Amb aquest missatge volem cridar a la participació al nostre web, alhora que expliquem el doble àmbit Català-Mundial que caracteritza Pirates de Catalunya. De pas, si aconseguim algun dels premis del concurs, la peça ens servirà per donar-nos a conèixer en ple període electoral. És per això que us demanem que estigueu atents a la fase competitiva, que començarà el proper 10 d’octubre.
Simultàniament, també estem duent a terme un concurs de vídeos. Es tracta del FAP!, el Festival d’Anuncis Pirata que decidirà quin és l’espot de Pirates que s’emetrà a les televisions durant la campanya electoral. Comptem amb premis en metàl·lic i un jurat de luxe. Si teniu coneixements de vídeo, animació, idees o simplement ganes, us convidem a dirigir i enviar el vostre anunci, aquí.
En els darrers anys, hem assistit a un parell de fenòmens relacionats amb el desencís generalitzat envers la classe política. D’una banda, uns índex d’abstenció al voltant del 50% i d’una altra, l’aparició de petits partits que tracten de donar resposta a aquest sentiment generalitzat de descontentament. No descobrirem el Mediterrani si diem que Pirates de Catalunya, com el moviment Pirata internacional, neix d’aquest descontentament i, a la vista dels resultats obtinguts arreu d’Europa, n’és una de les respostes més serioses.
La reacció d’alguns partits tradicionals, partits del segle passat, amb un funcionament intern i polítiques del S. XIX, que veuen com van perdent votants, sigui per l’augment de l’abstenció, sigui per l’aparició de noves alternatives polítiques, es va concretar abans del passat estiu sota la forma d’una nova llei electoral. Com que continuen sense saber lluitar contra l’abstenció, van decidir lluitar contra els nous partits barrant-nos el pas amb una exigència inèdita les anteriors convocatòries d’eleccions generals: la de presentar una quantitat d’avals equivalents a l’u per mil (el 0’1%) dels electors censats en cada circumscripció. Però aquest requeriment té efectes, exclusivament, per als partits sense representació parlamentària.
Encarant les eleccions del 20-N, Pirates de Catalunya estrena noves formes de democràcia directa. Evidentment, continuem fent servir el Sistema de Participació Ciutadana per la presa de decisions i per la configuració de les llistes. Però ara, a més, hem engegat un fòrum per disposar d’un espai de debat lliure i obert a tothom, ja que hem iniciat un procés d’elaboració del programa marc en què volem que tothom hi pugui dir la seva.
Pel que fa les votacions per les llistes, aquestes es realitzen al Sistema de Participació Ciutadana, públic i transparent, on tots els afiliats poden fer propostes i votar-les de manera vinculant. Els candidats provenen de diferents sectors socials i professionals, a més de poder ser afiliats o independents, ja que la convocatòria, fins el dia 9 d’octubre, és oberta a qualsevol persona que contacti amb nosaltres.
Des de Pirates de Catalunya portàvem temps analitzant quines formes de banca podíem utilitzar per als nostres comptes d’una manera coherent al que promulguem. Finalment, ens hem decantat per Triodos Bank per ser una entitat financera que aposta, en la seva activitat, per la transparència, l’ètica i els drets humans, la solidaritat i el recolzament a projectes de benefici social i mediambiental.
Per què hem escollit tenir els nostres comptes a banca ètica?
Els vídeos guanyadors seran emesos per televisió i rebran premis en metàl·lic. El termini de participació estarà obert fins el 21 d’octubre de 2011.
Volem donar als joves -i no tant joves- creadors l’oportunitat de difusió que té un partit polític i, alhora, crear els nostres continguts de forma participativa.
El FAP! compta amb un jurat de renom. Aquests són alguns dels seus membres:
Us convidem a visitar el projecte a fap.pirates.cat i a participar en ell.
Podeu reenviar aquesta informació a totes aquelles persones o entitats que hi puguin estar interessades.
Per George Monbiot. Publicat al Guardian el 30 d’agost de 2011.
Qui són els capitalistes més implacables del món occidental? Aquells les pràctiques monopolistes dels quals fan que WalMart sembli una drogueria i Rupert Murdoch socialista? No endevinaries la resposta ni en un milió d’anys. Tot i que hi ha candidats de sobres, el meu vot no va pas per als bancs, les companyies petrolieres o les d’assegurances mèdiques, sinó – no us ho perdeu – per als editors acadèmics. El seu pot sonar com un sector ranci i insignificant. És tot el contrari. De tots els tripijocs corporatius, la martingala que porten és la que més urgentment necessita intervenció per part de les autoritats competents.
Tothom afirma estar d’acord amb què s’hauria d’encoratjar la gent a entendre la ciència i la resta de recerca acadèmica. Sense coneixement actual, no podem prendre decisions democràtiques coherents. Però els editors han tancat i barrat les portes i hi han posat un cartell de Prohibida l’entrada. Et pot molestar la política paywall (pagament per llegir) d’en Murdoch, que cobra £1 per 24 hores d’accés al Times i al Sunday Times. Però al menys en aquest període pots llegir i baixar-te tants articles com vulguis. Llegir un sol dels articles publicats per una de les revistes d’Elsevier et costarà $31,50(1). Springer cobra €34.95(2), Wiley-Blackwell, $42(3). Llegeix-ne deu i pagaràs deu vegades. I les revistes conserven copyright perpetu. Vols llegir una carta editada al 1981? Seran $31,50(4).
Pirates de Catalunya ha creat Jo Avalo, una plataforma que serveix per a què els partits minoritaris recullin els pre-avals necessaris per a presentar-se a les Eleccions Generals de 2011.
Tots els partits sense representació parlamentària poden participar-hi, sempre que compleixin un parell de normes: en primer lloc, respectar la democràcia en el seu sentit més estricte. En segon lloc, respectar la Declaració Universal dels Drets Humans.
Qualsevol partit polític que ho ha demanat i compleix aquestes normes en els seus estatuts, i a les seves actuacions i declaracions quotidianes, ha estat acceptat a la plataforma.
Dins Jo avalo hi estan participant partits minoritaris, amb exemples de tot l’espectre polític: d’esquerres, de dretes, centralistes, federalistes, independentistes, lusistes, verds, etc. Són partits extremadament diferents.
Tot i la gran distància ideològica que ens separa d’ells, en la investigació inicial que vàrem fer, com s’ha fet amb tots i cadascun dels partits que ens han demanat l’entrada al servei de pre-avals, Falange Auténtica semblava respectar tots els requisits necessaris, motiu pel qual se la va incloure, sense recolzar, en cap cas, les seves propostes ni els seus referents ideològics.
A la vista de totes les argumentacions emeses pels afiliats i de nova informació aportada per poder avaluar, no ens considerem amb suficient base, ni legitimats per a determinar de manera unilateral si es vulneren, o no, els criteris de la campanya.
Per això hem demanat a les nostres bases que participin, de cara a determinar entre tots plegats si els fets que els mostrem es poden considerar una vulneració dels drets humans i, per tant, motiu suficient per a excloure a Falange Auténtica de la campanya Jo Avalo.
Des d’aquí donem les gràcies a totes les persones que, de manera intensa però constructiva, han participat del debat i la polèmica. Tot i no compartir les formes d’algunes altres que básicament han fet ús de la crítica destructiva, pensem que aquesta també ens ha servit per aprendre. Continuem amatents al que passa a les xarxes socials, tant la iniciativa feta des d’Actuable, com els comentaris que continuem rebent a Twitter o Facebook.
Aprofitem per a disculpar-nos si no hem gestionat aquesta situació amb la suficient agilitat, ja que hi hem volgut dedicar el temps necessari per a no fer passes en fals i prendre una decisió ben fonamentada i argumentada. Volem fer palès que, malgrat les equivocacions que hem pogut cometre, nosaltres extraiem una conclusió positiva de tot plegat en forma d’aprenentatge. Hem actuat com ho hem fet perquè hem cregut en cada moment que era la millor opció des del punt de vista d’estricta democràcia, fomentant que tot l’espectre polític tingués cabuda a la plataforma que vol ser, repetim, neutral.
– ¡Despierta, perezoso!
Lo primero que vio el niño fue la cara sonriente de su madre, oliendo a flores. Se frotó los ojos mientras se acostumbraba a la luz que poco a poco entraba por la ventana polarizada. Después, para demostrar que no era ningún perezoso, se incorporó.
En realidad tenía ganas de despertarse. Era el día de la reunión. Le gustaba la reunión.
Como era un chico grande, casi seis años ya, su madre dejó que se preparara solo. Se levantó para ir a lavarse y, cuando casi había salido de su habitación, recordó algo de repente. ¡Su madre siempre le decía que ordenara su cuarto antes de salir! Aquel día tenía ganas de portarse bien, de modo que lo hizo.
– Hogar, limpieza -dijo al aire.
De debajo de su cama salieron un par de autómatas metalizados con aspecto de divertidos cangrejos. En silencio, comenzaron a recoger y doblar su ropa, a hacer su cama, a guardar sus juguetes. A ordenar su cuarto.
Satisfecho, fue a prepararse.
Aquesta setmana el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha anunciat una reforma exprés de la Constitució. Malgrat les demandes d’aprofundiment democràtic que s’han viscut aquest any, constatem que la Constitució Espanyola, llei marc que regula i determina els límits i la interacció entre el poder de l’estat i els ciutadans, serà modificada sense que aquests darrers siguin consultats.
Per efectuar la reforma constitucional que el govern ha proposat, i que ara no entrarem a discutir perquè creiem que aquesta decisió hauria de recaure en mans de la ciutadania, legalment no cal convocar cap referèndum. L’única constel·lació que podria forçar-ne la convocatòria fóra que un de cada 10 diputats o senadors així ho sol·licitessin, fet més que improbable actualment. A més, aquesta reforma no fou plantejada per cap partit polític amb representació parlamentària en el moment de ser escollit, de manera que no se’n deriva cap legitimació ciutadana.
L’objecte de la reforma és important i pot condicionar el futur dels ciutadans; no és una mera reforma “administrativa”. L’establiment d’un sostre en el dèficit públic, a més de fixar constitucionalment un determinat model econòmic, repercutirà també en el model social, el que no deixa de ser una modificació encoberta de “l’estat social” que defineix la constitució.
Des de PIRATA.CAT volem reiterar que, sense posicionar-nos a favor o en contra de la reforma, trobem indignant que no se’ns consulti com a ciutadans sobre una qüestió que toca un element clau de la nostra convivència com és la Constitució.
A més, creiem que la convocatòria d’un referèndum vinculant podria propiciar que els impulsors de la reforma haguessin d’exposar les raons que els han dut a impulsar-la i s’iniciés un debat constructiu i democràtic entre partidaris i detractors en què tots plegats, però sobretot la nostra democràcia, hi sortiríem guanyant.
