Etiqueta: transparència

Perquè he votat PIRATA.CAT

M’agradaria explicar-vos una mica per què jo he votat PIRATA.CAT (sí, ja he votat, per correu), simplement perquè explicant les meves motivacions potser algú es convenç més que a través dels missatges de campanya (curts i simplistes per definició).

Ja fa temps que voto, de fet, sempre que he pogut he votat, perquè penso que he de ser part de les solucions als problemes de la nostra societat (o humanitat en última instància). Simplement no em podia quedar de braços plegats pensant que ja s’arreglaria tot sol, o que algú ja decidiria per mi.

L’esperpent i l’alternativa

Entre les ofertes electorals, on els partits s’esforcen per mostrar què poden aportar a la societat, n’hi ha que —duts per un esperit de crítica on no els falta part de raó— no ofereixen més que la imitació esperpèntica d’allò que diuen combatre.

L’esperpent és una manifestació artística —sigui literatura, pintura, música— que ens ofereix productes que imiten de manera deformada, grotesca i caricaturitzada els defectes de les formes canòniques, tradicionals, establertes. Els imitadors (tan populars en algunes cadenes de televisió) són la forma més coneguda, avui en dia, d’esperpent.

Política de frikis

Ningú dubta que promoure follòdroms és friki, i bé, a molts grups extraparlamentaris ens han posat aquesta etiqueta de forma força injusta. Fem-ne una breu anàlisi:

Partits que han estat al poder, publicant videojocs a on es mata immigrants, d’altres fingint orgasmes (cal estar molt desesperat per a tenir orgasrmes mentre votes), gent que es despulla, super-herois que no arreglen res, activistes en nòmina, community-managers de 9 a 18 de dilluns a divendres, perfils falsos per augmentar el nombre de fans en xarxes socials, webs de partits catalans farcits de gent de fora de Catalunya, etc …

Quina llàstima de país. I aquests ases són qui ens han de governar els propers quatre anys? Si us plau, doneu-me asil a la Polinèsia, que me n’hi vaig de cap!

Sota les catifes

El cas Palau, l’afer Santa Coloma, la màfia de Ciutat Vella… Quanta brutícia! I tots pensem, horroritzats, quanta més n’hi deu haver quan mirem l’urbanisme a les nostres costes (el Maresme i la Costa Brava han ben bé desaparegut i el mateix val dir del litoral tarragoní, Costa Daurada, en diuen, deu ser pels qui s’han omplert les butxaques de valent…), a les nostres muntanyes i, fins i tot, a les valls metropolitanes. No hi ha manera de mirar un totxo sense veure-hi al darrere diners, diners bruts, diners de corrupció.

Tant de bo ho vegi

En aquest viatge cap al Parlament, els pirates heu tingut molt a dir. Per això, estem recopilant els comentaris més interessants de persones que participen en les xarxes socials on tenim presència, com aquest mateix bloc, Twitter o Facebook.

El problema de molts comentaris és que queden amagats, només visibles per a aquells que es molesten a baixar-se’ls i a llegir-los. D’aquesta manera, els convertirem en articles destacats, amb el doble objectiu de donar-los-hi un major abast i compartir-los amb tots vosaltres.

Iniciem amb un comentari de Toni Cañabate, que realment és molt interessant:

Control democràtic i pressupostos participatius

La percepció dels ciutadans envers els polítics desperta recels degut a la manca de transparència i de responsabilitat en els comptes públics. Governar és triar, establir prioritats, donar veu als ciutadans, estendre el programa de govern més enllà del programa electoral.

Els pressupostos participatius permeten ajustar les demandes de la ciutadania i l’oferta política, a més d’afavorir la transparència i el control dels polítics mitjançant una assemblea de participació directa.

Només els peixos morts segueixen el corrent: Vota PIRATA.CAT!

Des d’aquest instant, ja es pot demanar el vot, i així ho farem. Però no pateixis pas, que no entrarem en les desqualificacions i atacs tan propis de la política tradicional, sinó amb idees i propostes constructives per a anar endavant.

Prou malament està tot com perquè nosaltres, gent normal i corrent tipa d’aquesta situació, ens dediquem a destruir el poc que resta en peu. Fem una proposta per a netejar i renovar la democràcia. Ens hem unit sota aquesta bandera, i ara et convidem a tu també a fer dissabte al Parlament.