pot demanar el vot, i així ho farem. Però no pateixis pas, que no entrarem en les desqualificacions i atacs tan propis de la política tradicional, sinó amb idees i propostes constructives per a anar endavant.
Prou malament està tot com perquè nosaltres, gent normal i corrent tipa d’aquesta situació, ens dediquem a destruir el poc que resta en peu. Fem una proposta per a netejar i renovar la democràcia. Ens hem unit sota aquesta bandera, i ara et convidem a tu també a fer dissabte al Parlament.
