Etiqueta: democràcia directa

Perquè he votat PIRATA.CAT

M’agradaria explicar-vos una mica per què jo he votat PIRATA.CAT (sí, ja he votat, per correu), simplement perquè explicant les meves motivacions potser algú es convenç més que a través dels missatges de campanya (curts i simplistes per definició).

Ja fa temps que voto, de fet, sempre que he pogut he votat, perquè penso que he de ser part de les solucions als problemes de la nostra societat (o humanitat en última instància). Simplement no em podia quedar de braços plegats pensant que ja s’arreglaria tot sol, o que algú ja decidiria per mi.

Ens apropem a la democràcia real?

Sembla ser que aquest any batrem rècords quant al nombre de partits que es presenten a les eleccions 28N. La majoria han aconseguit omplir llistes a les quatre circumscripcions, però algunes formacions només es presenten a nivell regional. De totes maneres, el missatge que aquestes formacions (i els seus afiliats) volen transmetre, és que no ens sentim representats per la classe política que fins ara hem anat coneixent. No obstant això, els mitjans de comunicació parlen contínuament dels sis partits que ja tenen representació al Parlament i dels dos altres partits, no parlamentaris de moment, que sembla que estan sent tractats amb preferència (gràcies a la seva figura mediàtica i/o inversió econòmica, gosem interpretar) respecte a les altres formacions no parlamentàries que acostumen a agrupar sota els “altres”. Qui són tots aquests?

L’esperpent i l’alternativa

Entre les ofertes electorals, on els partits s’esforcen per mostrar què poden aportar a la societat, n’hi ha que —duts per un esperit de crítica on no els falta part de raó— no ofereixen més que la imitació esperpèntica d’allò que diuen combatre.

L’esperpent és una manifestació artística —sigui literatura, pintura, música— que ens ofereix productes que imiten de manera deformada, grotesca i caricaturitzada els defectes de les formes canòniques, tradicionals, establertes. Els imitadors (tan populars en algunes cadenes de televisió) són la forma més coneguda, avui en dia, d’esperpent.

Política de frikis

Ningú dubta que promoure follòdroms és friki, i bé, a molts grups extraparlamentaris ens han posat aquesta etiqueta de forma força injusta. Fem-ne una breu anàlisi:

Partits que han estat al poder, publicant videojocs a on es mata immigrants, d’altres fingint orgasmes (cal estar molt desesperat per a tenir orgasrmes mentre votes), gent que es despulla, super-herois que no arreglen res, activistes en nòmina, community-managers de 9 a 18 de dilluns a divendres, perfils falsos per augmentar el nombre de fans en xarxes socials, webs de partits catalans farcits de gent de fora de Catalunya, etc …

Quina llàstima de país. I aquests ases són qui ens han de governar els propers quatre anys? Si us plau, doneu-me asil a la Polinèsia, que me n’hi vaig de cap!

De l’oblit a les minories

Podría hacer una expansiva queja sobre la discriminación de los partidos minoritarios de cara a la campaña de las elecciones al Parlament del próximo 28N, pero me parecía hacer más de lo mismo, campaña!

Quiero hablar de otras minorías. Esas que “viven” todo el año, no sólo en tiempos de campaña electoral: las familias que han de sobrevivir el día a día con un enfermo, seguramente terminal, por una enfermedad clasificada como “minoritaria”. Sí, esas enfermedades que, por suerte para muchos de nosotros, y desgracia sin precedentes de unos pocos, sólo se dan a conocer en épocas como la Navidad, en las que los medios de comunicación audiovisuales nos informan con un programa para recaudar fondos. Así fue la navidad pasada con la maratón de TV3, si no recuerdo mal.

Tant de bo ho vegi

En aquest viatge cap al Parlament, els pirates heu tingut molt a dir. Per això, estem recopilant els comentaris més interessants de persones que participen en les xarxes socials on tenim presència, com aquest mateix bloc, Twitter o Facebook.

El problema de molts comentaris és que queden amagats, només visibles per a aquells que es molesten a baixar-se’ls i a llegir-los. D’aquesta manera, els convertirem en articles destacats, amb el doble objectiu de donar-los-hi un major abast i compartir-los amb tots vosaltres.

Iniciem amb un comentari de Toni Cañabate, que realment és molt interessant:

Control democràtic i pressupostos participatius

La percepció dels ciutadans envers els polítics desperta recels degut a la manca de transparència i de responsabilitat en els comptes públics. Governar és triar, establir prioritats, donar veu als ciutadans, estendre el programa de govern més enllà del programa electoral.

Els pressupostos participatius permeten ajustar les demandes de la ciutadania i l’oferta política, a més d’afavorir la transparència i el control dels polítics mitjançant una assemblea de participació directa.