Tema: Pirates de Catalunya

Carnet Pirata d’Or

Salut, Pirates.

Com sabeu, aquest partit existeix gràcies a l’esforç i la feina de moltes
persones que hi col·laboren de forma desinteressada. Això no treu que hi
hagi gestions i accions que requereixen un petit esforç econòmic per ser
dutes a terme: publicitat, tràmits legals, compra i lloguer de materials i
infraestructures, entre altres despeses.

És per això que presentem la campanya Pirata d’Or: un carnet que ens
identifica com a afiliats del partit i que s’aconsegueix fent una petita
donació d’un mínim de 10 euros.

Per a obtenir-lo, podeu escriure a carnet@pirates.cat i adjuntar el
comprovant de la transferència. Un cop revisades les dades, se us enviarà
el carnet per correu postal o el podreu recollir a Riereta, segons la
vostra preferència.

Carnet Pirata d'Or, anvers

Carnet Pirata d'Or, anvers

Carnet Pirata d'Or, revers

Carnet Pirata d'Or, revers

Podeu fer les donacions a: https://xifrat.pirates.cat/donacions

Moltes gràcies.

Pirates de Catalunya al PPI

Diumenge passat, 13 de març, Pirates de Catalunya va ser ratificat com a membre observador de Pirate Parties International (PPI) en el marc de l’Assemblea General celebrada a Friedrichshaffen. Aquest estatus ens permet de treballar conjuntament amb altres membres de PPI i avançar per arribar a ser membre de ple dret.

Assemblea Genera del PPI

 

També es van admetre com a observadors el Partit Pirata de Hessen (PiratenPartei Hessen), el Partit Pirata de Bavaria (PiratenPartei Bavaria) i el Pirates Without Borders. La candidatura de Nomad University en aquest sentit no va prosperar.

En la mateixa reunió, també van ser admesos com a membres de ple dret el Partit Pirata de Nova Zelanda (Pirate Party of New Zeland), el Partit Pirata d’Eslovènia (Piratska stranka Slovenije), Partit Pirata del Canadà (Pirate Party of Canada) i el Partit Pirata del Marroc (Partie Pirate du Maroc).

Al mateix temps, es van renovar una sèrie de càrrecs personals a la junta de PPI. Com a copresidents, van ser elegits Samir Allioui (NL) i Marcel Kolaja (CZ); com a tresorer, Pat Mächler aka Valio (DE); com a secretària d’organització, Lola Voronina (RU), i com a vocal, Paul Da Silva.

La integració de Pirates de Catalunya en el PPI és un pas important de cara a la consolidació de la nostra estructura. En un pla més immediat, ens ajuda a millorar les relacions amb la resta de membres de PPI i a col·laborar en projectes conjunts de manera més efectiva. I, per descomptat, des d’ara mateix estem treballant per aconseguir la integració com a membres de ple dret.

Fotografia de Rick Falkvinge

Una alternativa a les patents farmacèutiques

Si ens preguntem per què les patents farmacèutiques tenen efectes negatius, podem afirmar que:
  • Eviten que milions de persones sense recursos econòmics, de països on la sanitat no és a l’abast de tothom, rebin els tractaments que necessiten. Encara que existeixin i puguin salvar-los la vida.
  • Influeixen en la priorització de la recerca farmacèutica, ja que es prioritza la investigació de les malalties que afecten a percentatges elevats de població i amb un alt nivell de vida, on els medicaments puguin donar major rendiment econòmic.
  • Incrementen substancialment els costos dels medicaments, amb un escàs control per part de les administracions públiques.
Però, són realment necessàries?

Malgrat tots aquests efectes negatius, hi ha persones que defensen les patents farmacèutiques, argumentant que la recerca farmacèutica és molt cara, amb el que cal assegurar-ne els recursos per a desenvolupar nous medicaments i que, degut a la facilitat per a copiar una substància farmacèutica, que ha costat milions d’euros en recerca per a desenvolupar-la, s’ha de permetre a les companyies farmacèutiques tenir el monopoli dels nous medicaments.

Però això no és cert.

La  primera argumentació és, òbviament, vàlida, d’una  manera o altra cal assegurar que hi hagi diners per a la recerca farmacèutica. Però afirmar que el sistema de patents és l’únic sistema concebible per aconseguir aquests diners, és simplement,  fals.
Els pressupostos del govern destinats a recerca, avui.

Actualment, el sector públic (o governs) son qui paga  la major part de tots els medicaments que s’utilitzen a Europa, gràcies a diversos sistemes de cobertura mèdica universal, com la seguretat social. Així doncs, és aquest qui costeja la investigació farmacèutica,  mitjançant el pagament dels alts preus dels medicaments patentats a les companyies farmacèutiques .

Un model més raonable que l’actual seria que  “el govern” financés directament la investigació i posés els resultats a lliure disposició, enlloc de mantenir  els monopolis privats de les companyies farmacèutiques.

La pregunta rellevant és quin model proporciona la manera més eficient per finançar el cost de la recerca farmacèutica.

Tenint en compte que l’estat ja és qui proporciona la major part dels  ingressos de les companyies farmacèutiques, un primer pas raonable seria  saber quina part d’aquests ingressos va realment a la investigació.

Afortunadament, això és senzill de saber, totes les grans empreses farmacèutiques tenen els seus informes anuals a Internet. Com a exemple, podem mirar els números de Novartis (pàgina 143), Pfizer o AstraZeneca.

Tots ells destinen només al voltant del 15% dels seus ingressos en recerca. L’altre 85% va destinat a altres ítems, d’acord amb les seves pròpies xifres. Aquest percentatge és habitual en la majoria de companyies farmacèutiques.

Així doncs, ens preguntem: és el sistema de patents el que ens dona als ciutadans, el màxim profit de la investigació farmacèutica amb els diners  que es gasten en medicaments?

Si el govern dediqués un 20% del que actualment gasta en pagar els medicaments, en finançar directament la investigació, hi hauria més diners que actualment per a fer recerca. Si a més els resultats de les investigacions fossin lliurement disponibles,les companyies farmacèutiques serien capaces de produir nous medicaments sense gastar diners en investigació.

Els medicaments sense patents són barats

Com afectaria al preu dels medicaments si no hi hagués patents farmacèutiques? Per respondre a aquesta pregunta, podem mirar a l’experiència que tenim de medicaments genèrics lliures de patents. En aquest segment de mercat es dona una situació on els fabricants de medicaments competeixen entre si, i el govern compra els millors i més barats.

I funciona!

El preu dels medicaments es redueix de mitjana un 70% quan s’alliberen de les patents després que aquestes hagin esgotat, passant a ser medicaments genèrics. Tot i això, Espanya esta a la cua d’Europa en consum de medicaments genèrics entorn a un 15-20% de quota  de mercat.

Per als nous medicaments, les companyies farmacèutiques afegixen un recàrrec encara més gran a la patent, de manera que l’estalvi real, si les patents farmacèutiques es suprimíssim gairebé segur que seria força més del 70%. Però anem a seguir sent conservadors i utilitzem aquesta xifra.

El preu d’una substància llavors, es reduiria a un 30% si ens desfem de les patents. Afegint un 20% per finançar la investigació futura d’acord amb la proposta presentada aquí, reduïm el  la despesa que paguem els contribuents en medicaments al 50% de l’actualitat I donant més diners a la investigació farmacèutica.

No creieu que val la pena?

Quins arguments hi ha per a seguir mantenint les patents farmacèutiques, rebutjar un gran estalvi de costos, no beneficiar a una major  investigació de nous medicaments i continuar amb l’actual sistema?

La posició dels partits pirates

Des dels partits pirates volem abolir les patents farmacèutiques com a un objectiu a llarg termini, però ens adonem que això requereix sistemes alternatius de finançament de la recerca farmacèutica. Creiem que la introducció d’un nou sistema s’ha de fer a nivell europeu.

Per tant, fem una crida a tots els ciutadans, a la Comissió i altres òrgans pertinents a estudiar els efectes del sistema d’alternatives diferents, com la que proposem aquí, i que prenguem entre tots, iniciatives per posar aquest tema en l’agenda política europea.

Fotografia d’Erich Ferdinand sota llicència CC-BY
Traducció d’Aïda Regi

L’accés a Internet podria esdevenir dret social a Brasil

 

El senador brasiler Rodrigo Rollemberg (PSB-DF) ha presentat una iniciativa per incloure l’accés a Internet entre els drets socials establerts a la Constitució. Seguint els passos de Finlandia i Suïssa, si la proposta supera els tràmits, Brasil es convertiria en el tercer país que equipara l’accés a Internet als drets a l’educació, el treball o la vivenda.

Aquesta proposta tracta de posar solució a les desigualtats que van quedar de relleu arran d’una investigació portada a terme el 2007 per l’investigador Julio Jacobo Waiselfisz. L’estudi va mostrar que entre el 10% més pobre de la població, només el 0,6% tenia un ordinador amb accés a Internet, mentre que entre el 10% més ric, la ràtio pujava fins al 56,3%.

El parlamentari també creu que garantir altres drets fonamentals ja consagrats, com el dret a la informació, a l’educació, al treball i a la remuneració digna, depèn cada cop més de l’accés a les Tecnologies de la Informació.

Pirates de Catalunya, que recull al seu ideari la necessitat de fer arribar Internet a tothom, aplaudeix la iniciativa del senador Rollemberg i segueix amb interès el desenvolupament de la proposta.

Fonts:

Publicada votació a l’IdeaTorrent: Iniciativa per la Democràcia Participativa

A inicis d’any es va iniciar una iniciativa entre diferents partits i col·lectius que promouen la democràcia participativa o directa, de cara a les eleccions municipals, així com les generals de 2012. Dario Castañé ha representat Pirates de Catalunya durant les negociacions i ha participat en l’elaboració d’un text que, creiem, és compatible amb la ideologia pirata.

Tanmateix, sou vosaltres, els afiliats, els qui teniu l’última paraula. Perquè us hi pronuncieu amb caràcter vinculant, hem publicat una votació a l’IdeaTorrent, el nostre Sistema per la Participació Ciutadana, fins dissabte, 12, a les 20.00.

Aquí teniu la votació a l’IdeaTorrent. I aquí, el resum del procés en paraules de Dario Castañé, així com el text que cal votar per decidir si ens adherim al manifest:

Totes les agrupacions que han participat defensen el dret de decidir-ho tot mitjançant la democràcia directa, i són:
Pirates de Catalunya: https://pirates.cat/
Partido Pirata: http://partidopirata.es/
Escons en Blanc: http://www.esconsenblanc.org/
Asamblea de Votación Electrónica: http://laave.org/
Partido de Internet: http://www.partidodeinternet.es/
Wikipartido: http://wikipartido.es/index.php?title=P%C3%A1gina_Principal
Democracia Participativa: http://democraciaparticipativa.net/
Red Democrática: http://www.reddemocratica.net/
Decisión Ciudadana: http://www.decisionciudadana.es/
Democracia Directa Activa: http://www.democraciadirectactiva.org/
Partido para la Regeneración de la Democracia en España: http://www.partidoprd.com/
Plataforma Democracia Directa: http://pdemocraciadirecta.blogspot.com/
I ciutadans que participen per iniciativa pròpia, molts provinents de moviments assemblearis, ciutadans, etc.

Hem treballat per veure els punts en comú de tots, així com definir les formes de col·laboració a diferents nivells, des de la concurrència a les eleccions a possibles noms, logotips, etc., sempre deixant clar des de Pirates de Catalunya que sou les bases les que decidiu.

Així, després de cinc setmanes de feina, hem assolit el següent manifest i que volem fer-vos arribar, amb l’únic objectiu de conèixer la vostra opinió i si voleu que continuem endavant amb aquesta iniciativa:

——–

Ahora, por primera vez, disponemos de medios que permiten la democracia plena. La sociedad civil del siglo XXI somos la más preparada que ha existido. Sin embargo, vivimos en una falsa democracia; imperfecta, asimétrica, corruptible, sujeta a intereses ilegítimos y que no nos representa. Es tiempo de una profunda regeneración democrática.

Las personas, grupos, asociaciones y partidos que suscribimos el presente manifiesto queremos que se devuelva al ciudadano el lugar decisivo en la elección y el control de las decisiones que nos afectan, comprometiendonos a llevar a cabo, dentro de cada ámbito de actuación:

La participación ciudadana directa en la toma de decisiones de los órganos de gobierno en los niveles local, provincial, autonómico y estatal.

La participación ciudadana directa en la propuesta y aprobación de normas jurídicas en los niveles local, provincial, autonómico y estatal.

Introducir mecanismos para el control y supervisión ciudadanos sobre la actividad del poder ejecutivo y legislativo.

Transparencia en el funcionamiento de la Administración Pública, mediante el libre acceso a las cuentas y procedimientos públicos.

Defender que el interés general prevalezca sobre intereses de grupos de presión en los asuntos que involucren al poder ejecutivo, legislativo y judicial.

Promover la independencia del poder Judicial.

Condenamos el uso de la violencia y promulgamos el uso del diálogo para la consecución de objetivos políticos.

Si crees que el futuro nos pertenece, que deberíamos tener control sobre él, que otra sociedad mejor es posible, hagamos historia. Hagamos nuestra la democracia.

Manoli Martin: dona, treballadora i pirata

Avui, dia Internacional de la Dona Treballadora, entrevistem la Manoli Martin, una de les més antigues Pirates i de les més actives. Més enllà del temps que requereix ocupar-se de dues nenes petites, Manoli encara en troba per implicar-se en mil activitats socials i, com que a la seva localitat, Sant Fruitós, no era factible muntar una llista pirata per a les properes eleccions, ha estat una de les instigadores per la creació d’una llista local a la que procura donar «sabor pirata».

 

Manoli, nosaltres et coneixem, però la resta dels pirates, no: com et descriuries?

El meu nom es Manoli Martin Rey, aviat faré 39 anys. Soc nascuda a Barcelona, a Nou Barris. Casada i amb dos nenes de 9 i 5 anys. A l’any 2003, buscant un canvi, vam venir a viure a Sant Fruitós de Bages.

Vaig estudiar Formació professional, l’especialitat d’Informàtica de gestió; posteriorment em vaig diplomar com a Graduada Social. He treballat a diferents empreses, públiques, privades i fins i tot una cooperativa.

Aviat farà un any que vaig finalitzar el meu darrer contracte com administrativa d’una escola Taller, ara mateix estic a l’atur.

Ets una de les pirates més actives: com, quan i per què arribes a Pirates de Catalunya?

A través d’un excompany de joventut, vaig conèixer el Xavi Vila i vam col·laborar en una activitat relacionada amb el Kyusho (m’agraden les arts marcials).

Desprès d’aquesta col·laboració, el Xavi i jo vam seguir en contacte i m’anava explicant el projecte que volien posar en marxa, la intenció de presentar al Partit Pirata a les eleccions al Parlament. Em va fer una introducció al origen d’aquest partit i els seus idearis. D’una manera molt senzilla em va fer entendre el funcionament de la democràcia directa i dels beneficis de molts dels punts de l’ideari pirata.

La política mai m’ha interessat. Sempre he pensat que tot estava massa amanyat i que seria impossible com a ciutadà de peu, arribar a fer o modificar res.

El projecte era prou convincent com per donar-li el meu suport i vaig ajudar per poder omplir les llistes a la Generalitat, conscient de la dificultat de portar l’ideari pirata a la gent del poble, vaig agafar-ho com un repte.

Com ja he explicat, arribo a Pirates al començament de tot, quan encara no hi havia llistes, quan no hi havia correus on dirigir-se, ni estava distribuïda la feina per seccions o àrees.

He vist com un grup de gent, sense més premi que aconseguir canviar el mon per millorar-lo, ha treballat sense descans dies i nits, ha posat diners de les seves butxaques, ha fet impressions a casa seva per fer aconseguir tirar endavant la campanya, ha creat bloc, web i s’han organitzat com ni l’administració pública ho ha fet mai.

Hi ha molta gent decebuda de la manera de governar dels nostres polítics, de la manera que tenen d’aprovar les lleis, de administrar els nostres diners, de retallar-nos els nostres drets.

La gent no es conscient de fins on arriba la seva capacitat per poder canviar aquest sistema actual, encara que amb totes les circumstàncies que s’estan donant a nivell mundial la gent comença a moure’s.

Manoli Martin, pirata infatigable

Manoli Martin, pirata infatigable

Amb quin aspecte de l’ideari pirata t’identifiques més?

M’agradaria molt poder gaudir de la DEMOCRACIA DIRECTA, que el poble pogués dir la seva en tots aquells temes que ens afecten directament.

Però també la TRANSPARÈNCIA, saber on es gasten els nostres diners i perquè.

I el seu interès per facilitar l’accés a la Xarxa de tots els ciutadans. A la meva associació m’he trobat amb dones que no sabien res d’informàtica i que han trobat a Internet un altra forma de poder-se comunicar i expressar-se.

Quan vam preparar les propostes del programa per les eleccions al Parlament, hi havia idees molt bones per potenciar la formació dels petits, donant molta més importància a la formació pràctica en contra de la de memorització.

El tema del cànon digital es també uns dels punts amb els que m’identifico. No puc entendre com per accedir a la cultura s’hagi de pagar un cànon. Tinc la sort de tenir una de les meves filles molt aficionada a la lectura i a la informàtica, m’emprenya pensar que de tots el llibres que li vaig comprant amb el cànon que paguem hi podria comprar-li el doble.

No puc entendre com a les escoles, se’ls hi fan pagar per d’utilització de programes informàtics. Estic a favor dels programaris d’us lliure que son igual que els altres i amb el que ens estalviem podem comprar ordinadors nous.

Què creus que pot aportar el moviment pirata a la societat catalana? i a la societat en general?

El Partit Pirata pot aportar una nova manera de viure, de governar, d’aprofitar tots els recursos dels que disposem per aconseguir una societat més transparent, més motivada i orientada a la resolució dels actuals problemes econòmics i socials que vivim.

Crec que l’home evoluciona i hem de fer que els sistemes de govern evolucionin amb ell i amb les seves inquietuds. Hem de poder oblidar-nos de les censures, els impostos revolucionaris o cànons que es cobraven a l’antiguitat i es continuen cobrant amb un altre nom.

A més de a la pirateria, et dediques a moltes altres coses: ens les pots explicar?

Si, el meu home diu que tinc massa temps lliure… però jo el trobo.

Ara mateix estic ficada a dos entitats, encara que faig col·laboracions amb articles a un setmanari del poble, ajudo a alguna entitat de joves que troben problemes per ser escoltats.

Fa gairebé un any que vaig decidir muntar una associació de dones per donar una mica d’aire fresc a les dones del poble. Algunes de les nostres sòcies son mestresses de casa, altres treballen fora de casa i dintre, unes joves, altres no tant joves, amb fills petits, grans o sense, totes elles amb ganes de experimentar.

Vam començar amb la informàtica. Moltes d’elles tenien uns coneixements molt bàsics d’informàtica i d’altres ni tant sols sabien agafar el ratolí. Totes elles volien aprendre, conscients de la necessitat que tindrien, pel fet de tenir petits que ja feien servir l’ordinador.

Les nostres classes son molt bàsiques i no tenim un programari definit, cada una d’elles va al seu ritme, no hi ha temaris complicats, son tot exercicis pràctics adaptats al nivell de cada una. Es un ambient molt familiar o està permès fer qualsevol pregunta per molt simple que pugui semblar.

També estic ficada a l’AMPA de l’escola Monsenyor Gibert, l’escola pública més gran del poble on estudien les meves filles. Estic com a secretaria. Ara estem intentant que l’administració pública del nostre poble, ens expliqui quants diners i com es gasten a la nostra escola. Un altre repte es aconseguir un equipament pel pati dels petits i la implicació a la feina de l’AMPA de molts més pares.

A Sant Fruitós, amb altres ciutadans, et presentes a les eleccions locals: com ha nascut aquesta llista?

La lluita pirata viscuda a les darreres eleccions al Parlament em va oferir la possibilitat de veure que si som capaços de mobilitzar a la gent, es pot aconseguir un govern de qualitat, transparent i orientat al poble i pel poble.

Crear una llista sencera de pirates era molt difícil. Encara que al poble vam aconseguir 0,32% dels vots a les del Parlament.

L’idea de crear una nova llista, Imagina’t Sant Fruitós, ve motivada per la mancança d’identificació amb els partits existents. Van pensar que era hora de deixar de banda la política pura i dura i treballar en conjunt per aconseguir un bé comú; una millor qualitat de l’administració, més accessible, més transparent, més implicada als problemes actuals i a les necessitats de la gent del poble.

I, en la teva opinió, quins serien els aspectes més «pirata» de la vostra proposta electoral?

Com he dit abans una de les més destacables es la transparència. Informar a la nostra gent com i perquè es gasten els nostres impostos.

Ens agradaria poder posar en marxa una democràcia directa i demanar l’opinió de la gent del poble en temes que afectin a un número gran de persones.

Volem també facilitar l’accés a l’ajuntament mitjançant eines 2.0. i aconseguir poc a poc la utilització de programari lliure.

Crear més punts TIC’s i fomentar l’ús de les xarxes.

Crear espais amb accés lliure a Internet i garantir l’accés a tots els habitants del poble, ara mateix hi han urbanitzacions que no hi tenen o tenen dificultats per tenir una connexió de qualitat, com son els barris de la Pineda i les Brucardes.

I no oblidem la nostra intenció de reclamar a les SGAE tots els cànons cobrats il·legalment fins ara.

Un entrebanc important al monopoli del copyright

(Aquest article fou publicat originàriament al bloc de Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec:
an important dent in the copyright monopoly
)

El 28 de febrer el Comitè d’assumptes legals del Parlament Europeu va votar de manera unànime introduir una excepció en el monopoli del copyright en benefici d’un públic ampli.

Terminal Braille

Terminal Braille. Fotografia de Matthieu Faure distribuïda sota doble llicència GFDL-self i CC-BY-SA)

Christian Engström, membre del Parlament Europeu del Partit Pirata suec i del Comitè d’assumptes legals, explica aquesta victòria al seu bloc.  Resumint el que allí es va votar, actualment es prohibeix a les persones cegues de compartir els llibres escrits en Braille més enllà de les fronteres: han de ser traduïts al Braille a cada país. Aquest fet suposa un malbaratament de recursos i implica que molts llibres no es tradueixin. Les persones cegues, doncs, es veuen abocades a viure en un món de “fam de llibres” sense accés a la cultura i al coneixement.

Amb aquesta votació al Comitè d’assumptes legals (JURI), la Unió Europea ha fet un pas endavant per aturar aquest procés i fer que els llibres escrits en Braille puguin estar disponibles més enllà de les fronteres d’un país concret.

Aquesta potser ha estat una petita victòria, però les seves implicacions van molt més enllà. Per primer cop en les darreres dècades, els polítics han votat de manera unànime que l’accés públic al coneixement i a la cultura són més importants que el monopoli del copyright. Aquest valor simbòlic no es pot desestimar.

Aquesta proposta serà enviada al Comitè d’afers culturals (CULT), des d’on s’enviarà al Parlament Europeu on serà sotmesa a votació.

Aquest és un entrebanc petit, però important, a la ceguesa del monopoli del copyright.

 

ACTUALITZACIÓ: el Partit Pirata d’Austràlia indica que el comissionat europeu Barnier continua volent negar la cultura als impedits visuals. Tenim a la vista un enfrontament entre la Comissió i el Parlament europeus, com tants altres cops abans, amb la Comissió de la banda de les grans corporacions i el Parlament del costat de …bé, els votants.

La victòria de la Padawan sobre l’imperi SGAE

Ahir, 3 de març, va ser un dia gran per als que defensem que el cànon de la SGAE (remuneració compensatòria per còpia privada) no es pot aplicar ni a empreses ni a professionals, només a particulars. L’Audiència de Barcelona ha sentenciat en ferm en favor de Padawan SL i ha condemnat la SGAE a pagar les costes. Padawan, la petita empresa que des del 2007 planta cara a l’imperi de la SGAE, ha vist compensats els seus esforços amb una sentència que, aquest cop sí, és inapel·lable i posa fi a la qüestió.

Ana Martínez somriu després d'haver vençut a la SGAE

Ana Martínez Méndez, la Padawan que ha vençut a l'imperi SGAE, ja pot somriure tranquil·la

La sentència posa fi a la qüestió Padawan, és cert, però obre la porta a una sèrie de reclamacions pel cànon cobrat indegudament que, a mig termini, pot suposar un cop demolidor per a la SGAE i per a tota la plèiade de societats recaptadores que li fan costat (EGEDA, AIE, AGEDI, CEDRO, Visual). Segons l’advocat que ha guanyat el cas, Josep Jover (cap de llista per Lleida amb Pirates de Catalunya en les passades autonòmiques), l’estat podria reclamar la devolució d’uns 300 milions d’euros cobrats injustament, i no és aventurat pensar que el sector privat també reclamarà.

Les conseqüències d’aquesta sentència encara haurien d’anar més enllà. Demostrada la incoherència i la il·legalitat del cànon, i després de deixar en evidència l’aviditat d’unes societats que només pensen a recaptar a tort i a dret (a tort: ha quedat demostrat), és d’esperar que es produeixi un canvi profund en la legislació sobre protecció de drets d’autor i sobre drets de còpia. Tant de bo, aquest cop, el legislador tingui a bé fer el que s’ha negat a fer fins ara: escoltar totes les parts implicades, també els ciutadans.

Per si tot això semblés poc, aquesta sentència ve a confirmar que la llei Sinde és inaplicable i que ha estat un error gravíssim que passarà factura als conxorxats que la van aprovar.

Des de Pirates de Catalunya felicitem l’Ana M. Méndez per la victòria i el Josep Jover per la magnífica feina; de moment, a TRAXTORE ho celebraran demà, dissabte. La pluja de sentències contra el cànon no ha fet més que començar.

 

Simpatitzants de carn i óssos

Ahir, 2 de març, set simpatitzants del moviment #noelsvotis (#nolesvotes) es van reunir a Barcelona per intercanviar impressions, idees i oportunitats. El bar Estudiantil hi va proporcionar un entorn acollidor, una mica sorollós, a l’esdeveniment.

En un ambient relaxat es van anar perfilant punts de partida i possibilitats d’actuació. Tothom tenia clar que #nolesvotes és una proposta de mínims que intenta agrupar el descontent davant d’un sistema que cada cop té menys de democràtic, i convertir aquest descontent en quelcom més efectiu que quatre renecs davant d’unes cerveses.

Es va analitzar la reacció de la xarxa davant el fenòmen #nolesvotes, força important per a les poc més de dues setmanes de vida de la iniciativa; es va comentar, amb un somriure, la preocupació que comencen a mostrar els partits denunciats; es va constatar, en fi, la poca repercussió que té, de moment, en el carrer.

Per què ens diem “Partit Pirata”?

Aquest article fou publicat originàriament el al bloc de Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec: Why The Name “Pirate Party”?

Sovint em pregunten pel nom de “Partit Pirata”, especialment en contextos internacional. Ja és seriós? No és un obstacle? Funciona? Sí, no i sí, en aquest ordre.

Per entendre per què es va triar el nom de Partit Pirata a Suècia – Piratpartiet – cal observar el context d’aquest país. Comptat i debatut, allà és on es va originar el moviment. Suècia va ser pionera en la implantació massiva de la banda ampla: l’any 1998 jo tenia connexió per fibra òptica amb 10 Mb simètrics al meu pis als afores. Quan es posa aquesta tecnologia innovadora, no només a mans dels tècnics, sinó a les de tothom, comença a canviar la percepció de com es pot fer servir i fins i de si s’havia de fer servir.

Per situar-nos tots plegats: a Suècia, els pisos amb connexió de fibra òptica a 10Mbit/s eren habituals abans que arribés Napster l’any 1999 (ja us podeu imaginar què va passar quan Napster va arribar).