Tema: Pirates de Catalunya

Avui és l’aniversari de la Declaració d’Independència del Ciberespai. Data de 1996, i considerem que l’esperit del text encara continua vigent:

Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del futur, a vosaltres, que sou del passat, us deman que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on ens reunim.

No tenim govern elegit, i és improbable que en tinguem mai, per consegüent, m’adreç a vosaltres amb l’única autoritat amb la qual la llibertat parla per si mateixa. Declar que l’espai social global que estam construint és naturalment independent de totes les tiranies que tractau d’imposar-nos. No teniu cap dret moral de governar-nos, i tampoc no teniu mitjans de pressió que puguem témer de debò.

Ens alegra comprovar que Quim Monzó, un dels millors narradors en català i gran columnista, a només dos mesos del nostre naixement, coneix l’existència de Pirates de Catalunya. En efecte, en un article publicat ahir a La Vanguardia i titulat «Por el arco del triunfo», Monzó, després d’ironitzar sobre el caràcter heroic de Julian Assange i sobre la popularitat que ha obtingut Wikileaks en la premsa durant els darrers dies, acaba interrogant-se sobre si és convenient o no que alguns dominis .cat actuïn com a miralls de Wikileaks, i cita http://wikileaks.pirates.cat com a exemple.

Des de la publicació dels documents (cables) per part de Wikileaks, l’anomenat cablegate, hem observat, de vegades atònits i d’altres amb indignació, com governs, empreses i forces diplomàtiques han intentat evitar que aquests documents arribessin a mans de la ciutadania: des de la negativa per part d’Amazon d’hostatjar el domini, legitimant-se en un presumpte incompliment del contracte que els vincula fins a les escandaloses declaracions del ministre d’indústria francès Besson i les pressions que aquest ha exercit sobre OVH i CGEIT.