Tema: Pirates de Catalunya

Necessitem apoderats pirates!

Saps que implica ser apoderat? Vols saber quines funcions tenen el dia de les eleccions?

Els apoderats poden dur emblemes o adhesius amb el nom i les sigles de la candidatura que representen, només amb la finalitat d’identificar-se com a apoderats, sense que això constitueixi propaganda electoral.

  • Han d’identificar-se amb la credencial i DNI.
  • Els apoderats per a votar ho han de fer a la mesa on figuren censats.
  • Poden accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de la votació i de l’escrutini de qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes i demanar certificats. Exemple pràctic: si en una mesa no hi ha paperetes pirates poden reclamar!
  • Si no hi ha interventors de la seva candidatura, poden actuar com a tals davant la mesa, i participar a les deliberacions amb veu però sense vot.

Per fer-te apoderat, només has de portar la fotocòpia del teu DNI i el formulari, i enviar-ho a partit (@) pirates.cat

Moltes gràcies!

Uh! Oh! No tinc Por! Jo #VotoPirata

Versión en castellano aquí.

Em sembla increïble que amb els anys que portem de democràcia s’hagi de recordar que la base de la mateixa és que cada persona pot votar el que vulgui i que tots els vots valen el mateix.

Em sembla increïble que aquells que diuen que defensen els més dèbils i els minoritaris, tornin al “vot de la por” i al “vot útil”, donant a entendre que segons quins vots “són de segona” i que votar segons qui és “llençar el vot”.

Em sembla increïble que aquests ens vulguin donar lliçons de democràcia.

Em sembla increïble que, de forma “apartidista” (jua, jua …), s’atreveixin a dir a les persones “que és el que han de votar” amb iniciatives com #AritmEtica20n, que si alguna cosa no té, és precisament ni gota d’ètica.

Sota la falsa imatge de lluitar contra el “bipartidisme”, el que vol és concentrar el vot cap als partits “de sempre”, perquè és “el vot útil”, perquè votar a d’altres és “llençar el vot” i “serem responsables” de la majoria absoluta del PP …

Doncs NO.

Uh! Oh! No tinc por! Jo #NOtincpor. Jo #NOllençoelmeuvot. Jo #VotoPIRATA

i el meu vot val el mateix que el de qui vota a PACMA, Anticapitalistes, ERC, ICV, PSOE o PP….

Aquesta és la base de la democràcia: Votar en llibertat!

@santicasas

Por qué la transparencia ayuda a la economía

La transparencia es uno de los pilares de la ideología Pirata. Creemos que la información debe ser pública y fácilmente accesible, incluyendo en especial la información que haga referencia a las cuentas públicas. Este principio básico del funcionamiento Pirata puede ser de gran ayuda a la hora de solucionar los problemas económicos del Estado.

Pensemos para empezar que la transparencia supone un cambio radical dentro del propio sistema. Este cambio dificulta la aparición de determinadas ineficiencias que hoy en día lastran algunas economías mundiales (en concreto la de nuestro país).

Un caso bastante claro de ver es el de la corrupción política. Actualmente no es inusual ver a políticos de casi cualquier ideología lucrándose de manera ilícita con la actividad pública. Por desgracia, podemos pensar sin demasiada dificultad en unos cuantos ejemplos que pueblan nuestras hemerotecas.

La corrupción existe por la falta de transparencia. Un político que pueda gestionar cuentas públicas sin demasiado control es un político expuesto al riesgo de la corrupción. Sin transparencia, puede resultar difícil demostrar que un político ha percibido incrementos no justificados de su patrimonio a cambio de conceder ventajas arbitrarias a particulares. Los recursos públicos que no gozan de total transparencia pueden ser derivados a fines ineficientes sin que nadie sepa que esto ocurre.

Aplicando la ideología Pirata de transparencia, estas circunstancias no podrían tener lugar. Veamos cómo funcionaría la actividad pública en un sistema que siguiera el ideario de Pirates de Catalunya.

Sobre votantes zombies, fanboys políticos, salvapatrias y otras especies

Durante la campaña y la precampaña electoral surgen a la luz numerosas especies en letargo durante el resto del año. Susodichas especies son el fruto anecdótico de años y años de una concepción de la política equivocada (siempre desde mi subjetivo punto de vista) donde se prima el populismo muy por encima de lo que realmente se debería primar como es el contenido, las ideas y las posturas frente a los dilemas de la sociedad actual.

¿Que porque hemos llegado aquí? Es simple, nuestra democracia actualmente dispone de pocos y oscuros medios de control y supervisión de la clase política. Con el paso del tiempo, ser político ha pasado de ser una tarea de prestigio y sacrificio por la sociedad a ser un negocio realmente rentable. Esto, a su vez, conlleva una especialización de la clase política y una profesionalización del populismo.

Actualmente el trabajo de un político es básicamente el de ganar votos y, por consiguiente, dinero para mantener unas estructuras que les permitan volver a ganar votos en las próximas elecciones. Con esto en absoluto digo que no existan grandes políticos, me consta que existen en casi todos los partidos. Pero éstas personas concienciadas de su cargo, acaban siendo fagocitadas por el ente del que dependen el cual, a la larga, anula su trabajo en pos del populismo y la conquista del voto.

Vols canviar el sistema? Ajuda’ns!

El 20 de novembre aspirem a entrar al Congrés per canviar la seva definició de democràcia.

Ara estem en plena campanya i necessitem aprofitar per donar-nos a conèixer i que tothom sàpiga que som una alternativa. Però, com ja sabreu, a Pirates de Catalunya només ens financem mitjançant donacions i necessitem diners per a imprimir cartells, volants, etc.

Per tant, si voleu que Pirates de Catalunya obtingui representació en aquestes Eleccions Generals, no espereu a votar el 20N i veure què surt, ajudeu-nos fent un donatiu i fent córrer la veu entre els vostres coneguts.

Els nostres comptes sempre són públics!

Tingueu present que si la donació és igual o superior a 10€, podeu demanar el Carnet Pirata d’Or:

Penses diferent? Vols canviar el sistema? Ajuda’ns, tu ets molt important. Actua!

Guanyadors del Festival d’Anuncis Pirata!

Per tancar aquest festival com cal, i després de l’entrega de premis a la Casa Elizalde -que ha arrencat la campanya electoral-, volem compartir amb vosaltres el palmarès del Festival d’Anuncis Pirata.

El Premi PIRATA.CAT ha estat votat pels afiliats de Pirates de Catalunya en el nostre Sistema de Participació Ciutadana. Els aspirants han estat tots els vídeos rebuts en català. El premi consisteix en l’emissió de l’anunci en almenys el 50% dels espais concedits a PIRATA.CAT, 250 euros, diploma i marxandatge del partit. El guanyador ha estat el següent:


Què votes quan votes?
Autor: Carles Fernàndez Julià

Europa necesita el referéndum griego

El primer ministro griego, Yorgos Papandreu, ha anunciado estos días que someterá a referéndum el acuerdo adoptado con la Unión Europea sobre el rescate de la economía helena. De inmediato, muchas voces se han alzado en los distintos medios de comunicación para criticar la postura de Papandreu y, como viene siendo habitual en estos lances, los omnipresentes “mercados” han reaccionado con estallidos de pánico.

Los detractores de la decisión de Papandreu opinan que pone en riesgo no solo la continuidad de la economía griega, sino incluso la mismísima zona euro. Y le afean el que haya adoptado unilateralmente esta medida cuando ya se había llegado a un acuerdo (por definición complejo) en las instancias europeas. Acuerdo que, para más señas, suponía importantes sacrificios para Francia y Alemania en la forma de quita parcial de la deuda.

Sin embargo, quizá nos estamos equivocando aquí de debate. Nadie discute la existencia de una grave crisis económica. Todos, salvo quizá los especuladores de turno, deseamos que la misma termine cuanto antes. Nadie desea ver a Grecia en la bancarrota (de nuevo, salvo quizá los sospechosos habituales).

No nos centremos, pues, en un falso debate del tipo “si no estás conmigo estás contra mí”. No es eso lo que se debería discutir. Lo importante es que un líder político, ante unas medidas que van a afectar -y mucho- a la vida de sus ciudadanos, ha optado por preguntar a quienes más van a sufrir esas medidas si les parecen bien o no. Grecia, cuna de la democracia, no ha hecho sino lo que está en su tradición milenaria: consultar al pueblo.

Actes campanya 20N

Vine als actes de campanya de Pirates de Catalunya!

Els propers dies ens podràs conèixer a diversos indrets:

  • 4N GIRONA, primer dia de campanya, Gran Berenada Creative Commons on també presentarem oficialment la candidatura gironina. La cita és a les 19h al Centre Cívic Can Ninetes de Santa Eugènia de Ter (c/ Santa Eugènia 146).
  • 4N BARCELONA, se celebrarà l’entrega de premis del primer Festival d’Anuncis  Pirata. La cita és a les 19,45h a la Casa Elizalde (C/ València 302). Durant l’acte es donaran a conèixer els vídeos guanyadors, que passaran a ser els spots electorals per a la imminent campanya electoral.
  • 5N TARRAGONA, a les 16h al Port Halley, Vila-seca: Xerrada cafè, presentació de Pirates de Catalunya més projecció dels vídeos de campanya i el documental #INDIGNADOS.
  • 5N TARRAGONA, a les 18h a La Bretxa, Alcover: hi ha diverses activitats programades, taller d’introducció al programari lliure, passi de vídeos i festa de música lliure, Pirates i Bandolers fent front comú per la Cultura lliure.
  • 6N GIRONA, a les 12h del migdia, Josep Jover, advocat conegut per haver posat contra les cordes l’ SGAE i autor de diverses denúncies contra el conseller d’Interior Felip Puig per l’actuació dels Mossos d’Esquadra contra els Indignats, farà una xerrada al Centre Cultural La Mercè sobre “La policia del segle XXI”, on explicarà de quina manera el poder utilitza les noves tecnologies per al control de les persones i com cada vegada més es vulneren sistemàticament els nostres drets fonamentals. Obrirà la xerrada David Arcos, que farà una introducció sobre la formació del Partit Pirata Suec i com la seva influència va fer que es creés Pirates de Catalunya. El títol d’aquest xerrada és ‘De Suècia a Catalunya. Històries de Pirates’.
  • 6N LLEIDA, a les 11h Trobada a les terres de Ponent al Tropik Café (Pl. Mossèn Jacint Verdaguer, 2) de Lleida. S’explicarà que és Pirates als nouvinguts, com funcionem i que volem. Amb possibilitat d’assistir a la trobada de manera telemàtica, per a que les persones de la província de Lleida que es troben lluny puguin participar de la mateixa, via mumble.
  • 9N BARCELONA, de 19:30 a 21h a Terrassa, xerrada Josep Jover: “El moviment 15M i el seu context jurídic” als Amics de les Arts (Terrassa).

I molts altres actes que podràs consultar en breu mitjançant el calendari. Com per exemple debats i fins i tot alguna festa, estigues atent i vine a gaudir!

Us convidem a l’entrega de premis del Festival d’Anuncis Pirata

Versión en castellano aquí.

El proper divendres 4 de novembre se celebrarà l’entrega de premis del primer Festival d’Anuncis Pirata. La cita és a les 19,45h a la Casa Elizalde (C/ València, 302 de Barcelona). Apunteu-vos!

Durant l’acte es donaran a conèixer els vídeos guanyadors, que passaran a ser els spots electorals de Pirates de Catalunya i del Partido Pirata per a la imminent campanya electoral.

Aquests són els anuncis preseleccionats a concurs.

Entregarem els premis següents:

– Premi del Jurat: votat per Nacho Vigalondo (director de cinema nominat a l’Oscar), David Bravo (advocat especialitzat en propietat intel·lectual), Amelia Andersdotter (eurodiputada pel Partit Pirata Suec), Pere Vall (redactor en cap de la revista Fotogramas), Stéphane M. Grueso (director del documental “Copiad Malditos”), Arturo Martínez (vocal del Partido Pirata) i Gemma Pomé (secretària de Pirates de Catalunya).

– Premi PIRATA.CAT: votat pels afiliats de Pirates de Catalunya mitjançant el Sistema de Participació Ciutadana del partit. Consisteix en l’emissió de l’anunci en els espais electorals concedits a Pirates de Catalunya, 250 euros i diploma.

– Mencions especials atorgades per les juntes de tots dos partits.

A més, al final de l’acte es donarà informació sobre les propostes i iniciatives de Pirates de Catalunya de cara a les properes eleccions generals.

Recordem: divendres 4 de novembre a les 19,45h a la Casa Elizalde (C/ València, 302 de Barcelona).

Hi esteu tots convidats.

Salut i rom!

El Parlament Europeu legalitza la censura a internet

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

 

Censura

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

 

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

 

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

 

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

 

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

 

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

 

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

 

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

 

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

 

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això —això— realment té cap sentit?

 

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

 

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.