Tema: Pirates de Catalunya

Senyors, Wikileaks no és el problema

Des de la publicació dels documents (cables) per part de Wikileaks, l’anomenat cablegate, hem observat, de vegades atònits i d’altres amb indignació, com governs, empreses i forces diplomàtiques han intentat evitar que aquests documents arribessin a mans de la ciutadania: des de la negativa per part d’Amazon d’hostatjar el domini, legitimant-se en un presumpte incompliment del contracte que els vincula fins a les escandaloses declaracions del ministre d’indústria francès Besson i les pressions que aquest ha exercit sobre OVH i CGEIT.

Declaració conjunta de Partits Pirates en suport a Wikileaks

Les filtracions d’institucions privades i públiques ajuden als mitjans de comunicació i a la ciutadania a supervisar fets rellevants per a la societat i el seu tarannà. Als últims temps, una comunitat web que ha estat proporcionant aquesta oportunitat d’inspecció pública, Wikileaks, ha estat atacada per mitjans de tot el món degut a investigacions preliminars referents a una de les persones implicades en el projecte.

Què és PIRATA.CAT?

Estem rebent milers de noves visites, i desenes de seguidors a les xarxes socials. Mentre donem la benvinguda, us intentem explicar breument què és PIRATA.CAT:

Hem llençat el primer assalt, i no ens rendim. La propera batalla: les eleccions municipals.

Segueix-nos a Facebook, Twitter, i actua!

Primer assalt

Ahir vam passar la nostra primera nit electoral, després de set setmanes de feina intensa des de la inscripció formal del partit, havent invertit menys de 1.200 euros en la campanya i havent patit l’ostracisme més rigorós dels mitjans de comunicació tradicionals durant aquestes dues setmanes.

Els resultats han estat modestos: 6.489 votants, 0,21%. No és senzill constituïr una candidatura i encara menys ho és aconseguir entrar al parlament a la primera sense ensenyar pit i cuixa.

Vota en negre! Cloenda de campanya 28N

Diumenge vinent arribarem a la primera parada en el camí iniciat: el Parlament. Aquesta  campanya s’acaba aquí, però els Pirates de Catalunya tot just acabem de començar a caminar cap a la democràcia directa, un fet històric en la política catalana.

Entre tots hem creat un partit pirata català, l’hem registrat oficialment, amb candidatures a les quatre províncies; hem fet més d’una xerrada diària, anuncis a la televisió i a la ràdio, cartells electorals, hem tingut més presència a les xarxes socials que la resta de partits, hem muntat un sistema de democràcia directa, etc.

I tot això en menys de dos mesos! En aquest poc temps hem fet més coses que la resta de partits en dècades! Ens deien que no era possible i els hem passat la mà per la cara. Tenim milers de simpatitzants, activistes difícils d’igualar, amb més capacitat de treball i dedicació que ningú.

Perquè he votat PIRATA.CAT

M’agradaria explicar-vos una mica per què jo he votat PIRATA.CAT (sí, ja he votat, per correu), simplement perquè explicant les meves motivacions potser algú es convenç més que a través dels missatges de campanya (curts i simplistes per definició).

Ja fa temps que voto, de fet, sempre que he pogut he votat, perquè penso que he de ser part de les solucions als problemes de la nostra societat (o humanitat en última instància). Simplement no em podia quedar de braços plegats pensant que ja s’arreglaria tot sol, o que algú ja decidiria per mi.

El meu vot

Si a l’agost d’aquest any algú m’hagués dit que en aquestes eleccions em presentaria com a candidata d’algun partit per la demarcació de Lleida li hauria etzibat o bé que no em coneixia gaire o bé que havia begut massa.

Avui, a 22 de novembre del 2010, m’he afiliat a un partit, em presento per la demarcació de Lleida i ja he votat: PIRATA.CAT, per ser concreta.

Ens apropem a la democràcia real?

Sembla ser que aquest any batrem rècords quant al nombre de partits que es presenten a les eleccions 28N. La majoria han aconseguit omplir llistes a les quatre circumscripcions, però algunes formacions només es presenten a nivell regional. De totes maneres, el missatge que aquestes formacions (i els seus afiliats) volen transmetre, és que no ens sentim representats per la classe política que fins ara hem anat coneixent. No obstant això, els mitjans de comunicació parlen contínuament dels sis partits que ja tenen representació al Parlament i dels dos altres partits, no parlamentaris de moment, que sembla que estan sent tractats amb preferència (gràcies a la seva figura mediàtica i/o inversió econòmica, gosem interpretar) respecte a les altres formacions no parlamentàries que acostumen a agrupar sota els “altres”. Qui són tots aquests?