A les reunions de PIRATA.CAT, sempre hem dit que si tot el nostre treball serveix perquè els partits més representats a les institucions adoptin les nostres mesures i incorporin punts del nostre ideari, l’esforç haurà valgut la pena.
Aquests dies, Solidaritat Catalana ha enviat un comunicat als seus simpatitzants explicant-los que estrenen el projecte «Espai Democràcia». Es tracta d’un sistema electrònic que permetrà que els afiliats a SI decideixin el sentit del vot dels seus diputats en cas que estigui en joc una mesura no inclosa en el seu programa electoral. Per entendre’ns, parlem d’un equivalent al nostre Sistema de Participació Ciutadana (SPC), que, a PIRATA.CAT, tenim en funcionament des d’octubre de 2010, regit per la Tercera Llei Pirata: «Un representant pirata obeirà sempre les ordres que li dicti, per democràcia directa, l’Assemblea d’afiliats, excepte si aquesta ordre entra en conflicte amb la primera (Declaració Universal dels Drets Humans) o la segona Llei (Ideari Pirata).» El que no sabem és si també estableixen el sostre dels Drets Humans a l’hora de prendre aquestes decisions.
Celebrem, per tant, que els dos regidors que hem aconseguit en aquestes eleccions municipals no seran els únics representants en aplicar la democràcia directa, l’aplicaran també quatre representants al Parlament de Catalunya —si la proposta de SI s’acaba duent a terme. Volem matisar, però, una de les frases del comunicat: «SI vol incidir en el fet que és el primer i únic partit que les decisions importants no les pren la cúpula sinó que s’obren a la participació i al debat entre els seus adherits». Simplement, volem puntualitzar que Pirates de Catalunya funciona així des del seu naixement l’octubre passat; no decidint el vot dels representants (que encara no han pres possessió del càrrec; tan bon punt ho facin, ho aplicarem en els municipis corresponents), sinó composant d’aquesta manera el nostre programa, les llistes, els eslògans, aprovant les accions concretes, els pressupostos i totes les decisions que marquen la direcció del partit. Hem d’afegir, a més, que no imposem cap quota d’afiliació i, per tant, a diferència del que passa en altres partits, votar no costa diners als ciutadans que vulguin pujar al vaixell.
És per això que llancem un repte a SI i a la resta de forces polítiques: aplicar aquest mateix sistema de baix cap a dalt; no només quan els diputats electes hagin de consultar el sentit del seu vot, també per a què els afiliats facin propostes de canvi, per composar les llistes (algú ha dit «primàries»? nosaltres presentem llistes obertes), per redactar el programa, per decidir en què s’inverteix el pressupost i, en definitiva, per canviar la manera de concebre la política.
Juan Irache
