Etiqueta: legal

Operació #TomaLaFarola: recuperem el fanal que el Partit Popular ens va robar a Reus

A Reus, per a la present campanya electoral es destinen 1207 fanals per a propaganda electoral. De tots aquests, a Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT) ens n’assignen tres. Tres tristos fanals. I els del PP ens en segresten un!

Els grans partits amb representació es gasten un dineral, provinent dels nostres impostos, per inundar tots els pobles i ciutats de propaganda que fa mal a la vista. S’auto-assignen totes les millors franges horàries de televisió i ràdio destinades a propaganda electoral, ens deixen poquíssims espais i, a més a més, en hores intempestives: a les 6.45h del matí… prime time.

Ara, a sobre, ens segresten un dels pocs llocs assignats per la Junta Electoral! Juguen amb una doble moral i tenen la tranquil·litat que el seu poder els deixarà impunes. Els grans partits marquen les regles del joc i són els primers a saltar-se-les.

Però no comptaven amb una cosa… que som pirates! El pirates del camp de Tarragona hem recuperat el nostre fanal!


El Parlament Europeu legalitza la censura a internet

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

 

Censura

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

 

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

 

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

 

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

 

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

 

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

 

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

 

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

 

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

 

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això —això— realment té cap sentit?

 

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

 

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.

 

Pirates de Catalunya contra l’ús partidista del #15M

El passat dia 30 de setembre es va posar en contacte amb nosaltres el president del Partido del Movimiento Ciudadano 15 de Mayo (15-M), demanant-nos ajuda per als avals i oferint-nos organitzar la seva candidatura a Catalunya, tot assegurant que el 15-M “es un cañón electoral“.

Pirates de Catalunya ha rebutjat la seva proposta perquè és un despropòsit aprofitar-se així d’un moviment com el 15-M. A més, es tracta d’un partit polític reciclat, conegut prèviament com Partido de los Autónomos de España. Abans de trobar aquest text ja ens va resultar sospitós que el partit estigués registrat amb data de 2007, raó per la qual vam decidir investigar una mica, fins que vam descobrir l’esmentat article, a més d’altres que han corroborat la troballa.

¿Qué es Flattr?

A menudo se acusa a los partidos Pirata de abogar por el “todo gratis” o ser “el partido de las descargas”. Eso pone de relieve dos problemas: que muchos periodistas escriben sin informarse sobre el tema que tratan, y que nosotros no explicamos nuestras propuestas con suficiente énfasis.

Por eso queremos dar un empujón a la difusión de Flattr, el sistema de retribución a la creación basado en la sociedad en red. Hoy se estrena la versión en castellano del portal, permitiendo la inclusión en el sistema de miles de creadores y consumidores de todo el mundo.

El método de Flattr es sencillo: el consumidor paga una tarifa plana y, a lo largo del mes, puede señalar los contenidos que le gustan. A final de mes, su tarifa se repartirá entre los creadores de todos los contenidos que haya seleccionado. Generalmente será una pequeña cantidad, pero los contenidos que consigan mayor aceptación podrán ver recompensado su esfuerzo.

En el fondo, se trata de encontrar nuevos modelos para que los autores puedan vivir de sus creaciones, pero esquivando o minimizando a los intermediarios y ofreciendo, así, unos precios competitivos al consumidor. Este proyecto avanza en la búsqueda de tales modelos.

Presentación de Yo Avalo

Los partidos mayoritarios en España (PP, PSOE, CiU y PNV) han decidido que la democracia no debe seguir siendo un derecho universal en nuestro país, como hasta ahora venía siendo. Insatisfechos con la perspectiva de que la gente pudiera seguir votando a quien quisiera, los partidos mayoritarios han decidido acabar con el pluralismo, un derecho que los españoles daban por garantizado. Esto se ha realizado mediante una modificación de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General (LOREG) que se aplicará por primera vez en las próximas Elecciones Generales.

La reforma del artículo 169.3 de la LOREG implica que las candidaturas sin representación parlamentaria deberán presentar en cada circunscripción electoral el aval del 0,1% del censo para poderse presentar a las elecciones generales, para lo cual disponen de 20 días. Es decir, que más del 90% de los partidos que se presentaron en las anteriores elecciones generales de 2008 tendrán que dedicar la mayor parte de su tiempo y recursos a cumplir con una nueva condición que les imponen de la noche a la mañana los partidos que sí tienen parlamentarios electos.

Para convertir este injustificable requisito en una auténtica trampa contra los partidos alternativos, el procedimiento de tramitación y validación de los avales no ha sido desarrollado aún, y la Junta Electoral Central ya ha dicho que esperará a septiembre para resolver las cuestiones de todo tipo que plantea este requisito. Según la interpretación final que se realice, podría darse el caso en que presentar una candidatura en todo el estado implique un gasto superior a 300.000 Euros.

¿A qué fin obedece este requisito? Obviamente la primera consecuencia de esta nueva ley será entorpecer la labor, e incluso la existencia, de los partidos que no tienen representación parlamentaria a día de hoy. Se eliminará la posibilidad de que una buena parte de la población obtenga una representación democrática. Se convertirá en definitivo e intocable el actual sistema de “bipartidismo con compensación autonómica”. En definitiva, los partidos mayoritarios han decidido convertirse a sí mismos en insustituibles, justo cuando los ciudadanos han salido a la calle para exigir una democracia real, eficaz y no corrupta.

Por este motivo, Pirates de Catalunya, con la colaboración de personas y partidos en favor de la pluralidad democrática, pone en marcha “Yo Avalo, un espacio donde todas las personas podrán colaborar a que estas elecciones no sean las menos democráticas y plurales de la historia.

http://yoavalo.org

http://joavalo.org

Con anterioridad al lanzamiento de esta campaña los siguientes partidos han decidido adherirse, en condición de miembros fundadores:

Pueden consultar una lista actualizada de candidaturas adheridas.

Pirates de Catalunya lanzó su propio sistema de recepción de datos de avaladores el pasado jueves 4 de agosto: http://joavalo.pirates.cat/es. En tan solo una semana, en pleno mes de agosto y sin gastar un sólo euro ha conseguido contactar a más del 13% de los avaladores necesarios para presentarse en las cuatro provincias de Catalunya. Es por este éxito que hemos decidido invitar a todos los partidos que respeten los Derechos Humanos y la democracia a participar gratuitamente en esta campaña. Yo Avalo recoge los datos de aquellas personas que les quieran avalar, de modo que las diferentes candidaturas puedan contactar con ellos y, así, maximizar sus posibilidades.

Avalar una candidatura no compromete a nada más, y es un acto de lucha activa en favor de la pluralidad democratica. Aunque se quiera votar a un partido que no requiera aval, se puede ayudar a que otras opciones se puedan presentar sin compromiso alguno, por decencia, por democracia, por justicia.

Así mismo, esta plataforma es una herramienta útil para todo aquél que desee votar a un partido minoritario, pues le proporciona información sobre a candidaturas que podrá votar.

Basta de partitocracia, basta de falsa democracia. Juntos llegaremos más lejos.

Unidos en la diversidad, por una democracia de verdad.

Para más información pueden contactarnos en contacto@yoavalo.org.

Atentamente,

Yo AvaloPirates de Catalunya

El tribunal reafirma la validez de la sentencia Padawan ahora contra EGEDA

Tal y cómo ha publicado el abogado Josep Jover, el Tribunal de la Unión Europea ha procedido a dictar AUTO DE ARCHIVO  de la Causa C-387/09 Egeda/Magnatrading por reafirmarse en la Sentencia Sgae/Padawan.

Procede el archivo de la causa por considerarse cosa juzgada el tema del llamado Canon digital. Oída la Abogada General Sra. V. Trstenjak, y sin mover una coma de la sentencia SGAE/PADAWAN, se ordena su archivo.

Foto por Isma Monfort

El Juzgado Mercantil 1 de Tenerife consideró, a la vista y notificación de la anterior sentencia,  en fecha 25 de noviembre que anunció que retiraba su cuestión prejudicial por considerar la sentencia suficientemente esclarecedora.

Esta resolución, que hasta el momento se ha mantenido oculta por parte de EGEDA, viene a reforzar, si cabe más, la postura de TODOSCONTRAELCANON, dando la razón a la ilicitud de tan denostado gravamen.

Cultura lliure

El revuelo levantado en las últimas semanas alrededor de la Ley Sinde invita a adoptar opiniones fijas y prefabricadas. Por eso recomiendo un par de lecturas muy educativas al respecto: Cultura Libre, de Lawrence Lessig, éste artículo de Nacho Vigalondo o éste otro de Berto Romero. Yo, entretanto, dejo aquí algunas reflexiones que me vienen a la cabeza en medio de todo este lío.

Pirates de Catalunya us ajuda a reclamar la devolució del cànon de la SGAE

Pirates de Catalunya anima a totes les empreses i administracions públiques, a reclamar el que és seu.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat dijous 21 d’octubre de 2010 va dictaminar que l’aplicació indiscriminada del cànon digital a Espanya no és conforme al Dret Europeu. En la sentència del cas Traxtore diu que professionals, empreses i institucions públiques queden directament excloses del pagament del cànon i que poden reclamar els pagaments indeguts ja efectuats.

Creiem que tant les empreses com els ajuntaments tenen el deure moral, i les administracions públiques l’obligació legal, de reclamar els diners que, per delegació de la ciutadania, administren.

El cànon en els préstecs de les biblioteques

Sabíeu que així com hi ha l’SGAE, també en els llibres existeix una entitat privada que gestiona un cànon, tal i com dicta la Unió Europea? Aquesta entitat és CEDRO.

Una directiva de la Unió Europea de 1992 obliga al pagament d’aquests drets d’autor a totes les biblioteques de la Unió. A l’any 2006, el Tribunal de Justícia Europeu va condemnar Espanya per no haver aplicat correctament el contingut d’aquesta directiva dins el marc legal estatal, que obligava al pagament dels préstecs realitzats a les biblioteques.