Avui, dia Internacional de la Dona Treballadora, entrevistem la Manoli Martin, una de les més antigues Pirates i de les més actives. Més enllà del temps que requereix ocupar-se de dues nenes petites, Manoli encara en troba per implicar-se en mil activitats socials i, com que a la seva localitat, Sant Fruitós, no era factible muntar una llista pirata per a les properes eleccions, ha estat una de les instigadores per la creació d’una llista local a la que procura donar «sabor pirata».
Manoli, nosaltres et coneixem, però la resta dels pirates, no: com et descriuries?
El meu nom es Manoli Martin Rey, aviat faré 39 anys. Soc nascuda a Barcelona, a Nou Barris. Casada i amb dos nenes de 9 i 5 anys. A l’any 2003, buscant un canvi, vam venir a viure a Sant Fruitós de Bages.
Vaig estudiar Formació professional, l’especialitat d’Informàtica de gestió; posteriorment em vaig diplomar com a Graduada Social. He treballat a diferents empreses, públiques, privades i fins i tot una cooperativa.
Aviat farà un any que vaig finalitzar el meu darrer contracte com administrativa d’una escola Taller, ara mateix estic a l’atur.
Ets una de les pirates més actives: com, quan i per què arribes a Pirates de Catalunya?
A través d’un excompany de joventut, vaig conèixer el Xavi Vila i vam col·laborar en una activitat relacionada amb el Kyusho (m’agraden les arts marcials).
Desprès d’aquesta col·laboració, el Xavi i jo vam seguir en contacte i m’anava explicant el projecte que volien posar en marxa, la intenció de presentar al Partit Pirata a les eleccions al Parlament. Em va fer una introducció al origen d’aquest partit i els seus idearis. D’una manera molt senzilla em va fer entendre el funcionament de la democràcia directa i dels beneficis de molts dels punts de l’ideari pirata.
La política mai m’ha interessat. Sempre he pensat que tot estava massa amanyat i que seria impossible com a ciutadà de peu, arribar a fer o modificar res.
El projecte era prou convincent com per donar-li el meu suport i vaig ajudar per poder omplir les llistes a la Generalitat, conscient de la dificultat de portar l’ideari pirata a la gent del poble, vaig agafar-ho com un repte.
Com ja he explicat, arribo a Pirates al començament de tot, quan encara no hi havia llistes, quan no hi havia correus on dirigir-se, ni estava distribuïda la feina per seccions o àrees.
He vist com un grup de gent, sense més premi que aconseguir canviar el mon per millorar-lo, ha treballat sense descans dies i nits, ha posat diners de les seves butxaques, ha fet impressions a casa seva per fer aconseguir tirar endavant la campanya, ha creat bloc, web i s’han organitzat com ni l’administració pública ho ha fet mai.
Hi ha molta gent decebuda de la manera de governar dels nostres polítics, de la manera que tenen d’aprovar les lleis, de administrar els nostres diners, de retallar-nos els nostres drets.
La gent no es conscient de fins on arriba la seva capacitat per poder canviar aquest sistema actual, encara que amb totes les circumstàncies que s’estan donant a nivell mundial la gent comença a moure’s.
Manoli Martin, pirata infatigable
Amb quin aspecte de l’ideari pirata t’identifiques més?
M’agradaria molt poder gaudir de la DEMOCRACIA DIRECTA, que el poble pogués dir la seva en tots aquells temes que ens afecten directament.
Però també la TRANSPARÈNCIA, saber on es gasten els nostres diners i perquè.
I el seu interès per facilitar l’accés a la Xarxa de tots els ciutadans. A la meva associació m’he trobat amb dones que no sabien res d’informàtica i que han trobat a Internet un altra forma de poder-se comunicar i expressar-se.
Quan vam preparar les propostes del programa per les eleccions al Parlament, hi havia idees molt bones per potenciar la formació dels petits, donant molta més importància a la formació pràctica en contra de la de memorització.
El tema del cànon digital es també uns dels punts amb els que m’identifico. No puc entendre com per accedir a la cultura s’hagi de pagar un cànon. Tinc la sort de tenir una de les meves filles molt aficionada a la lectura i a la informàtica, m’emprenya pensar que de tots el llibres que li vaig comprant amb el cànon que paguem hi podria comprar-li el doble.
No puc entendre com a les escoles, se’ls hi fan pagar per d’utilització de programes informàtics. Estic a favor dels programaris d’us lliure que son igual que els altres i amb el que ens estalviem podem comprar ordinadors nous.
Què creus que pot aportar el moviment pirata a la societat catalana? i a la societat en general?
El Partit Pirata pot aportar una nova manera de viure, de governar, d’aprofitar tots els recursos dels que disposem per aconseguir una societat més transparent, més motivada i orientada a la resolució dels actuals problemes econòmics i socials que vivim.
Crec que l’home evoluciona i hem de fer que els sistemes de govern evolucionin amb ell i amb les seves inquietuds. Hem de poder oblidar-nos de les censures, els impostos revolucionaris o cànons que es cobraven a l’antiguitat i es continuen cobrant amb un altre nom.
A més de a la pirateria, et dediques a moltes altres coses: ens les pots explicar?
Si, el meu home diu que tinc massa temps lliure… però jo el trobo.
Ara mateix estic ficada a dos entitats, encara que faig col·laboracions amb articles a un setmanari del poble, ajudo a alguna entitat de joves que troben problemes per ser escoltats.
Fa gairebé un any que vaig decidir muntar una associació de dones per donar una mica d’aire fresc a les dones del poble. Algunes de les nostres sòcies son mestresses de casa, altres treballen fora de casa i dintre, unes joves, altres no tant joves, amb fills petits, grans o sense, totes elles amb ganes de experimentar.
Vam començar amb la informàtica. Moltes d’elles tenien uns coneixements molt bàsics d’informàtica i d’altres ni tant sols sabien agafar el ratolí. Totes elles volien aprendre, conscients de la necessitat que tindrien, pel fet de tenir petits que ja feien servir l’ordinador.
Les nostres classes son molt bàsiques i no tenim un programari definit, cada una d’elles va al seu ritme, no hi ha temaris complicats, son tot exercicis pràctics adaptats al nivell de cada una. Es un ambient molt familiar o està permès fer qualsevol pregunta per molt simple que pugui semblar.
També estic ficada a l’AMPA de l’escola Monsenyor Gibert, l’escola pública més gran del poble on estudien les meves filles. Estic com a secretaria. Ara estem intentant que l’administració pública del nostre poble, ens expliqui quants diners i com es gasten a la nostra escola. Un altre repte es aconseguir un equipament pel pati dels petits i la implicació a la feina de l’AMPA de molts més pares.
A Sant Fruitós, amb altres ciutadans, et presentes a les eleccions locals: com ha nascut aquesta llista?
La lluita pirata viscuda a les darreres eleccions al Parlament em va oferir la possibilitat de veure que si som capaços de mobilitzar a la gent, es pot aconseguir un govern de qualitat, transparent i orientat al poble i pel poble.
Crear una llista sencera de pirates era molt difícil. Encara que al poble vam aconseguir 0,32% dels vots a les del Parlament.
L’idea de crear una nova llista, Imagina’t Sant Fruitós, ve motivada per la mancança d’identificació amb els partits existents. Van pensar que era hora de deixar de banda la política pura i dura i treballar en conjunt per aconseguir un bé comú; una millor qualitat de l’administració, més accessible, més transparent, més implicada als problemes actuals i a les necessitats de la gent del poble.
I, en la teva opinió, quins serien els aspectes més «pirata» de la vostra proposta electoral?
Com he dit abans una de les més destacables es la transparència. Informar a la nostra gent com i perquè es gasten els nostres impostos.
Ens agradaria poder posar en marxa una democràcia directa i demanar l’opinió de la gent del poble en temes que afectin a un número gran de persones.
Volem també facilitar l’accés a l’ajuntament mitjançant eines 2.0. i aconseguir poc a poc la utilització de programari lliure.
Crear més punts TIC’s i fomentar l’ús de les xarxes.
Crear espais amb accés lliure a Internet i garantir l’accés a tots els habitants del poble, ara mateix hi han urbanitzacions que no hi tenen o tenen dificultats per tenir una connexió de qualitat, com son els barris de la Pineda i les Brucardes.
I no oblidem la nostra intenció de reclamar a les SGAE tots els cànons cobrats il·legalment fins ara.
