Etiqueta: eleccions

Encarant les pròximes eleccions

Com ja sabreu, el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha anunciat que les eleccions generals es celebraran el 20 de novembre d’enguany. Això vol dir que cal posar-se en marxa immediatament, que se’ns ha girat feina.

Aquesta serà una travessia encara més intensa que les anteriors. Vàrem fer un bon inici a les autonòmiques, hem crescut a les municipals i ara volem superar tots junts els reptes d’aquests comicis generals. En primer lloc, cal superar la nova barrera electoral: recollir el 0,1% de signatures d’avaladors del cens electoral de cada provincia. I, com sempre, volem fer tot el possible per ser presents a les quatre províncies catalanes.

De moment encara no es poden signar els avals, però per tenir-ho tot llest quan arribi l’hora, ens podeu deixar les vostres dades en aquesta pàgina i així que s’obri el procés, que ben probablement durarà menys de dues setmanes, ens posarem en contacte amb vosaltres. Com sempre, us animem a compartir l’enllaç amb amics, companys, família, i tots aquells que creieu que ens vulguin avalar.

Simultàniament al tema de les signatures, haurem de fer una gran campanya. I el boca a orella és el que millor funciona. Parleu de política, no només de Pirates, amb la gent que us envolta. La política és al centre de les nostres vides, vulguem o no, així que si volem canviar el sistema, l’hem de conèixer i ser conscients de què tenim al nostre abast per a fer-ho.

Per això, no dubtis en actuar, i sense perdre temps. Seran quatre mesos de molta feina: mou-te, vine a les reunions, aporta per a la campanya i informa’t de en què pots ajudar-nos. T’hi esperem!

Aritmètica i valoracions des de Barcelona

Una de les crítiques més reiterades durant les acampades del moviment 15M ha estat dirigida contra l’actual Llei Electoral i la manca de proporcionalitat que aquesta implica. Analitzem els seus efectes sobre els resultats electorals de diumenge passat a Barcelona.

Si sumem els vots en blanc, nuls i a les formacions no electes, arribem als 69.639, xifra que equivaldria a la 4a força política de la ciutat i obtindria, segons la regla D’Hondt, 5 regidors. Òbviament, aquest càlcul és política ficció, perquè podem estar segurs que totes aquestes persones no es posarien d’acord ni en un color per pintar l’ajuntament. Tanmateix, les xifres expressen fins a quin punt el sistema deixa sense representació una part important de la ciutadania que ha decidit anar a votar. Els 547.266 que es van quedar a casa, i els seus motius, mereixerien un altre estudi.

Entrem a valorar el nombre de regidors que rep cada força finalment representada. Unitat per Barcelona ha aconseguit 2 regidors amb 33.593 vots (16.797 vots per regidor); a l’altre extrem, CiU ha guanyat les eleccions amb 15 regidors i 174.022 vots (11.601 vots per regidor, menys dels que han rebut les CUP o Ciutadans, que han quedat molt lluny del 5% necessari per entrar en joc). És a dir, fins i tot en una circumscripció única i un cop superada la barrera del percentatge mínim, el nostre vot pot valdre més o menys en funció del partit que votem. Evidentment, aquestes tendències porten, amb el temps, a que els ciutadans no escullin la opció que millor els representa, sinó la que menys antipàtica els sembla de les dues amb més possibilitats: bipartidisme.

Si voleu proposar estratègies pràctiques per solucionar aquests problemes, podeu participar en la votació que tenim activa al nostre sistema de participació ciutadana: Reforma de la llei electoral.

A Pirates de Catalunya, estem contents amb els resultats que hem obtingut a Barcelona: hem triplicat el percentatge de vot i creiem que hem col·laborat en el creixement d’altres municipis i els dos primers regidors pirates. Ara bé, aquests darrers dies, el carrer ha demanat a crits —literalment— democràcia directa i transparència en la gestió pública, dos dels punts més importants del nostre programa. La sensació que ens enduem és que se’ns segueix veient com «el partit de les descàrregues», degut a la gairebé nul·la presència que se’ns permet als mitjans de comunicació tradicionals. Ajudeu-nos a fer córrer el missatge i a fer comprendre que la paraula «Pirata» està plena de contingut democràtic. Aviat començarem la carrera per les generals i necessitarem grups de treball a tots els municipis i barris: hi sereu benvinguts.

La llista encapçalada pel Juan Irache aportava propostes suggerents i innovadores

Salut i rom!

Juan Irache

Què és PIRATA.CAT? (2)

Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT) és un partit molt jove (registrat com a tal en octubre de 2010) que segueix la ideologia del moviment Pirata, tal i com recull el Partit Pirata Internacional, del que formem part en qualitat d’observadors.

El moviment Pirata va néixer amb la fundació del Partit Pirata Suec el gener del 2006. El que, en un primer moment, era una protesta contra les primeres mesures de censura i prohibicions a la xarxa, aviat va quallar com a ideologia més extensa, on destaca la defensa, entre altres, de:

  • els drets civils,
  • la democràcia directa
  • l’administració transparent.

Pirates de Catalunya, que encara no té un any de vida, ja s’ha presentat a les Eleccions al Parlament de Catalunya i, ara, a les Municipals. En aquestes darreres eleccions, hem presentat llistes pròpies en cinc municipis; en altres quatre, hem participat en llistes conjuntes. Podeu consultar aquí el programa Pirata per a les Eleccions Locals.

Drets electorals

Pirates catalans!

Ha arribat el dia d’exercir el nostre dret a vot, el moment d’escollir, de decidir què és el que volem!
Els pirates, com a ciutadans, encara podem fer una última feina: la de garantir un tracte igualitari entre tots els partits.
A l’hora d’anar al nostre col·legi electoral, tots hem de tenir molt clar quins són els nostres drets per tal d’exigir-los si fa falta.

Vota, i fes-ho amb el cap

Votar és el que hauríem de tenir en el cap; votar és el que hauríem de fer de forma voluntària i massiva.

El fet de votar hauria de ser l’eina per la que la societat tria el seu futur i decideix lliurement cap a on vol anar i per on vol millorar; uns temps amb polítiques més socials i altres temps amb polítiques més financeres, però donant peu que la gent parli i digui la seva.

Actualment, estem en una situació d’aparent canvi i, sí, dic aparent, doncs fins que aquesta petició de canvi no es reflecteixi a les urnes de forma lliure i democràtica, la possibilitat del canvi està en l’aire, al bell-mig d’una incertesa que pot anar bé per fomentar i reforçar aquest canvi o, parlant en plata, pot fer llufa. És important que la gent tingui clar que no s’ha de votar en blanc si es vol el canvi, i que algun partit hi haurà més conforme a les seves inquietuds; llavors, hauria d’exercir el seu dret a vot. I cal que tingui clar que, si el seu vot no és escoltat, és quan tocarà indignar-se.

Actualment, la indignació que hi ha a moltes places de tot l’estat espanyol i altres capitals europees és un reflex de la situació social; si us hi passeu, veureu que la gent està de festa, de forma pacífica, però reivindicativa; estan reivindicant que s’ha estat jugant amb el nostre futur en benefici d’uns pocs, sense que importés que s’havia deixat de banda el benefici de tots, el benefici social.

Continuem, tot i els pals a les rodes

Tot i els pals a les rodes, continuem. Hem dut endavant aquesta campanya com vam fer amb les autonòmiques: amb imaginació, esforç, il·lusió i uns pressupostos que inspiraven llàstima. Tanmateix, aquí ens teniu, amb els ideals del primer dia, amb les ganes amb que vam començar aquesta aventura encara no fa un any. I ja són, en no arriba a vuit mesos, les nostres segons eleccions.

Ha estat dur (no comptem amb els recursos dels partits que ens han enfonsat en la crisi). Hem patit, també, el joc brut de qui no gasta escrúpols per continuar en la poltrona (ens han boicotejat actes, ens han tapat els cartells, ens han arrencat pancartes que representaven una part molt important del pressupost de campanya). Ens han posat tants pals a les rodes com han pogut. Però hem continuat i aquí ens teniu.

La pancarta que ens van robar

Aquesta és la pancarta que ens van robar

Hem presentat cinc llistes pròpies i hem participat en altres quatre. Hem fet xerrades, hem penjant cartells, hem repartit enganxines i tríptics. Hem parlant, de tu a tu, amb els ciutadans i els hem portat el nostre missatge, els hem fet arribar la nostra visió, les nostres opinions, les nostres idees sobre com arribar a una democràcia digna d’aquest nom i transparent. Hem ofert les nostre propostes, senzilles i fàcilment comprensibles —democràcia directa, administració transparent— per acabar amb la corrupció generalitzada del sistema d’administració local, per acabar amb l’allunyament entre les institucions i els ciutadans. Els hem explicat qui som i què volem.

Ara, s’acosta l’hora de la veritat. Diumenge votarem i votareu. És clar, us demanem que voteu PIRATA.CAT o alguna de les llistes on participem o que recolzem. Però, si no teniu la sort de viure en algun dels municipis on ens presentem, us suggerim que feu una ullada a totes, totes sense deixar ni una, les candidatures que es presentin a la vostra ciutat, al vostre municipi. Us suggerim, us demanem, que feu un esforç més per trobar una llista, una proposta, que us agradi. Si no podeu votar PIRATA.CAT, de segur que us queda la possibilitat de donar el vostre suport a algun partit o llista que defensi un valors similars, coincidents almenys en part. En qualsevol cas, voteu, diumenge, per encetar un canvi en el sistema. Si hi busqueu, de segur que hi trobareu alguna llista molt més digna que les dels partits que ens estan enfonsant més i més en la crisi.

 

Això sí: tots els que en teniu l’ocasió per canviar el sistema, no la deixeu escapar:

voteu PIRATA.CAT !

Acte final de campanya i petició d’apoderats

 

Hola Pirates,

S’acosta el final de la campanya, només unes poques hores ens separen de la jornada de reflexió i de l’hora de la veritat, i hem de fer un esforç més per tancar la campanya a les municipals.

Demà, divendres, 20 de maig, celebrarem l’acte final al Centre Cívic Barceloneta, a partir de les 19:30. Hi participaran en Josep Jover (l’advocat que va tombar la SGAE al Tribunal de Justícia de la Unió Europea), en Javier Cuchi (Blogger), Xavi Vila (secretari General de PIRATA.CAT), Gemma Pomé (secretària) i Juan Irache (candidat per Barcelona). No farem un míting, sinó que parlarem de la situació actual als carrers i a Internet. T’hi pots apuntar i convidar els teus amics en aquest grup de Facebook.

Per als actes a les altres localitats on presentem llista o on candidats Pirata participen en alguna coalició o donen suport a alguna llista (marcat amb *), consulteu el calendari o els blocs específics.

A més, estem configurant l’equip d’apoderats que representin PIRATA.CAT el dia de les eleccions.  Els apoderats, durant la jornada electoral, poden dur emblemes o adhesius amb el nom i les sigles de la candidatura que representen, amb la finalitat d’identificar-se. Poden accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de la votació i de l’escrutini de qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes i demanar certificats. Un cas extrem: si en una mesa no hi ha paperetes de PIRATA.CAT, poden reclamar i arribar a exigir-ne el tancament, si no es pot resoldre el problema des de la Junta Electoral de Zona o la Provincial. Si no hi ha interventors de la seva candidatura en una mesa, poden actuar com a tals i participar a les deliberacions, amb veu, però sense vot.

Si tens ganes d’ajudar-nos, només has d’escanejar el teu DNI i enviar-nos-el, amb el formulari que trobareu a aquesta pàgina, a partit(@)pirates.cat

Per acabar, et demanem que facis córrer la veu sobre el partit. Ho pots fer enviant als teus amics i coneguts els vídeos de campanya de PIRATA.CAT:

Salut i rom!

Barcelona 2011

Us presentem el segon spot electoral de Pirates de Catalunya per a la campanya de Barcelona, dirigit per Joan Constansó i Juan Irache.

 

La peça ha estat rodada durant aquests dies, aprofitant la propaganda electoral dels partits majoritaris. Intenta expressar la possibilitat de participació ciutadana que ofereix PIRATA.CAT; les frases que posem en boca dels polítics podrien ser qualsevol de les vostres propostes que, amb la democràcia directa, fareu arribar a l’Ajuntament quan els Pirates hi tinguem representació.

Un altre detall interessant és que l’spot s’ha produït sense utilitzar una sola gota de benzina: només la bicicleta i els peus. Això ha sigut una iniciativa del Joan, que forma part del moviment Massa Crítica.

Ajudeu-nos a difondre el missatge!

Manifestació contra els efectes, manifestació contra les causes

Aquest, tot i la pluja, està resultant un cap de setmana «calent»: dissabte al matí, manifestació; diumenge a la tarda, manifestació. Molt similars, a primera vista: la primera, en contra de les retallades a l’estat del benestar; la segona, exigint que la pantomima de democràcia que patim esdevingui democràcia de debò.

Molt similars, dic, i totes dues dignes, no només de respecte, sinó també de suport. Tanmateix…

Tanmateix, un cop examinem amb una mica de detall les justificacions de l’una i de l’altra, observem que en la primera s’ataquen els efectes, mentre que amb la segona hom va de dret a les causes. La primera representa la reacció instintiva de dur-se la mà a la cartera, mentre que la segona és, o em sembla, molt més racional i de més llarga mirada.

En efecte, si els governs ens estan aplicant retallades inadmissibles en ensenyament, en sanitat, en serveis socials, és perquè aquesta democràcia d’opereta ha degenerat en contuberni de banquers i de multinacionals. Banquers i multinacionals, però, que abans d’escurar-nos les butxaques, han tingut l’habilitat i la malícia d’espoliar-nos el sistema democràtic, de posar de genolls un governats que van deixar de representar-nos fa molt de temps i que només miren pels interessos dels nous amos.

Vist així, no dubto a pensar que, de les dues manifestacions que aquest cap de setmana tindran lloc a Barcelona, la més important és la d’aquesta tarda. Perquè va a l’arrel del problema, que és d’on podem esperar, encara, alguna solució (democràcia real o democràcia directa, no discutirem pel nom).

És natural, però, que la reacció als problemes palpables, als problemes directament mesurables en euros, sigui la més fàcil, la més immediata, la més popular. Només espero i desitjo que els que ahir es van manifestar en contra dels efectes, es mobilitzin, també, en contra de les causes. Que es manifestin aquesta tarda; però, sobretot, que ho tornin a fer el 22: és aquella la manifestació que, de debò, ens pot alliberar dels corruptes, dels professionals de la política i dels autèntics titellaires que els controlen.

Fem-los tremolar. Avui mateix.

 

Col·laboració del Giorgio Grappa

Tots paguem les roses

Els darrers dies, els carrers i autobusos municipals de Barcelona s’han vist ocupats per un curiós cas de publicitat «municipal» en plena recta final de la precampanya electoral. Es promociona una activitat modesta i aparentment agradable per a tots els ciutadans —com moltes altres que sovint només apareixen al butlletí municipal— que ha rebut un fort impuls publicitari: El Concurs Internacional de Roses, que se celebrarà entre el 6 i el 8 d’aquest mes de maig, en plena campanya.

Un esdeveniment com aquest, sense mes pretensió aparent que celebrar la primavera —tot i arribar de forma tardana, essent la seva situació natural en el calendari més pròxima a la diada de Sant Jordi—, ha topat amb una desafortunada relació d’idees; el proper setembre, com tots els anys, se celebra la Festa de la Rosa: una jornada on els grans dirigents socialistes exalten el seus valors democràtics.

És com a mínim curiós que, a tres setmanes d’unes eleccions, la publicitat de l’ajuntament de Barcelona pugui ser reconeguda per una iconografia tan pròxima a un dels partits del govern municipal. Evidentment, les delicades finances públiques es faran càrrec de pagar-ho. Per contra, aquest any s’ha atorgat l’espai publicitari de Passeig de Gràcia a, entre altres, Pirates de Catalunya. Mentre la publicitat sufragada per l’Ajuntament conté, de forma fortuïta, la icona del PSC, és realment difícil que es puguin reunir els suficients diners per a finançar les banderoles dels partits més modestos.

 

Potser s’ha arribat a una assimilació del propi ajuntament amb aquells que l’han dirigit els darrers anys, fins a creure’l part de si mateixos. Però Barcelona no els pertany, ni a ells ni a cap altre partit. Barcelona és dels barcelonins, és dels catalans que tenen en ella la capital, i és de tots els que la gaudeixen. I com a tal ha de ser transparent, transversal i democràtica.

Col·laboració de Marc M. R.