Etiqueta: eleccions

El partit nouvingut molesta alguns dels més antics

Traducció d’aquest article publicat a The Economist

El més divertit per als addictes alemanys a la política és inventar noms per a les potencials coalicions exòtiques. El darrer és “la coalició del pebre”: social demòcrates (vermells), Verds i el Partit Pirata (taronja). Aquest mot va entrar al diccionari quan els Pirates varen obtenir el 8,9% del vot a les eleccions de Berlín del mes passat, les seves primeres a nivell estatal, assegurant-se 15 escons per aquesta legislatura.

A nivell nacional, les enquestes pronostiquen que els Pirates podrien desplaçar els Lliure Demòcrates, els joves companys de la coalició de n’Angela Merkel, com a cinquè partit al Bundestag. Si això succeís, els vermells i els verds podrien necessitar-los per arribar a crear govern.

És difícil saber si ens hem de prendre els Pirates seriosament o si hem d’esperar que es marceixin. Tot i ser fundat a Suècia, el partit es sent com a casa a Berlin, un lloc ideal per a “creatius” universitaris. La seva espurna prové d’internet, eina que els Pirates pensen que farà del món un lloc millor, sempre que els governs i les empreses no s’hi fiquin pel mig. Van tenir un gran impuls a Alemanya durant la campanya de 2009, en oposar-se a l’intent del govern de censurar llocs web a internet.

El que pot mantenir els Pirates al poder és la seva posició com el partit de la gent a la que no li agrada la política tradicional. La proliferació de l’abstenció i dels moviments de protesta que hi ha un munt de gent d’aquest tipus. Els antics abstencionistes van ser la font principal dels vots a Berlín. Seguits pels antics votants dels Verds, el “partit anti partit” de fa 30 anys. Els votants pirates “van crèixer amb valors verds”, diu Uwe Jun, un politòleg de la Universitat de Trier, però els Verds són ara “un partit normal, de l’stablishment”.

Necessitem apoderats pirates!

Saps que implica ser apoderat? Vols saber quines funcions tenen el dia de les eleccions?

Els apoderats poden dur emblemes o adhesius amb el nom i les sigles de la candidatura que representen, només amb la finalitat d’identificar-se com a apoderats, sense que això constitueixi propaganda electoral.

  • Han d’identificar-se amb la credencial i DNI.
  • Els apoderats per a votar ho han de fer a la mesa on figuren censats.
  • Poden accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de la votació i de l’escrutini de qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes i demanar certificats. Exemple pràctic: si en una mesa no hi ha paperetes pirates poden reclamar!
  • Si no hi ha interventors de la seva candidatura, poden actuar com a tals davant la mesa, i participar a les deliberacions amb veu però sense vot.

Per fer-te apoderat, només has de portar la fotocòpia del teu DNI i el formulari, i enviar-ho a partit (@) pirates.cat

Moltes gràcies!

Sobre votantes zombies, fanboys políticos, salvapatrias y otras especies

Durante la campaña y la precampaña electoral surgen a la luz numerosas especies en letargo durante el resto del año. Susodichas especies son el fruto anecdótico de años y años de una concepción de la política equivocada (siempre desde mi subjetivo punto de vista) donde se prima el populismo muy por encima de lo que realmente se debería primar como es el contenido, las ideas y las posturas frente a los dilemas de la sociedad actual.

¿Que porque hemos llegado aquí? Es simple, nuestra democracia actualmente dispone de pocos y oscuros medios de control y supervisión de la clase política. Con el paso del tiempo, ser político ha pasado de ser una tarea de prestigio y sacrificio por la sociedad a ser un negocio realmente rentable. Esto, a su vez, conlleva una especialización de la clase política y una profesionalización del populismo.

Actualmente el trabajo de un político es básicamente el de ganar votos y, por consiguiente, dinero para mantener unas estructuras que les permitan volver a ganar votos en las próximas elecciones. Con esto en absoluto digo que no existan grandes políticos, me consta que existen en casi todos los partidos. Pero éstas personas concienciadas de su cargo, acaban siendo fagocitadas por el ente del que dependen el cual, a la larga, anula su trabajo en pos del populismo y la conquista del voto.

Vols canviar el sistema? Ajuda’ns!

El 20 de novembre aspirem a entrar al Congrés per canviar la seva definició de democràcia.

Ara estem en plena campanya i necessitem aprofitar per donar-nos a conèixer i que tothom sàpiga que som una alternativa. Però, com ja sabreu, a Pirates de Catalunya només ens financem mitjançant donacions i necessitem diners per a imprimir cartells, volants, etc.

Per tant, si voleu que Pirates de Catalunya obtingui representació en aquestes Eleccions Generals, no espereu a votar el 20N i veure què surt, ajudeu-nos fent un donatiu i fent córrer la veu entre els vostres coneguts.

Els nostres comptes sempre són públics!

Tingueu present que si la donació és igual o superior a 10€, podeu demanar el Carnet Pirata d’Or:

Penses diferent? Vols canviar el sistema? Ajuda’ns, tu ets molt important. Actua!

Us convidem a l’entrega de premis del Festival d’Anuncis Pirata

Versión en castellano aquí.

El proper divendres 4 de novembre se celebrarà l’entrega de premis del primer Festival d’Anuncis Pirata. La cita és a les 19,45h a la Casa Elizalde (C/ València, 302 de Barcelona). Apunteu-vos!

Durant l’acte es donaran a conèixer els vídeos guanyadors, que passaran a ser els spots electorals de Pirates de Catalunya i del Partido Pirata per a la imminent campanya electoral.

Aquests són els anuncis preseleccionats a concurs.

Entregarem els premis següents:

– Premi del Jurat: votat per Nacho Vigalondo (director de cinema nominat a l’Oscar), David Bravo (advocat especialitzat en propietat intel·lectual), Amelia Andersdotter (eurodiputada pel Partit Pirata Suec), Pere Vall (redactor en cap de la revista Fotogramas), Stéphane M. Grueso (director del documental “Copiad Malditos”), Arturo Martínez (vocal del Partido Pirata) i Gemma Pomé (secretària de Pirates de Catalunya).

– Premi PIRATA.CAT: votat pels afiliats de Pirates de Catalunya mitjançant el Sistema de Participació Ciutadana del partit. Consisteix en l’emissió de l’anunci en els espais electorals concedits a Pirates de Catalunya, 250 euros i diploma.

– Mencions especials atorgades per les juntes de tots dos partits.

A més, al final de l’acte es donarà informació sobre les propostes i iniciatives de Pirates de Catalunya de cara a les properes eleccions generals.

Recordem: divendres 4 de novembre a les 19,45h a la Casa Elizalde (C/ València, 302 de Barcelona).

Hi esteu tots convidats.

Salut i rom!

Subhasta! Qui vol un ultraportàtil?

Com ja us vam informar la setmana passada, hem guanyat el premi a la Millor Idea Original al concurs 1dels50mil.cat. El premi consisteix en un ultraportàtil Toshiba NB520-10P Netbook 10,1″, configurat per puntCAT amb Windows en català + USB d’insta·lació d’Ubuntu.

Els pirates vam decidir, mitjançant el nostre procés de democràcia directa, que el millor que podíem fer amb el premi era subhastar-lo per així poder financiar la campanya electoral del 20N.

>>  Feu clic aquí per a fer una oferta! <<

Abans de fer l’oferta, potser voleu fer un cop d’ull a aquest document, on podreu veure l’historial d’ofertes efectuades. La subhasta romandrà oberta fins el 2 de novembre a les 23:00.

Com podeu veure a l’estat dels comptes, actualment disposem de recursos limitats per financiar la campanya del 20N. Animeu-vos doncs a participar a la subhasta ja que tots hi sortim guanyant! (i si no us interessa l’ultraportàtil, i voleu col·laborar, podeu fer una donació a Pirates de Catalunya)

La Democracia depende de ti

Estamos tan acostumbrados a llamar nuestro sistema político “Democracia” que nunca nos paramos a pensar si no podría democratizarse más. Posiblemente, sea porque venimos de una dictadura y esto nos hace pensar que la Democracia es una especie de interruptor que puede ponerse en ON o en OFF. Pero ¿qué pasa si miramos como la Democracia ha avanzado en un país con mejor tradición política, como es el Reino Unido?

En 1832, el gobierno británico concedió el derecho a votar a todos los varones adultos que tuvieran un mínimo de riqueza.

En 1867, el derecho de voto se extendió a todos aquellos que tuvieran una casa propia (lo que excluía a la mayoría de los jóvenes, pero también a mayordomos y sirvientes).

En 1884, se cambiaron los distritos, de forma que los núcleos urbanos se vieron algo menos infrarepresentado de lo que lo estaban hasta entonces.

En 1918 el derecho a voto se garantizó a todos los varones mayores de 21 años, las mujeres sólo podían votar si eran ricas y a partir de los 30 años.

Hubo que esperar hasta 1928 para que las mujeres igualaran su derecho al voto con los hombres.

En 1948 se prohibió que aquellos que tuvieran casas en distintos distritos votaran en todos ellos, práctica habitual que a la práctica servía para que los ricos pudieran votar varias veces.

En 1969 se redujo la edad mínima para votar a 18 años, y desde entonces las cosas no han cambiado gran cosa.

Como se observa fácilmente, la “Democracia” no es un sistema que puede adoptarse o no, la Democracia es un proceso. Cada generación de ingleses ha vivido en un sistema algo más democrático que sus padres, pero menos que sus hijos. El gran problema que tenemos es que nos han convencido de que hemos llegado al final del camino. Porque, sí, es cierto, gozamos de más democracia de la que gozaron nuestros antepasados. Pero podemos ser más democráticos. Y probablemente, nuestros hijos o nuestros nietos podrán idear nuevas formas políticas que nosotros no podemos imaginar. Formas más justas, y más democráticas.

No existe un final del camino, existe un movimiento constante y si no avanzamos hacia adelante, nos obligarán a caminar hacia atrás.

El partido de los milagros

Hubo un tiempo en que decían que la ideología Pirata era friqui. Pensaban que se trataba de algo que tenía que ver con ordenadores más que con el mundo real. No sabían lo que significaba la democracia directa. Creían que la transparencia gubernamental era una utopía.

Decían que sería un milagro que esta ideología cuajara en algo tangible.

Entonces nació Pirates de Catalunya. Y con solo cincuenta y cinco días de edad se atrevió a enfrentarse a los grandes partidos en unas elecciones autonómicas. Casi nadie conocia a los Piratas, la presencia mediática que tenían era exigua y su presupuesto no llegaba para cubrir los gastos de una cena de alguno de los partidos mayoritarios.

Iba a ser un milagro que PIRATA.CAT lograra algo.

La sorpresa vino a la hora de hacer los recuentos. Ese partido casi desconocido, sin dinero y que acababa de nacer cincuenta y cinco días antes logró nada menos que sacar una importante ventaja en votos a uno de los grandes: UPyD. Ni el hecho de que el partido de Rosa Díez saliera en todas las televisiones, ni el que tuvieran mucho más presupuesto, ni el que existieran desde hacía más tiempo influyó.

Pirates de Catalunya logró el milagro de adelantar a un partido grande en sus primeras elecciones.

Se acercaron las elecciones municipales y algunos dijeron que el resultado no mejoraría, que la ideología Pirata era flor de un día y que se demostraría entonces.

Iba a ser un milagro que PIRATA.CAT repitiera su éxito.
Tenían razón. No lo repitió: lo mejoró. Tras las elecciones, por primera vez en España, dos concejales arribaban a puerto ondeando la bandera Pirata.

Poco antes, los grandes partidos (concretamente, PSOE, PP y CiU) habían decidido poner freno a esa ola de cambios que significaban los nuevos grupos políticos. En Enero reformaron la Ley Electoral y obligaron a esos partidos a conseguir avales para tener el aparente privilegio de presentarse a unas elecciones democráticas. Avales que, por supuesto, los grandes partidos quedaban exentos de conseguir. La Ley no era igual para todos.

Por si aquello no fuera poco, el Reglamento de la reforma fue postergado hasta el último momento, dejando a los nuevos partidos en la incertidumbre de qué requisitos legales debían cumplir, dejándolos sin margen de maniobra. Y cuando finalmente se publicó el Reglamento, todavía tardaron una semana más en publicar las hojas oficiales de recogida de avales. Y dos semanas más en aclarar de qué manera se podía recoger firmas electrónicas.

No había tiempo: había que lograr miles de firmas en apenas veinte días. La vía parlamentaria iba a quedar cerrada para los nuevos partidos.

Iba a ser un milagro que PIRATA.CAT consiguiera los avales.
Pues no solo los consiguió. ¡Superó con creces el número exigido! Todo ello, además, permitiendo por convicción democrática que otros partidos nuevos usaran su plataforma YoAvalo para recoger firmas (cosa que, en teoría, perjudicaba a Pirates de Catalunya, ya que cada persona que avalara a otro partido era una persona que no podía avalar a PIRATA.CAT).

¿Cómo es esto posible? Evidentemente, si estuviéramos ante un partido de ideología friqui o alejada de la realidad, nada de esto habría ocurrido. Si Pirates de Catalunya cosecha éxitos en cada proceso electoral al que se presenta, algo habrá en su ideario político. Algo tiene que hacer que el número de votantes de este partido aumente cada día.

Con toda probabilidad, ese “algo” se resume en los pilares básicos de la ideología Pirata: democracia directa, transparencia gubernamental, defensa de los derechos fundamentales y libre acceso a la cultura.

Eso no es friqui; es de sentido común. Y no puede estar más cercano a la realidad de lo que el mundo necesita. Por eso el credo Pirata triunfa en todo el planeta. Por eso hay dos Europarlamentarios Piratas en este momento. Por eso en el Parlamento de Berlín lograron el 9% de los votos y 15 representantes nada menos. Por eso el Partido Pirata alemán tiene también 50 regidores en Baja Sajonia, de los 150 totales. Por eso cuenta ya también con 3 regidores en Suiza. Por eso ha habido incluso un miembro del Gobierno de transición tunecino perteneciente al Partido Pirata.
Porque la ideología Pirata propone el cambio político que el mundo necesita ahora.

Superados los arrecifes de la barrera de avales, Pirates de Catalunya navega con viento en popa hacia las elecciones del 20-N. Muchos dicen, cada vez con la boca más pequeña, que la ideología Pirata no llegará tan lejos.

Dicen, casi temblando, que será un milagro que PIRATA.CAT logre representación parlamentaria.

Y los Piratas sonríen. Porque están acostumbrados a vivir rodeados de milagros.

Fabián Plaza Miranda

Pirates de Catalunya ha presentat les candidatures per a les eleccions del 20N

Traducción al español aquí.

Pirates de Catalunya acaba de presentar les seves llistes al Congrés i al Senat per a concórrer a les Eleccions Generals del 20 de novembre a les quatre províncies catalanes.

L’última reforma de la llei electoral exigeix als partits sense representació aportar la signatura d’un de cada mil possibles votants per a poder-se presentar a les eleccions, en un termini màxim de 20 dies. En aquest temps, Pirates de Catalunya ha aconseguit el 178% de les signatures requerides, col·locant-se al capdavant en nombre d’avals presentats.

Atès que som una formació molt jove, registrada el passat 4 d’octubre de 2010 i sense cap experiència prèvia en recollides de signatures, haver superat les 9.500 signatures a Catalunya ens omple d’orgull.

Som part del moviment internacional de Partits Pirates. Aquest moviment es troba present als 5 continents, a més de 50 països. Comptem amb dos eurodiputats, centenars de regidors i el passat 18 de setembre vàrem aconseguir un 8,9% de vot a les eleccions del Parlament de Berlín. En aquests moments, les enquestes ens atorguen un 9% de vot a les pròximes eleccions generals alemanyes.

En les passades eleccions municipals a Catalunya, amb menys de vuit mesos de vida i una campanya de 1.200 €, vam multiplicar per quatre els nostres votants en referència a les eleccions catalanes de novembre de 2010 i vàrem aconseguir dos regidors.

Els nostres candidats són triats per democràcia directa. Qualsevol persona pot afiliar-se de franc, proposar i votar. Els nostres caps de llista són:

  • Barcelona: Josep Jover, advocat de reconegut prestigi per haver aconseguit processar a la cúpula de SGAE, aconseguir la il·legalització del cànon Digital i haver dut la causa dels indignats contra Felip Puig al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Actualment coordina el grup legal d’Acampada Barcelona, dintre del moviment 15M.
  • Girona: Bel BosCk, dissenyadora gràfica, periodista i escriptora. Guanyadora del Premi Just M. Propietari de Narrativa, compta amb dos llibres publicats. La candidatura de Girona està encapçalada per dues dones.
  • Lleida: Xavier Vila, Enginyer en Telecomunicacions, expert en seguretat informàtica. Implicat en moviments de cultura i programari lliure, membre fundador de Pirates de Catalunya, actualment Secretari General del Partit.
  • Tarragona: Adrià Cereto, llicenciat en Biotecnologia. Afiliat a Pirates des dels seus inicis. És un ferm defensor del programari lliure i parla més de 7 idiomes.

Pirates de Catalunya té un ideari únic al nostre país, doncs planteja una base de respecte absolut envers els drets humans, sumada a unes garanties de transparència, accés a la cultura, el coneixement i la informació i participació directa de la ciutadania en la presa de decisions, ingredients imprescindibles per a una democràcia saludable.

Funcionem mitjançant democràcia directa. Disposem d’un sistema de participació ciutadana al qual tota persona afiliada pot realitzar propostes i votar. Aquesta eina s’empra tant per a assumptes interns del partit, com per a la presa de decisions dels càrrecs electes.

El nostre programa electoral està obert a la participació de tota la ciutadania. Qualsevol persona pot aportar i publicar lliurement idees i propostes. Aquestes propostes són votades democràticament per tothom.

Ens financem 100% amb donacions d’afiliats i simpatitzants i els nostres comptes estan publicats a l’Internet per a inspecció de qualsevol ciutadà. És el que demanem al govern, i prediquem amb l’exemple. No rebem diner públic i estem totalment en contra de demanar prèstecs per a les campanyes electorals. Cap banc ni empresa finança la nostra campanya i tots som voluntaris: per a garantir la higiene en la política és necessari preservar la total independència de tercers.

Fora de Catalunya es presenta el nostre partit germà, el Partido Pirata. Estem confederats a través de la internacional pirata (Pirate Parties International) però no som una secció territorial ni una delegació dels mateixos, som dos partits completament independents.

A causa de la dràstica reducció de candidatures que comporta la reforma de la llei electoral i l’increment de vot a partits sense representació, amb una intenció de vot propera al 7.3% segons els últims estudis, els preguem considerin incorporar les nostres candidatures a les seves enquestes.